"El Dinosaure" i els Mossenaires

Diuen que el Sauroposeidó ha estat el dinosaure més gran que ha habitat la terra només fa uns 100.000 milions d'anys i a més s'atipaven d'herba. Costa d'imaginar, si no fos que hem vist pel·lícules on el cinema els ha recreat i els ha fet conviure amb l'espècie humana, que ha evolucionat no saben encara ben bé de què.

Ara, convivim els Egarencs, amb aquest obra de l'artista Roc Alabern, que està feta de trossos de cotxe i ferralla diversa, enganxada entre si per donar forma a un monument i hi anem un parell de vegades l'any a contemplar-lo. Sé què la primera vegada que hi vam anar, a la vídua de l'artista els van fer-li arribar la fotografia i va estar molt contenta. Avui ha estat el dia a contemplar la imaginació de l'artista i l'efecte que fa, i el color groc el fa més llampant aquest bitxo.

Agraïment per seguir el joc turístic esportiu i esperem què us quedi un bon record.

El "Dinosaure" del Roc Alabern, forma part del nostre àmbit mossenaire i ens agrada que formi part del nostre record

Esperant l'hora de sortir tots plegats

i uns amics d'un grup d'entrenament entre els quals ens hi trobem de gust, los "Nenazas" que tenim la sort de compartir bones estones: al mig en Tomás Sanchiz, un home seriós molt donat a la broma irònica què a alguns com a mi m'agrada, i al costat amb en José Luis de Mossenaire, que sovinteja grups on s'hi troba bé i amb qui també comparteix entrenaments i en Carmelo Luque; persona que te per costum no parar mai i sempre el veiem amunt i avall.

La Masia de Torre Mossèn Homs que ens vigila i ens contempla tots els dissabtes dels anys i ens acull en el seu magnífic entorn

La natura ens regala aquests jocs de colors i què podem contemplar, olorar i hi són, sense gairebé adonar-nos, les que ens decoren els camins i atreuen principalment a insectes com les mateixes abelles, que faran possible moltes de les coses boniques que ens envolten,

Mentre en reagrupem, tots ens posem al dia del que han fet les notres amistats

I ara ja hi som totes i tots

I de mica en mica cap a Torressana, amb l'Enric en primer terme

Al costat del farragós i enferrat saure, i a més recuperant forces

Després de gairebé set anys, la Marga de taronja ha tornat,

En Pau en té la culpa: portava almenys cinc anys convidant a en Joan a provar aquest projecte: i avui a més l'hem agafat de sorpresa i li hem demanat si ens volia fer els honors de ser el nostre Mossenarie il·lustre i ha accedit i què agraïm avui hagi accedit a fer-se a conèixer, i esperem torni sempre que pugui, i no ens ho allargui tant com ara ens explicarà. Gràcies Joan

Pep, Joan i Pau i ja tenim un flamant Mossenaire nou.

Gràcies per venir i sempre que vulguis ens agradarà compartir aquesta estoneta amb aquest invent d'Entrenaments en grup, on de passada anem coneixent gent: bona gent.

Després d'uns cinc anys des que en Pau Sust i el Robert em parlaven dels famosos matinals de dissabte a Mossèn Homs; el dia 17 de maig de 2014, s'han unit per fi, totes les constel·lacions i m'he estrenat com a mossenaire en un entrenament amb un gran grup de companys amb els quals comparteixo la mateixa afició, córrer pels camins del nostre estimat Vallès mentre faig la xerrada i comparteixo experiències amb persones de diferents nivells atlètics.

Jo com a corredor no sóc gaire competitiu però m'agrada molt entrenar sempre prefereixo fer-ho amb companyia que no pas sol.

A nivell atlètic, he fet mitges maratons i la Marató de Barcelona, però sempre amb ritmes ''per passar-m'ho bé''.

L'experiència com a Mossenaire d'Honor ha sigut molt bona i espero poder repetir-la amb tots vosaltres.

Sempre en grup

Quatre corredisses, tres rialles, dos temes de parlar i una oportunitat única de fer un dissabte atractiu per l'encant de l'entorn.

Hem baixat per aquell corriol tan bonic i que sempre hi ha qui ens diu que no coneixia i que el sorprèn. Avui també. S'han proposat progressius i els fem una fotografia com a guanyadors.

Gràcies per haver vingut i esperem veure-us sovint.

Sortida a l'hora en punt.

Josep, Pepe, Carlos, Antonio i Martí han estat els primers a fer el progressiu en baixada

Carles i amb els dits amunt en Jordi

Segon dia que venen i sembla que repetiran, Gràcies!!

I tancat el grup, una gent fantàstica: ahh !! i uns Beagles molt obedients

En Josep ha estat molt lluitador avui, i la Sandra s'ha emportat aquest progressiu. Per darrere en Martí. Avui han guanyat tots tres per punts

I molts contents de tenir ja fa unes quantes setmanes en Elamrani.

Els germans Gómez amb en Paco i. eiii, detall de qualitat la Sandra cap a la cua.

I en Hassan, que em deia que fa un parell d'anys què ve: avui amb el seu fill Zakaria

I anem de tercer progressiu

Jordi, Antonio, Montilla i Jordi

Emilio, avui ens presentava a una nova mossenaire I molt ocellot suelto per aquí. Per aprendre un xic de les meravelles de la naturalesa

foto de familia Mosseanire: de nou un nodrit grup de gent amb ganes de compartir

I ens dirigim cap al torrent de la Betzuca

I a l'arribada la famil¡a Expósito que ha vingut a caminar i que us vol saludar.

En Jordi, el nostre Mossenaire d'honor, avui està al costat de dos amics als que ha animat a venir i li hem demanat de tenir aquest record

I finalment ens volem retratar el dia que en Jordi González és proclamant Mossenaire d'honor

Quan una persona ve més d'una vegada, és que s'hi troba bé i si a més hi porta amics: encara diu més d'ella. Avui se'ns dona a conèixer, per què sabeu amb qui teniu la sort d'entrenar i tot i agrair-li que faci seu el projecte. Gràcies i per molts anys !!!

 

Sóc el Jordi González, tinc 42 anys i sóc terrassenc.

Fa uns 5 anys vaig començar a córrer amb regularitat amb el meu amic Manel Quero, dos cops per setmana i fent uns 8 Km per Vallparadís. Al cap de pocs mesos, a la que ens vam apuntar a les primeres curses ens vam començar a animar i ja vam començar a entrenar també el cap de setmana per camins i muntanya.

És en aquest moment que gràcies al Jordi Llobet i al Miguel Alonso, mossenaires d'experiència demostrada, us vaig conèixer: Un gran grup de persones que es reuneixen cada dissabte de 8 a 9 per anar a córrer. Tot és perfecte, està molt ben trobat: Amb una duració d'una hora i uns 10 km és la mida adequada per a tothom: si vols anar xerrant i gaudint de l'entorn et quedes al mig del grup i vas tirant a ritme suau, que vols més intensitat: et poses al principi i a la que salta amb els canvis de ritme acabaràs fent 10 km i a bon ritme. L'hora és fantàstica: A les 8 d´un dissabte el cap de setmana està per començar i tot és optimisme. A les 9 has fet l'activitat, has vist als amics i companys i ja pots tornar cap a casa que tot just es comencen a llevar.

El lloc és el que em sembla més interessant. Entre Terrassa i Sabadell, camins, pistes, camps, turonets, boscos, masies, cavalls…. I tot ho tenim aquí, a la nostra ciutat, al nostre costat. Quan era petit i anava en cotxe amb els meus pares cap a Sabadell per la N-150 no em podia imaginar que entre les dues ciutats, i al costat d´aquella carretera asfaltada, hi hauria tota aquesta varietat d´entorn rural. Recordo perfectament del dia que vaig descobrir que enmig del Vallès podíem gaudir de la natura com si estiguéssim a qualsevol comarca de caràcter més nòrdic, va ser un dia en què la que seria la meva dona, la Marta, em va portar en bici pels camps que ara pertanyen al Golf.

Aquell dia, fa ja 20 anys, vaig iniciar la meva descoberta del nostre entorn, en bici de muntanya, activitat que he anat practicant en diferents intensitats depenent de l'època i que vaig reiniciar quan vaig conèixer als dos amics que precisament he portat a Mossenaires aquest passat Dissabte, el Jordi Martínez i l´Oriol Puigantell, amb els que he gaudit de moltes jornades i trobades de Bicicleta de muntanya i que últimament estem substituint per les nostres trobades per sortir a córrer.

En aquests 5 anys he fet un parell de maratons de Barcelona, acompanyats de Mossenaires històrics i del Rafel Boixadera i el Mario Domínguez, incansables companys de curses i d´entrenaments. També he fet una quinzena de mitjes maratons, vàries curses de 10 km i algunes curses de muntanya.

La satisfacció de fer aquest esport és absoluta i com a molta gent del voltant de 40 ens permet sentir-nos com si acabéssim de néixer.

Per cert, no vull de deixar de mencionar el meu últim company d'entrenaments, es tracta del Zeus: el meu Rough Collie, que segur d´aquí poc us portaré un dissabte per a què el coneixeu! Una abraçada a tots!!!!