El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Cada vegada som més, i més, i més

La gent surt a entrenar habitualment; amb el seu amic, amb la seva parella, amb el seu fill/pare, amb el seu germà, amb els seus veïns, amb gent desconeguda o poc coneguda, amb gent del seu club: en definitiva una relació àmplia de tipus de persones que conflueixen els dissabtes a una hora concreta i lloc determinat: a la Masia de Torre Mossèn Homs.

Crec que aquest dissabte hi havien totes aquestes circumstàncies i per això s'arriben a aplegar entorn la Masia de Torre Mossèn Homs fins a 54 persones amb ganes d'entrenar ben acompanyades.

Ja no diem, que tothom te ritmes diferents: però la generositat dels mossenaires en anar a esperar i estar els uns al costat dels altres, amunt i avall: no te preu. Gràcies a tots per fer-no possible.



No és un récord d'assistència, però s'hi ha apropat. Una bona colla de persones que una vegada han vingut una cop seran anomenats "Mossenaires"
Al mig i de blau cel la Carina, que va ser la primera Mossenaire de la setmana: avui acompanyada i per primera vegada per la Sònia, la seva filla, i en Paco, el seu marit. La Sònia és una atleta que durant molts anys ha estat encapçalant podis en jocs escolars, i competicions infantils i juvenils per allà on ha anat, a més de fer molts anys que fa atletisme a la UAT. Estem encantats de tenir-vos.
La Carina i en Paco son els encarregats del Centre d'Esplai Guadalhorce i es fan un fart de treballar pel barri. Tenen més de quaranta nens.


















Avui passarem per l'hotel la Mola de Can Bon Vilar,
















A la rotonda de la hípica ens reagrupem, i els "mossenaires" van a la cerca del que ve un xic més a poc a poc


En Joaquim i en Toni, seguit per en Miquel han fet la tasca d'agrupar.


el tiet Agustí, ha fet ho propi d'anar amunt i avall


Josep, després de la recta de la hípica
A la recta en Víctor, L'Alex i l'Adrià ha posat l'accelerador al màxim i forces han fet la progressió


tiet Agustí, al costat del "noidelabarba" en Jose Gutiérrez, que tot i estar força lesionat, es moria de ganes de tornar-nos a veure, i ha vingut a entrenar. N'estem molt contents. Al costat, les nostres noies i amigues de l'ànima, la Roser, Marga i Gemma. Entrenen plegades als migdies


Al capdavant la Núria, de vermell al costat de la seva germana Montse, seguides pel Casi i en Ramon


l'Àngel, el marit de la Núria. i la colla que van tancant el grup, després del canvi que hem fet a la recta.


Després del segon canvi, fem un nou reagrupament. Aquí l'Àlex Castells ha anat al màxim, junt en Víctor. Un canvi que aixecava una bona polsaguera.


Ara farem un canvi en pujada i anem agafant posicions i llavors farem la foto expres












Tenim el fill d'en Martin Molina: avui els Molina eren; Pedro, Joan, Martin, i el fill
Totes aquestes fotografies son gentilesa d'en Rafael Atienza










Els "Sabadellencs" en Miguel i en Xavi seguint a l 'Antonio.


En Victor s'ha apuntat a tots els canvis i en aquest moment acabava el més llarg, en primera posició







Ens hem trobar a la Dolors Vilá, que s'havia adormit i ha sortit a entrenar sola i em queda el record d'aquesta bonica fotografia, que ens va fer el "Genial Mossenaire de la setmana: Alex"


Per acabar amb la jornada històrica l'Antonio Gallardo ens aporta també el vídeo que ha fet



L'Alex és per mi una persona especial; un atleta 2.0 . Fa de tot i tot ho fa bé.
A més li tinc que agrair públicament, que al nostre racó a la xarxa, http://forum.mossenhoms.be (aprofito per dir que us registreu tots) , i des de que el vaig conèixer, igual que molts de vosaltres, doncs això, el manté viu i interessant. Ens fa cròniques, ens posa fotografies, rutes i tracks, ens posa entrenaments, dona un munt d'informació i em dona molts ànims tenir prop persones com ell que ens ajuden a portar molts projectes esportius ben vius. I és que sense vosaltres, l'invent es desmunta.
L'apartat de les curses es nota la seva acció i al racó que te i en fi. A més li encanta enfilar-se a la Mola tot sovint. Si hi doneu una ullada veureu que no exagero. A més ens posa les rutes.
És una persona de la que s'en pot aprendre molt i us recomano que ho tingueu present, i enguany a les caminades d'ultraresistència que organitza la FEEC va dels primers.
És metòdic i incansable. Tinc el luxe d'haver entrenat un parell d'anys amb ell i junt amb tota la colla d'Egaramossenaires, m'ha proporcionat una companyia que mai agrairé prou: gràcies amics.

Bé, ara, i com sabeu, m'envieu un escrit i com veureu és molt modest: però és diamant pur i si, escolteu-lo, que val molt la pena.










Hola Pep,

Soc l'Alex nascut el 16 de juny de 1977 a Terrassa.
Sempre m'ha agradat l'esport. De petit feia basquet,futbol,natació, taekwondo,esqui,etc....
Desprès de sotmetrem a una operació de l'espatlla esquerra, vaig notar-me que em feia falta practicar un esport, llavors vaig decidir fer atletisme popular.
Tot va començar a final del mes d'agost del 2008. Vaig comprar-me unes bambes de corre i vaig fer 20 minuts corrents per MH on vaig finalitzar fet una " merda"( normal, mai havia corregut). A meitat de setembre vaig fer la meva primera cursa de 10km. Al desembre la meva primera mitja i al març la meva primera marató. En aquest temps vaig coneixen a l'Agustinjr i en Pep i varem fer un grupet d'entrenaments dimarts i dijous a l'Egara, anomenats Egara-mossenaires.
En el seu dia vaig fer una promesa interna, intentar fer la Matagalls-Montserrat que vaig complir l'any 2009.Després de fer curses de tot tipus, aquest any estic fent la lliga d'Ultres que finalitzarà aquest cap de setmana a les terres de Tarragona( Ultra Montsant 100 km 4000+)
Les meves marques son discretes, tot i que m'agrada competir no faig una temporada dedicada a una distancia concreta, sinó que les faig totes.
Espero que el projecte mossenaire perduri per molt temps.

Salutacions a tots.

P.D Donar gracies en Pep per ensenyar-me la filosofia d'aquest gran esport.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

L'excusa és bona: córrer ben acompanyat

Un dels elements que fa que es millori practicant l'esport del córrer, és que quan estàs entrenant t'ho passis bé. Córrer en si pot esdevenir avorrit, quan portes molts anys o força estona.
Aquest projecte ens ha descobert la possibilitat de compartir una estona amb gent que tenen les mateixes ganes de compartir tant els ritmes, com l'espai i l'esport. Les fotografies son per perllongar en el temps aquest moments irrepetibles i recordar i animar a la gent que tingui possibilitats, de venir-ho a provar.

Variar cada setmana un xic els circuïts, serveix per que evitar una possible monotonia, encara que córrer és una bona excusa per poder estar una estona amb amics. El projecte és durador per què molts hi creieu i us el feu vostre.

És una meravella pensar que podem entrenar amb els nostres ídols, i molts sabem que tenim entre nosaltres autèntics personatges i per un dia entrenem al seu costat i ens ajuden a fer que ens agradi córrer.

Una vegada feta aquesta aquesta introducció que ja sabíeu, avui ha estat un dia diferent; la nota negativa és veure com l'Eva Cantero, en Jordi Folch i la Marga Moix han ensopegat i han anat per terra. Qui més preocupats ens ha deixat ha estat l'Eva, donat que tenia un tall important al palmell de la ma. Més tard ens deia que havia anat a serveis mèdics per fer-se una cura i posar-se la vacuna del tètanus. Esperem que hores d'ara estigui millor, de igual manera que en Jordi i la Marga.

El circuit que hem fet és el més clàssic, que ens duu a l'Ermita de Sant Vicenç de Verders.


Com que tenim bona amistat amb l'Oriol Carreras, que condueix amb molt d'èxit el programa "Som Aquí" de Canal Terrassa i donat que també te atorgada la categoria de "Mossenaire", hem vist que el programa ha creat una nova secció "EL millor programa del món" on la gent hi pot enviar una fotografia senyalant-se a si mateix tot dient: "Somaquing !!" , doncs a l'hora de la fotografia l'hem dedicat a aquesta modalitat amb la sorpresa que els hi ha agradat el nostre gest. El dilluns, tot destacant-lo al programa ens han fet sortir. Us posarem el moment en el qual parlen de nosaltres i que des d'aquí agraïm que ens ha donat notorietat.




seguint a en Mirabet






En Diego Garcia, ve sempre: un luxe. Avui acompanyat per en Jaume Aragonès



[img][/img]



a les primers baixades no havia caigut ningú


Josep, Emilio i Jordi que més tard ensopegaria


Joaquin, Diego i Carles. De groc en Jaime


Una de les nostres joies, en Nil. Sembla que cada setmana el veiem més gran i avui ha aguantat com un campió


Jordi Codines, rialler seguit pel les nostres mossenaires de la setmana i en Casi. La Marga més tard patiria una caiguda
[img][/img]


L'Eva, al capdavant, ja venia amb la ferida a la ma i tota preocupada.


En Joan Molina: una millora impressionant en tan sols una setmana


L'Eva ens mostra el tall obert i els companys intentant animar-la. Semblava que ja anava tancant la ferida.



En Joaquin s'ha quedat a la font de Sant Julià, mentre ens esperava. Avui l'Eva estrenava samarreta: segur que s'enrecorda tota la vida.



La caractarística dels nostres entrenaments és que les persones solen portar als seus millors amics. Aquest és el cas de les nostres Mossenaires, que formen part d'una colla d'amigues (Gemma, Marta, Marga, Roser ) que entrenen plegades i des de que venen els dissabtes han enriquit amb les seves presències la trobada. També en el cas de la Marga i la Marta, solen venir acompanyades de les seves parelles: vol dir que som com una gran família que creix dia a dia.
Sobretot no deixeu mai de venir, que si us trobaríem a faltar.

La Roser pensa que no te massa mèrits per explicar i en te molts i li ha costat i ara li estem tots molt agraits. Deia que fins que no faci la mitja marató de Terrassa no volia ser-ne. Doncs, l'animem a continuar a prepararar-se pel seu debut, així com a la Marga.

Moltíssimes gràcies.







Deia la Marga;

Hola Pep:
el text de la setmana. Sense temps, ni ritmes, ni records personals...però amb molt de sentiment!!!

Ens ha costat decidir-nos, però som Mossenaires de la setmana. No tenim marques personals, ni grans fites, ni grans reptes…però com que el que si que compartim amb la resta de companys son sentiments i emocions al córrer, ens hem decidit.
Vam començar a córrer cadascuna per la seva banda, però amb el mateix objectiu: posar-nos més en forma i perdre una mica de pes. Totes dues anàvem al gimnàs i hem anat fent sempre esport i muntanya ( bicicleta, aeròbic, natació…). Sortiem a córrer per separat fins que un dia vam quedar per començar a entrenar juntes. Córrer soles de vegades ens feia mandra i sempre és millor i motiva més sortir en companyia. Afegim al nostre duo a la Marta que sempre ve amb nosaltres i a la Gemma, que ve quan pot. Juntes fem “les millors Runners”. Correm, riem, xerrem…
Correm dos o tres dies a la setmana, sempre al migdia…faci fred o faci calor i no fallem mai. No som ràpides, però som molt constants i tenim molta força de voluntat. La Roser s’ha iniciat fa poc en el mon de les curses, ha fet la de Festa Major de Terrassa i la de la Mercè. La Marga ha fet també la dels Bombers de Barcelona, la del Corte Ingles, Montmeló...Sempre, amb el nostre lema: l’important és participar i acabar, que per a nosaltres és moltíssim.
Ara tenim el nostre primer repte, debutar en una mitja marató. Tenim pendent decidir quina ens pot anar millor i ens deixem aconsellar per “mossenaires” experts, que fins i tot ens acompamyaran per donar-nos ànims…No sabem quina serà però serà entre desembre i gener…Ja ha començat el compte enrera!!!
Estem encantades de venir a Mossenaires, hem trobat molt bona gent i ens hi sentim molt ben acollides. Sempre tanquem el grup, però no ens importa perquè en cap moment ningú ens ha fet sentir malament. Els primers dies ho passàvem fatal, i ara…no es pot dir que anem sobrades, però mica en mica ens anem adaptant. Animem a totes les noies que vulguin venir que ho facin sense cap mena de por ni de vegonya, aquí trobaran molt bona gent amb ganes de córrer, petar la xerrada i passar una molt bona estona.
Ens queda molt camí per córrer i esperem continuar-lo fent plegades/plegats!!!