Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 28 de juliol de 2016

Qui té la piloteta!!!

Sempre ens sorprenen coses i veure la gosseta Eves transportar amb la seva boca prement amb les dents una pilota de tenis, ha estat una novetat més. A l'hora de la xerradeta a la fotografia de familia, ella també volia dir coses. I la Bet li ha col·locat la piloteta i au!!, no hi ha "guau"

S'ha fet una ruta nova, que ha consistit a pujar per Can Candi, sense arribar al capdamunt. Bé, algun mossenaire si ha anat fins a dalt, i llavors ha baixat per on ens hem retrobat de seguida.

Hem tingut de protagonistres principals a la parella formada per l'Elisabet i l'Isaac, i en l'aniversari d'antigues proclamacions de mosseanires, l'Enoc ha vingut i això que ja fa set anys que va ser proclamat d'Honor.

Hem vist a la gent molt forta: tant, que en compte de pujar per les escales han preferit allargar un xic més fins a arribar al pont de la carretera de Matadepera. Els que anàvem a la cua hem passat per bombers i l'ajuntament, que era més curtet.

L'Imma ens ha regalat en el dia del seu aniversari de neixement, un pica-pica fantàstic i que ha fet que la jornada d'avui serà, de nou, innoblidable per tot plegat. No sabem ben bé l'edat: em sembla que és molt jove encara i li queda molt per fer: segur.

És un porjecte que no té fronteres. "Qui té la piloteta?" Igual és una nova moda, i ara haurem de portar una pilota entre les dents. Què us sembla?. La nostra gosseta mossenaire, que avui s'estrena i que es diu: EVES

A més la piloteta, té de fer joc el seu color amb la samarreta: com fa en aquest cas i és evident i en Martí pot demostrar

I van arribant mossenaires il·lustres, com en Toni Peñalver i en Fran Frutos

I ens posem a punt

Esperant el moment de sortir tothom plegats

I ara arriba un moment important: "La Nominació a Mossenaire d'honor"

I qui tenim la sort de tenir avui nominada?

S'ha fet pregar una mica, inclús pel "mestre"

I si: ens confessa que li fa molta il·lusió i l'Elisabet ja la tenim nominada.

I què millor que l'Isaac per ser "bandera", el dia que la teva parella té moltes possibilitats de ser "Mossenaire d'honor"

Segellem amb un petó

I ara cap on?

Víctor Martín Gros i Eduardo Martin , grans atletes: pare i fill

Bet i Eves en primer terme

Pili i Lourdes al capdavant

I Mossenaire nova; no tenim el nom? algú m'ajuda

Josep Maria, Conxita, Elisabet, Pep, Pepe, Isaac, Isaac

Isaac de taronja i amb visera, la nostra bandera portada per també un Isaac.

Tancant el grup en Joan i en Marc

I passem davant l'empresa Sanmy , com moltes vegades

La "bandera Mossenaire", portada a l'esquena de l'Isaac.

I la nostra nominada Elisabet, avui al costat d'en Pepe

Albert Perpinyà que ens ha ajudat a vigilar a la carretera no ens atropellin), al costat de l'Elisabet i l'Isaac

Antonio Mayorgas

Això és "mossenaires". Amistats amunt i avall i fent solidaritat i esperant Roberto

Avui l'Imma Morales ens guarda una sorpresa a tothom

Reagrupant-nos, fent un petit descanset

I passem pel GR173: el camí dels monjos

I la gosseta Eves, sense raqueta però amb piloteta. Qualsevol li pren!!

Gran dia, el d'avui i sobretot per la Imma Morales I com no pot ser d'altra manera: arriba la cua. Ja la tenim aquí

L'Eva passant per la Carretera de Terrassa, al seu pas per Matadepera

En Miquel Paradell , va primer

I de ben aprop l'Elisabet Caballero, la nostra nominada d'avui

L'Isaac, que porta la bandera

Eduardo i Antonio

Josep Maria Antentas

Lucia Prado i en Pep Prado. Filla i pare: s'estrenaven i superbé. La Lucia amb onze anys ha estat de les mossenaires més joves de la història

Eves i Bet , seguit per José Salas

Víctor i Jordi

I veiem un nou "quality moment", quan mossenaires van i venen. Gràcies!!!

I passem el pont que fimbreja

David Toni , Lourdes

I el grup continua el seu camí

I la Gemma, amb el genoll pelat, amunt i avall molt ràpida

I ja torna, quan ha arribat a la cua. Gràcies!!

Joan , i al seu costat l'oncle i la neboda, Mirabet a l'atac

Mai millor dir, donat que són dues màquines

Paco Barcia , en primer terme i el grup es reagruparà de nou

I ens aturem prèviament a una font, abans de fer uns quats revolts per can Candi, al costat d'en Fran , Carlos , i d'esquena una gran sorpresa: Enoc Rodríguez

Moments de repòs amb l'Imma , Sebastián i nous mossenaires: pare i filla

I comencem la pujada a gran ritme, tot seguint unes bicicletes.

I en un dels revolts, fem un nou reagrupament, amb l'Elisabet; la nominada

I s'aprofondeix amb les amistats, mentre fem esport o en aquest cas: reposant de fer esport amb l' Isaac Osuna , Montse Susín , Quim Gaya

Enrique- Nilo , a la gran baixada

Albert Perpinyà , i mireu el detall d'en Marc Simó i la bandera, que tornen a la cua. És una pujada forta !!!

César Espindola , també mirant el terra

Tres grans mossenaires, Toni Peñalver , Fran Frutos i Miquel Piqueras

Pili Callejas, que també baixa bé

Sebastián Morales i Enoc Rodríguez

I comencem a preparar la foto de família, amb en Toni, Mireia i Pili. "Cojan asiento"

I la fotografia de família comença a tenir forma

Ja gairebé està, i és que sou una gran colla

I despleguem la bandera

I la gosseta Eves, que se li dóna per bordar de valent.

Som-hi!!

I fem un fort aplaudiment a les tres persones que s'estrenen de "Mossenaires", gràcies per venir!!!! No ens han quedat els noms, algú els sap? aixi ho arreglem. Gràcies!!!

I cridem a la nominada!!

I en aquest precís moment, totes i tots vosaltres feu efectiu el moment de la proclamació. Queda proclamada "Mossenaire d'honor", Elisabet Caballero Mirabet. Moltes gràcies!!

I la seguim aplaudint

I parlem del seu xicot, l'Isaac, que ens ha dut la bandera.

I hem llegit l'aniversari de proclamació de bastants mossenaires de fa 1, 2, 3, 4, 6 anys, i avui no han vingut, tot i ser habituals. I vet a qui, que ha vingut el de fa 7 anys!!!!, Enoc Rodríguez . Un gran velocista que ostenta molts podis i títols en el seu haver. Ve poc, donat que no el fons no és massa compatible amb la velocitat i els seus entrenadors no els hi deixen. Gràcies per venir i de fet sempre tenim la sort de tenir al teu pare, en Carlos

Ben aplaudit per tothom

Ens deixem res? i en Miguel , a l'esquerra aixeca el dit

Doncs si: una de les més incondiconals mosseanires, l' Imma Morales és el seu aniversari de naixement i li cantarem el cumpleanys feliç

Gràcies per tot Imma i sabem que al final ens tens reservada una bona sorpresa

Aviat ho sabrem que ens te reservat l'Imma

I la foto de familia. Ha estat improvisada a aquest lloc, donat que hem volgut explicar que just pel camí que es veu a la dreta, és un lloc que neix un cami que duu al Turó de Sant Joan, al collet del mateix nom, al del Ós i finalment al Turó de les Pedritxes. Molt recomanable tot plegat. Vinga animeu-vos-hi

Elisabet Caballero, ja tota una "Mossenaire d'honor", arriba al punt de reagrupament

Com la Carme Valldeperas

I tancant el grup l'Esther Alastuey i la Núria Mayoral

I en el dia de l'aniversari, l'Imma passant pel davant de la bonica masia de Can Torrella

I ben de prop, en Jordi, Joan, Miguel i Marc

Josep Mirabet i Antonio Mayorgas , què han fet més volta que els que anàvem a la cua

Xavi Pons i Isabel Vergara , també han triat el camí llarg

I l' Anna Cos , també fent el camí llarg

I quan hem arribat, l'Imma Morales , ja tenia a punt un bon refrigeria per als Mossenaires. Moltes gràcies de part de tothom i per molt anys em facis molts amb salut Els dos germans, posant tot a punt

Què bo està tot

Difruta jovent!!

I aquí bé el meu got de mans de l'Anna

Estira que estiraràs, Albert !!

La Mireia deia que s'ho havia passat bé

I la font, que no hi pot faltar, amb en Javier Colado

Bet i Laura... i la font Mossenaire

Laura de Benito

El lloc ideal. Vosaltres: genials!!

Ingeniosa taula i una bona ombre: tot ben mesurat

Xavi Pons

I l'Imma, també contenta d'haver-vos pogut fer aquest regal. Gràcies Imma!!

I una bona colla, amb la masia, la mossenaire, el bandera, la bandera i una bona colla d'amigues i amics

I les nostres noies amb posat seriós...

... i ara no tant

Els amigues i amics de Grup del Runparadís

I la parella protagonista

L'Elisabet moltes vegades ve sortint de treballar, cansada i amb son: però córrer al vostre costat la il·lusiona i li encanta. Sabem que és capaç d'aconseguir tot allò que es proposa i fa marxes ultrallargues. També la veiem sempre corrent amb moltes ganes i ara ens regala a tots poder-la conèixer una mica més i saber amb qui tenim la sort d'entrenar. Amb l'Elisabet Caballero Mirabet a qui li agraim què faci gran aquest projecte amb la seva presència. Moltes gràcies i per molts anys.


Hola, hem dic Elisabet, ha estat un plaer ser avui la Mossenaire d’Honor.
Us faré un petit resum de la meva vida i l’esport.
Crec que això de córrer ho porto a la sang. Com diu la meva mare, sempre he sigut una cabreta boja; ja desde ven petita m’ agradava pujar, trepar, escalar, saltar i córrer amunt i avall,per tot arreu. Quant jugava amb els nens sempre hem deixaven per impossible perque no podien atrapar-me o be estava enfilada en un arbre com un mico. Gaudia anant al bosc amb la meva mare, agafar cargols, flors, bolets, pinyons, atmelles, espàrrecs…anar al Llac Petit, per la Riera,amb els meus germans i amics.
Recordo amb alegria les aventures amb la meva millor amiga Judith, anavem a fer footing amb els gossos cada matí abans d’anar a l’escola, investigant llocs nous i inventar-nos camins,feiem acampades lliures a La Mola… actualment continuem gaudint de molts moments com aquests.
Vaig estar un temps amb el grup d’altetisme de Bonaire, després de veurem en la meva primera cursa a Can Josefra amb 15 anys, els va agradar i van començar a entrenar-me. M’agradava molt la idea d’anar en grup, tot i que era la més petita… però per problemes de salut, ho vaig tenir que deixar.
Després estudiant i treballant va ser impossible anar a córrer, no tenia cap hora lliure, però sempre que podia, sortia a fer senderisme.
Quant vaig deixar d’estudiar, ja ben grandeta, va ser el moment de tornar a ser lliure i començar poquet a poquet a córrer, primer 20’, 30’…fins aconseguir córrer 60’. Sortia molt sola, m`encantava perdrem per les muntanyes, els corriols, trepar per les roques, investigar coves, …sentir el sol, el vent, les olors de la natura, de les plantes aromàtiques, el cant dels ocells, dels arbres, provar dels seus fruits, veureanimalons…Així sóc feliç i hem sento genial,es desconnexió total, moment zen, moment Eli.
En aquesta època, conec a Isaac, la meva parella sentimental i de curses, formem un gran equip, som “Els pirates de la Muntanya” i ens apuntem a mil aventures plegats.
És ell qui hem parla del Runparadís, un grup de runners de Terrassa i decideixo provar.
Aquí conec a gent increíble, que portaré sempre al cor, com el meu brother Ricard, el meu tiet Joan, Ramón i Montse que son com uns pares, a Gloria, Angel, Miguel, Rafa, Fernando, Enric, etc.…sou moltíssims i tots genials! Hem van fer sentir com una més de la famlia desde el primer moment.

Joan hem va preparar per fer la meva primera Mitja Marató en la meva ciutat Terrassa, després per la Mitja Marató de Bcn i la Marató. Gràcies pels teus consells i ajuda mestre.

Durant tot aquest temps, he conegut moltes persones maquíssimes del Runparadís, dels que hem fet una gran amistat i hem compartit kms, curses, sortides, esmorzars…gràcies a tots!
També vaig conèixer a un altre grup, que havia sentit a parlar feia molt de temps, però que no m’atrevia a donar el pas i sou els Mossenaires, amb el súper Pep Moliner! Felicitats per aquest projecte tant maco i per fer-me sentir una més i tant a gust a la vostre família; i casualitats de la vida l’oportunitat de retrovar-me amb el meu tiet Josep, un antic Mossenaire.
No importa venir “d’empalme” de la feina,sempre es un plaer, i espero poder venir molts anys i compartir kms amb tots vosaltres.
M´agradaria donar unes pinzellades a les curses que més m´han marcat, una d’elles la marxa solidària de la Traiwalker amb 100km, una experiencia brutal i per una bona causa.
Vaig fer Matagalls-Montserrat, 82km, preparant la cursa amb els meus compamys del Runparadís. La recordo amb molt de carinyu, perque va ser una cursa que hem vaig deixar portar per sensacions, fora rellotges i temps i vaig gaudir-la molt.
La Behobia, 20km en una ciutat on mai he vist un ambient tant increíble, no hi havia un metre on no hagués gent animant i donat forçes, fins i tot, els més petits.
Sempre gaudeixo corrent una PunkTrail, son molt divertides i 100% solidàries.
L` Olla de Núria es preciosa, els Pirineus no tenen preu, quines vistes, m’ encanten.
La cursa més difícil que he fet fins al moment, ha estat Emmona, quasi 80km amb desnivell de més de 6000+, reconec que vaig patir una mica, però que tornaria a fer.
Pròxim repte?? Tornem a repetir Matagalls…
En cada nou repte,tot i que hi ha moltíssima gent que hem recolza, hi ha qui diu que si no podré, que si sóc molt jove i que ja tindré temps, que no ho faci, que no tinc que demostrar res,…sóc conscient que no tinc gaire temps per entrenar i que sent mare, que és la cosa més bonica del món, es difícil trobar els moments per sortir, perque primer es el meu fill Jordi; però si gaudeixes com jo d’aquest esport, treus el temps d’on sigui, encara que hi ha dies que estaria millor al llit i costa sortir al carrer, tot es força de
voluntat, i si vols, pots.

Res es impossible, tot esta en la ment, recordeu sempre.
Ara ja sabeu una mica més d’aquesta cabreta boja. Per últim vull tornar a donar les gràcies a tothom, companyes de la feina, família i amics i a tots els que us heu llegit aquest escrit. Fins sempre!!
La Gacela, la Liebre, La cabreta, La Heidi, L’ Elisabet Swann, La pirata de la Muntanya.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif













vols el teu banner?

vols el teu banner?