Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Puc o no puc

"És fosc, tinc son, em fa mandra, em canso, no sé qui vindrà, no sé on em portaran, no sé com acabaré; què faig?, me la jugo?". Segur què això a més d'una i a més d'un és el que li passa pel cap,

"Va si!!. Anem-hi a Torre Mossèn Homs", i totes les neures desapareixen i tornar a trobar, a les amistats. Que una trobada faci més de vint anys i que alguns hi són des del començament i el qui ve s'ho fa seu i ho explica a casa, amb ulls lluents i que a més, de mica en mica noti que la vida és molt millor.

Això és el que es pensa, i per això s'ha mantingut fins avui dia, i el dia que s'acabi segur que ho recordarem i ho explicarem. I quan siguem vells li ho direm als nostres néts amb una llagrimeta baixant per la galta envellida. Serà un gran moment i el recordarem i us tornarem a recordar. I si tan sols queda un retrat, aquest ens farà reviure els dissabtes.

"Però, si dissabte que ve ens tornarem a trobar. Què estàs dient!!. Va, va. Digue'm que ha passat". Doncs què avui igual és un bon dia. Si

Quan arribes a aquest lloc i veus el joc de llums, el cor es tomba d'alegria per veure néixer un nou dia. Quan et vas apropant a la Masia: no saps qui trobaràs I què millor que trobar-se amb qui t'accepta enriquir el nostre projecte, donant-se a conèixer i tenir el luxe de ser nominat com a "Mossenaire d'honor". Gràcies Isaac Osuna I al final se'ns donarà a conèixer. Tot un honor I comencem per ho més important. Petar la xerrada i retrobar-se un dissabte més I amb més tècnica, amb un bon estirament, com fa en Toni Peñalver <link&gt; Prement les mans, com en Marc i la Laura I, pim, pam… sortim amb la Isa Font i l'Eva Gorina Antonio i Jordi amb abraçada, que fa poc que també entrenen altres dies per la zona de l'Ègara i l'Imma concentrada i seguida per la Sandra En Marc treu la llengua Miquel's i Javier Enrique, que siempre que por ve l'esport amb les seves vessants Angel, vestit de mossenaire i molt feliç d'haver-vos conegut a tots. Tots seguint al mossenaire d'honor, en Isaac Osuna, mentre baixem pel camí del golf I avui tenim a la Mon Típic imatge de les anades i tornades de la gent Primer rajos de sol, mentre ens reagrupem. Avui hem començat prou foscos i ens anem il·luminant. Som il.luminats Isaac molt ben envoltat, amb el Miquel i en Xesco Cisco, Juan Manuel i Juan Han sortit fotent-li canya i han encapçalat aquest llarg progressiu en baixada: la Gemma, Marc, Enrique-Nilo i en Juan. Amunt i avall I el moment que arriba la cua, amb els que l'han anat a buscar. Gràcies!! Xesco, nou mossenaire i avui, després de molts i molts mesos, torna a córrer l'Emilio Expósito. Sembla que recuperat, encara que dilluns ens confessava que tenia moltes "agulletes", millor dit tiretes. I arribem a la urbanització de Castellarnau, i els que hem arribat abans, fem de mossenaire. La Contxita aprofita per fer un bon estirament. I la Gemma, segur que al "culumpio", rememorant un temps d'infantesa. La nostra Mossenaire Major, l'Anna Cos, al costat del Mossenaire d'honor I ens preparem pel moment culminant: la foto de família Persones que fins fa poc no es coneixien, aquí acaben fent una bonica amistat. El marit de l'Eva Gorina, vestit de California four factors, avui ha patit un xic. Abraçat amb en Xesco, que també ha patit també. No sé si s'encomana. I s'ens presenta el nou mossenaire I aplaudim al Mossenaire d'honor: Isaac Osuna. Moment irrepetible. No estareu mai més els mateixos iguals plegats i aquest lloc i amb aquesta postura i… ves quina bona pinta que feu. Gràcies!! Sempre què passem per aquest lloc i aviat, al costat de les oliveres, sabem ho afortunats que ens sentim de formar part d'aquest col·lectiu que els agrada tot això i ho valora. L'Ana fa uns mesos anava queixosa per què ho trobava llarg, ens sembla o dur, o tot plegat. Ara tenim la gran sort de què fa dies que no falla i… ha millorat, segur. Al seu costat la Sandra En Salvador Reig és un vell amic amb qui hem fet força coses plegats. És un dels més grans ultrafondistes que he conegut a la vida i podria escriure un llibre i una enclicopèdia dels reptes que ha aconseguit esportivament. Una gran sort comptar amb la seva amistat. Avui estava realitzant una marxa excursionista orgranitzada. No exagero quan dic que al seu costat un es sent petit. Tinc molts records i tots bons de les vegades que he pogut estar al teu costat Salvador. Et desitjo ara sempre el millor i que continuïs amb segur que molts plans i molt esport. Estem en contacte!! Molt temps que és una constant en el projecte d'entrenaments que fem. Ja feia dies que et perseguíem per què ens expliquis una mica coses teves i t'ho volem agrair de tot cor. Saber que estem envoltats de bona gent com tu, ens ajuda a mantenir aquest esperit d'amistat volem. Per molts anys i que tot et vaig molt i molt bé. Ens diu l'Isaac: Primer de tot volia agrair al Pep la seva dedicació a aquest projecte que porta tants anys i que enganxa a molta gent, i també gràcies per fer-me Mossenaire d’Honor, ja no m’he pogut escapar. El meu nom és Isaac Osuna i tinc 32 anys, sempre m’ha agradat molt l’esport tot i que crec que m’ha faltat més dedicació i constància. De nen vaig estar jugant a futbol fins als 17 anys per motius d’estudis. Després vaig tenir una etapa de gimnàs i amb 23 anys vaig començar a exercir d’arbitre de futbol federat. Des d’aquest moment vaig començar a interessar-me més pel running, donat que havia de passar proves físiques que exigien un cert nivell de resistencia. Feia sortides en solitari un o dos cops per setmana i alguns entrenaments específics a les pistes de Can Jofresa. Després d’uns anys va néixer la meva filla i vaig deixar l’arbitratge, i només sortia a córrer en solitari i em costava trobar motivació. Vaig estar fent els entrenaments del California Sports amb el Jim a les pistes uns mesos però els meus problemes al genoll no en vam permetre seguir. Després un bon dia un Mossenaire amic meu, l’Oscar Ortiz em va suggerir d'anar-hi , que m’ho passaria bé i no era tan avorrit com anar sol. I des d'aleshores que intento venir tots els dissabtes donat que és l'únic dia que puc per temes de treball. No he fet gaires curses, una cursa de Bombers, una Santi Centelles i una de la Festa Major, però tinc la idea d'augmentar d’aquí al gener les sortides i preparar-me la Mitja de Terrassa, a veure si puc! Gràcies a tots els Mossenaires!

California Sports

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

<----------