Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 24 de setembre de 2015

Seguim entrenant en grup

Després de tants dies, sembla mentida que pugui interessar anar plegats i que hi hagi tanta gent que faci costat al projecte. El darrer dissabte d'estiu i tornem a inundar els camins de converses, de ganes de passar-ho bé i entrenar plegats, sense importar si som noia o noi, si d'aquí o d'allà, si de lluny o d'e prop. Gent de molts grups i de molts clubs, fan parada a la Masia i amplien el seu coneixement dels voltants de la Masia i anem per camins que conviden a dir que: una estona ben aprofitada. Qui si troba bé, repeteix i d'això ens en sentim cofois. Gràcies i per molts anys.

Avui la ruta triada, prou bonica per la primera part, baixada fina i la pujada igualment, amb moments que fan apretar, el que s'hagi d'apretar i vinga amunt que fa pujada.

A l'arribada: les unes i els altres, s'acomiaden i hi ha qui perllonga la trobada amb un bon esmorzar, on fer plans, riure i atipar-se.

De ben segur que quan ens segueixes, vol dir que formes part d'aquesta família que li agrada el bon rotllo i de bon rotllo va la cosa.

Fins a sempre.

Tot just quan despunta el dia i surten els primer rajos solars, ens arraulim entorn la nostra masia

I ens congratulem de tenir un gran mossenaire d'honor. En Rafa, de Sabadell. Sempre ens ha fet molta il·lusió amb l'excusa del projecte d'entrenaments en grup, poder compartir cada dissabte amb Sabadallencs. Gràcies

Amb el seu bon amic Yllera, en Rafael Sola, és nominat per mossenaire d'honor

Juan Carlos, que moltes vegades ve de treballar de nit, ve sent un habitual de la trobada

Jordi i l'Anna; tants anys trobant-nos dels dissabtes a les 08:00

En Toni, orgullós sempre de la seva condició de mossenaire

i la Montse, de verd, ens ha fet un regal: a banda de venir ella, que ja és un regal, ens pota a la Vanessa Gamero, filla de l'Antonio, un dels que persones com el que escriu va aprendre a córrer.

Oriol i Ida. Marit i muller.

Carme, Cinta Sebi i Cano

Contxita i Silvia

Javi i Toni

Vanessa i Montse, seguida per la Sandra

noves mossenaires, amb les que hem pogut gaudir de bones converses

I avui a la cua: Yllera i Rafael

En Marc, plénament recuperat, exercint de mossenaire: amunt i avall

I el Mossenaire d'honor tancant el grup: Rafa Sola

Ens creuem amb corredores solitaries, en sentit contrari,

l'Antentas posant-se les ulleres de no veure-hi, abans de la fotografia més familiar

En Cano a la part central, amb l'Ida i en Juan Miguel. Abaix, Hassan i Isaac

Donem la benvinguda als i a les mosseanires noves i nous. Gràcies per venir. Un fort aplaudiment.

I plocamem al Mossenaire d'Honor, amb un merescut aplaudiment. A en Rafael

Més corredors solitaris. Em sembla que és en Moncunill: però no n'estemdel tot segur

i a la bassa pel rec del Golf del Prat, fotografia amb la majestuositat de la nostra Mola i Mossenaires

I desmontem la foto i fins a la setmana vinent.

I per treure les trenyines de les nostres articulacions i el nostre cor: un progressiu amb els capdavanters i la capdavantera

José Manuel i la seva Cloe, Isaac, Marc, Charo, Sebi, Miquel i David

A la Charo i avui que es publica la crònica, dia 23 de setembre, volem desitjar-li feliç aniversari de neixment i què sigui ben feliç i sigui contagiant-nos alegria.

Carlos, Pepe i Alberto.

I els primers a fer el progressiu en pujada: Hassan i Rafa

Els capdavanters

Hassan, Miquel, norecordo i Rafael . l'amic norecordo, el recordarem; no en tingueu cap dubte

Els nostres cans i els seus amics. Sherlock i Cloe: Eva i José Manuel

I ara un progressiu en baixada amb en Sebi en primer terme, i seguit per en Miquel, Juan Miguel

La Noèlia, crec que treballa amb el meu germà i junt amb l'amiga, noves mossenaires

Sembla una conversa interessant: mmmm!!, llums i taquígrafs!

Per un camí magnific, dues institucions egarenques: Miquel i Vicente

Amb la Sandra, pujant ben contenta

Anandes i tornades d'en Carlos, com a bon mossenaire

les amigues unides

matrimoni que s'espera: Xavi i Eli

En David: l'hem vist a patir, i és que les vacances l'han maltractat. En Javi ben solidari, fent de mossenaire acompanyant

Aquest bon home li veig els ossos esquelètics i li batega fort el cor. l'Angel, un assidu, i ja tres vegades i consagrat mossenaire i seguit per en Miguel

us heeee viiiist, anaveuuu caminaaaant !!, mmm!! no sé, no sé.

Ep, ens venen a buscar.

I en Cano, que ara pot trigar a venir, es ve a acomiadar per si per cas passa temps. Et desitgem el millor i que aviat siguis un pare feliç i fantàstic, que segur que sí.

Rafa, no ens oblida mai i bé sempre què pot i fa seu el projecte d'entrenament en grup, i per la qual cosa tenim el plaer de conèixer-lo tots plegats. Estem molt contents i agraïts. Per cert, avui no li hem pogut fer les fotos individuals: però n'hem trobat de simpàtiques. Gràcies i et desitgem el millor i per molts anys

Muy buenas !!! En primer lugar me gustaría agradecer a Pep Moliner, enorme deportista y mejor persona, la oportunidad de ser Mossenaire d ‘Honor, ya que es para mí una gran ilusión y placer el poder serlo.

En mi caso empecé a correr por salud, hace sobre unos siete u ocho años, sin tener la menor idea de tiempos, o mi propia resistencia. Al vivir cerca del bosque de Can Deu y el popularmente llamado camino del colesterol, lo fui haciendo y corriendo por un par de años, ahí me inicie ya que desde mis tiempos de instituto me había vuelto demasiado sedentario.

Fui mejorando y me picó el gusanillo de la montaña gracias a amigos míos que hacían salidas y cursas ,así que tiré a hacer senderismo o rutas largas como matagalls ,tres monasterios ,marxassa etc…Aunque mi entrenamiento diario seguía siendo correr, realmente nunca lo abandoné. Así que un día alguien me dijo lo del grupo de Mossen d’ homs , digo alguien para evitar malos rollos ya que sé que fue alguien del trabajo pero realmente no lo recuerdo jajaja….Correría el año 2012 o principios de 2013 y me gustó mucho la experiencia, así que cada vez que pude (no con la frecuencia que me hubiese gustado) repetí.

Como válvula de escape y como compañerismo me pareció y me parece genial, el compartir un deporte que nos gusta a todos en grupo. Ese fue mi empuje definitivo para hacer de correr mi deporte favorito, aprendí lo referente a tiempos, rutinas de trabajo , cambios de ritmo y muchas cosas útiles que he incorporado a mis propios entrenamientos o cursas a las que más tarde me fui apuntando, siempre con la motivación de divertirme, pasar un buen rato y hacer deporte.

Por lo tanto y como podéis comprobar estoy muy feliz de poder pertenecer a este grupo y más encima haber tenido la oportunidad de poder ser Mossenaire d’Honor ,así que sin más solo desear mucha salud a todos y a rodar y rodar.