Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 30 de juliol de 2015

Anna Cos Morera "Mossenaire Major"

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure què tal s'entrena en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs i, uns quedem enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l'Anna Cos: sempre. Vagis per on vagis, saps que es parla bé d'ella. Amb tants anys, han passat un munt de bones anècdotes i des d'aquests entrenaments han sorgit amistats: amistats profundes.

Aquí va conèixer a la seva gran amiga i que ha deixat en ella un gran forat: la Teresa Farriol i durant un parell d'anys volia fer coincidir el dia d'avui amb alguna data per fer-ho coincidir en memòria d'ella i sabem que no hi ha dia que deixi de pensar-hi. Segur. Va per ella també dedicar-li aquest pensament.

Hem vist a l'Anna Cos, competint a gran nivell, fent podis a maratons importants com a Sevilla Àlbum fotos Sevilla 2008

A Terrassa, és tot un referent i el que escriu pensa que qualsevol homenatge que se't faci sempre serà ben merescut i desitgem que se't reconegui en el temps que ets un referent important per moltes persones: noies i nois.

Ara també els dimarts condueix, aconsella i entrena a un grupet nombrós impressionant de noies i que se l'estimen i moltíssim

La veiem fer de "llebre" moltes vegades a les mitges maratons importants i fent d'atleta acompanyant "guia" a un amic invident Jaume Bajo, Manolo Bonastre i Anna Cos

I quantes vegades fas de llebre, amb la banderola de l'equip que representes, corredors.cat!!

I quan vas protagonitzar, un dels reportatges més emotius amb amics del nostre entorn, com els mossenaires Jaume Leiva, Josep Dalmau, Xavi Bonastre, jo mateix i amb el Corredor Popular (primera part) Corredor Popular (segona part) , i que des d'aquell dia també vam fer-nos amic nostre a en Victor Martín. Un magnífic atleta, amic i mossenaire

I t'hem vist plorar; com quan et vas lesionar i sorties a córrer a la teva ciutat, Terrassa, i t'havies de retirar plena d'impotència. També recordem un dia com aquest

Però sempre demostres que t'importa tothom i que fas el bé sense mirar ni importar-te què aquell dia deixaràs de pujar a aquest podi, que és tan teu. Quin gran cor. Bé, ens estaríem molta estona explicant detalls de la teva vida esportiva que coneixem i segur, que en tens més i d'importants i que els tens per tu, i no ens cansaríem d'agrair-te que siguis com ets: una grandíssima persona. Gràcies Anna per tot.

I ara ens centrem a l'entrenament, homenatge a la nostra Anna Cos.

Per estar amb un referent com l'Anna, en Vicente, després de temps que no venia a córrer, encara si que ens venia a veure, avui ha fet tot el recorregut i l'hem vist molt bé

I, un si rotund a ser avui la nostra flamant "Mossenaire d'honor". Gràcies Anna de part de tothom

I ara, la nominació i aviat la proclamació,

l'Anna Cos, està per tot i per tothom

Tot i que en Ferran ara té més complicat poder córrer, i la Tensi, la seva muller i una molt bona mossenaire; no han volgut, junt amb en Vicente, perdre un dia com el d'avui: únic i irrepetible

En Marc no sabem si està cridant efussivament a l'Oriol, o senzillament un bon badall. Més aviat la segona opció

Pepe, al davant i Juan Manuel, darrere.

Antonio, Víctor i Joan; més luxes de la trobada

començava a plovisquejar, però, ens hem escapat de mullar-nos i poder tenir a la Tensi i en Ferran que no sabíem si vindrien a fer el recorregut, fem la foto al camp base, davant l'ermita de Sant Josep i un dia que ens fa molta il·lusió i dels més importants: Anna Cos compleix anys i a més i al mateix dia és proclamada mossenaire d'honor

Ben envoltada, l'Anna com fa molts anys

Aplaudida, com es mereix

I ara, a més en revela la seva edat: molt jove i molt activa i amb moltes coses fetes i moltes a fer.

I aviat començarà el nostre entrenament

La Pili al capdavant, amb l'Eva, la seva segona setmana com a mossenaire, seguit de vermell pel mossenaire nou i en Cesar. De blau cel, en Hassan, que al final veurem quins exercicis fa cada setmana.

Toni, seguit per en Juan Jose, que portava música d'acompanyament

Toni Peñalver, mossenaire de fa molts anys

I en Ferran, molt bon amic de l'Anna, ha vingut a celebrar el seu aniversari

Jordi al capdavant

Emilio s'ha despertat a les 07:55 i encara ha estat a temps d'arribar i ha provat aquest circuït i per sort ens ha trobat. Bona intuició

La nostra gran protagonista des de fa molts anys, sense parar: l'Anna

I ens dirigim, donat que avui en estar núvol, era una bona ocasió per veure com ha quedat Can Deu

Ens reagrupem, amb l'Albert, Pili i Anna

César i Hassan, dirigint-se al abans dit: bosc de Can Deu i ara...

Molta llenya, amb en Jordi en primer terme i amb gorra vermella en Cano

Costa reconèixer aquest indret, que ara ha quedat com una esplanada.

En Marc, amb samarreta de la vilaolimpica10k.com, i ensenyant melic, en Javi i en Joan a l'espera.

Hem explicat un xic la història de l'ermita on ara estem aturats, que a l'any 1973 va ser traslladada des del l'embassament de Sau, cap aquí: pedra a pedra. Albert, Diego i Jordi i d'esquitllada: Marc

Carlos, Hassan, Víctor i Joan

Abans l'ermita era enmig dels arbres i ara: com si fos un altre lloc

Juan Miguel

Hassan, Emilio, Miguel, Marc

Segurament la recordeu entre hombres. Ara, en un día núbil, queda descoberta l'Ermita de Sant Vicenç de Verders. Al seu pas, al davant: Oriol, David, Marc, Ferran, Antonio, Carlos

Pepe, Anna, Pili, Eva, Albert

La setmana passada s'estrenava, de la mà de l'Anna Cos i en posat molt seriós. Avui la vèiem més riallera: l'Eva

Dons el què dèiem: en Hassan fa flexions i força estona. Està molt fort!

Al costat d'amics mossenaires, un dia històric, quan una de les persones que més creu i ha cregut en el projecte des de fa molts anys i que dóna tant i tant de prestigi a la trobada: l'Anna Cos. Vicente, Albert, Jordi, Ferran, Pep, Anna, Pili i Tensi Eva i Ramon

I una colla d'amics, moltes vegades acaben els entrenaments d'aquesta manera. Però avui era un dia especial: l'aniversari de l'Anna Cos i veiem també a en Xavi Miquel i la Rosa. I mossenaires, que no han vingut a córrer, com l'Eva, Isa, Isa, Trini, Guille.

Crec que tot i tenir espelmes, no sabem segur si té la categoria de pastís d'aniversari. Del verd i vermell i hi surten dues espelmes amb la teva edat. Què original i segur que l'Anna no ho oblidarà. Ara esperem que el desig a l'hora de bufar es compleixi.

Hem dedicat avui l'entrenament a una grandíssima persona i amiga de tothom. Ha estat i és molt important per nosaltres comptar sempre amb la teva presència i sabem que només que tens que amigues i amics. El teu caràcter i el teu tarannà sempre ens fa sentir bé. El teu aire, de vegades despistat, que sembla que quan passes un camí i ara que els hem fet cents de vegades al teu costat, sempre és com si fossin nous, per què encomanes aquesta estimació que demostres a tothom que t'envolta. Gràcies Anna Cos i sempre et portarem i et portem al cor.

Mossenaire dissabte 25-7-2015

Avui si, avui en faig 57, i potser ja és hora de compartir coses amb tots vosaltres, coses sobre el córrer, que és en definitiva el que anem compartint els dissabtes amb els mossenaires. Quants anys fa que vinc els dissabtes??? Doncs no ho recordó, però segur, com diu el Pep, que des del segle passat.

Us explicaré, del que jo recordo, com em vaig introduïr en aquest apassionat món del córrer.

Jo des de sempre he estat vinculada amb el món excursionista. M'agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre excursionista ski de muntanya i ski de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Inglés. Amb una colla d'amics del Centre excursionista vam decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d'uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de trofeigs....Ualllllaaaaa vaig al.lucinar.... ho havia passat super bé i a més a més em donarien un trofeu!!!! Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!! A partir d'aquí vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l'esqui de fons..... fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps per marxar a fer esqui, ni fer muntanya, però si que treia temps per anar, ni que fos 30' a córrer. Fins i tot embarassada sortia a córrer una estoneta.

Així doncs a partir del 1987, anava participant en algunes curses de Festa Major, de barris, a ciutats properes, l’emblemàtica Jean Bouin, que vaig guanyar un parell d’anys....., fins que a l’octubre del 1989, vaig decidir fer una mitja marató, la de Seva. Uauuuuuu em va encantar, amb 1h 37’ la vaig acabar, i també vaig quedar entre les primeres.... és clar que parlo de fa molts anys i de dones en corríem poquetes. A partir d’aquí ja no vaig parar de participar a curses, mitges maratons.........fins que el març del 1990 vaig decidir provar de córrer una marató. Vaig fer la marató de Barcelona, que anava des de Mataró fins a l’estadi olímpic de Montjuic. 3h 41’ va ser el meu temps, i recordo patir força els últims kms un cop a Montjuic i pujant fins dalt l’estadi........ aquell “mur” em va acompanyar fins al final...i vaig pensar que això de córrer maratons era molt dur i potser calia preparar-ho. No va ser fins el 1999 que vaig repetir una marató, i a partir d’aquest any, ja en faig una o dues a l’any. En porto 25, i intento córrer maratons aprofitant viatjar. He fet Nova York, Berlin, Paris, Madrid, Sevilla........... També amb tants anys, hi ha hagut altres reptes, com la UTMB de 100 km amb 11.000 de desnivell, que vaig acabar amb 20 hores; els 50kms en pista; la Challenge Costa Brava de 106 km; la Trailwalker, de Olot a Sant Feliu de Guixols, 100 kms que s’han de córrer amb equips de 4, i vam aconseguir el repte per sota de les 12h, quedant tercers equip absolut i 1er mixte. I aquí un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, també mossenaire, que ara el mes de setembre farà 3 anys que va morir fent la cursa de Cavalls del Vent. Per ella i amb ella jo seguiré corrent!!!

Ja veieu que fa força anys que em surto i gaudeixo corrent,....i aquesta activitat s'ha convertit en una més de la meva vida diària, amb tanta o més importància que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m'ho permeten, però és ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per calçar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d'una estona, per a mi tan agradable com necessària.......

Jo sempre dic que "és quan corro que hi veig clar". Surto cansada de treballar, i mentre faig el camí cap a casa només penso en posar-me les sabatilles i sortir a córrer....les primeres passes són certament d'evasió. Els problemes i altres preocupacions de la vida diària queden aparcats....A mida que el cos s'esforça, la ment es relaxa....i sóc més capaç de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes,..... penso en moltes coses, i sóc més capaç de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!!

També us diré que mai he seguit cap pla d’entrenament ni he sigut gaire disciplinària amb el tema, només i sempre gaudeixo corrent per sensacions. Ara ja tinc un garmin, que et diu kms, ritme......, però només el faig servir quan haig d’acompanyar a algú, o fer de llebre portant un globo....Quan acabo, “borro datos”, i m’oblido!!

M’agrada sortir a córrer sola, però també gaudeixo molt amb les trobades fixes dels dissabtes mossenaires, on he conegut i fet grans amics. També des de fa gairebé tres anys, quedem els dimarts a la tarda un grup majoritàriament de dones, on compartim una estoneta corrent. La filosofia del grup és gaudir corrent, per tant sempre s’intenta fer la goma perquè ningú es trobi sol i tothom s’hi senti bé, al seu ritme. Diríem que és com es fa amb els mossenaires, que tothom hi és ben acollit, i no importen colors, clubs, ni nivells, sinó només compartir una estona fent això que ens agrada i gaudir corrent.

Bufffff quantes coses que em venen al cap i quants records i vivències que hi ha hagut amb tants anys..... Només agraïr a cadascú de vosaltres, companys de sensacions, que compartim aquest esport, la vostra companyia, generositat i amistat. Dir-vos que m’agradaria envellir corrent al vostre costat.

Avui dissabte 25 de juliol he fet 57 anys, i el Pep m’ha fet aquest regal, mossenaire d’honor. Gràcies Pep.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?