Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 30 d’abril de 2015

Llac Petit amb els Mossenaires

Llac Petit, dit així perquè Ègara, havia hagut dos pantans, el de Xuriguera conegut pel pantà gran, i el que hem visitat el pantà de Can Bogunyà o conegut popularment com el Llac Petit. Situat en el torrent del Can Bogunyà, dintre del bosc, mes amunt de l’antic Hospital de Terrassa. Es va començar la seva construcció en 1900. Sempre que hi anem, veiem a les cares de la gent com s'il·luminen pel fet que un paisatge bonic i un racó acollidor.
 Nosaltres hi hem anat des del nostre camp base de Torre Mossèn Homs i per segona vegada i hem gaudit, com sempre, de moments de molt companyerisme i amistat, què és del que es tracta i creiem que es troba. El córrer és gairebé el complement ideal i de vegades tant ens fa si és així o axà. El que ens agrada és sentir-nos bé i per les cares: així ha estat.
 Les fotografies per donar un bon record sels moments compartits. Algun canvi i joc per què sigui més divertit, i hem passat pel mig de la riera, per primera vegada.

Donem les gràcies a tothom per la gran acceptació i per fer vostre un projecte únic i de tots. Sense le vostre gran tarannà seria un entrenament més i en canvi el recordarem com un dia molt important, com d'important ho sou tots. Per molts anys!!

En Miquel Llamas, accedeix a ser el nostre homenatjat avui i guardonat amb el títol honorífic de "Mossenaire d'honor", i nosaltres que ens n'alegrem. Gràcies Miquel

I quan arribem, ens sentim retrobats de nou a passar una bona estona

Sembla ben bé com si ja rumiés el que ens explicarà i que ens haurem d'esperar al final de la crònica, per gaudir-ne

I a punt de marxa: Marc. Miguel i Uri

Uiii la Mari, quina ganyota, Enxampada amb un gest graciós, al costat d'en Miguel i amb els braços creuats i posat seriós d'en David

I l'Emilio, també expectant

Josep Maria i la Contxita, fent estiraments

En Marc i en Cano, també amb ganes de passar una bona estona

I sortida amb en Josep i en Cano

Itziar i Lurdes

Fran, Carlos, Marc i tota la colla

Sandra, Diego, Sandra… uiii!!, el Diego envoltat de Sandras

Cinta I tancant el grup, en Javier i en Manuel

Laura al costat de la Charo, que s'estrenava

I en Miquel, pensatiu

Present, Laura, Mari, Carlos, Fran, a punt de fer un reagrupament de tota la colla

Xavi, Carme

I una vegada, tots juntets, l'Emilio Sánchez al capdavant

I passem per l'institut de I.E.S. Matadepera, al costat del Mas Sot

I darrera la Lurdes, l'Ana

Algú dubta que a la Gemma se li dóna bé la muntanya?, als que entrenem amb ella i el seu marit, ens consta

La Charo, a l'esquerra, el dia de la seva estrena i vinguda des de Sabadell a entrenar

Parlant de Sabadell, els "Mossenaires" ocupen tota la llargada de la vorera del pont que passa per damunt de la riera

la Trini

I pels voltants de l'Ègara, amb en Nicolau, Jose i Carlos, tots vestidets de blau

Gaudeix sempre i ben acompanyat per la Present

La Laura Puertas, en primer terme, al costat de l'Eva Gorina. Sandra de blau, i la Gemma amb la taronja del 5k California i que anava d'estrena. Sabeu que practica la ironia? a mi m'ha sorprès. Ojo la moto!

Toni i Sandra pels dominis de l'Ègara

Javier i Miguel

Xavi Pons i Núria Masegosa. La Núria fent autoestop?

La fotògrafa Laura de Benito i la Isabel Alcalde, que feia dies que no vèiem per terres mossenaires

La Charo pletòrica animada i amb l'Ana

Molt seriós en Miquel, amb tota la colla i tancant el grup

Bells entorns de la bella vella Ègara



va de pujada



En Miquel



Manuel, Cano, Marc l'Alberto Lao que te un blog molt interessant de h corrent per la historia

Nerea molt en forma i contenta al costat de la Itziar

I els amics que han retornat a cua, com en Javier, Emilo, Javier i Miguel



I en el bosquet de l'Audiovisual, encarant la pujada cap a….

… cap a…

el Llac petit!!!!

Amb prudència passem per la pared que manté l'aigua de fa més de cent anys

La Laura



Nerea Larrañaga i la Charo, que per la pared no les tenien totes

En Marc pensatiu

Amb el Mossenaire d'honor, a l'esquerra la Marta Molina, al final de l'entrenament ha dit que era el dia que més havia gaudit del recorregut. De rosa la Present Moments de repòs, encara que sabem eque en Javier en primer terme, més tard tornaria a sortir a entrenar. Amb ell, de vermell, Miguel, i dret en Nicolau. Vestit de Mossenaire, en Carmelo, que no falla gairebé mai. No recordo l'acudit que m'ha explicat avui. El dia vinent li direm que en posi a punt un per la foto familiar.

Aplaudim a les mossenaires noves: la Charo i la Gemma Viñolas Qui no coneix a en Miquel, que sempre dona bones vibracions allà on va i fidel al grup d'amigues i amics. Un luxe


Som tants que ens repetim a l'aigua. Moment familiar del grup Ves per on, un amic que no ha estat mai mossenaire, però que fa molts anys que conec, avui l'hem trobat i: l'hem aplaudit, per què tot comença per casualitat, com va ser la nostra amistat

Sandra Nerea, Gemma, Magda Itziar

Núria, Lurdes

Marc i Cano, amb gorra vermella: símbol dels internautes



Cisco


David i Miguel

Gemma i Josep Maria Laura De Benito

Conxita i Javi

Fran i Alberto

Paco Porras: "Mossenaire" per casualitat. Què no sigui l'última, que sembla que t'ha agradat

Victor

Carmelo i Toni Jose i Manuel

Emilio

Mari i Quim

Marta i Sebi Ana i Pepe Jordi i Uri Inma i Isabel Xavi Pons, que ha anat des de casa, anada i tornada a peu

 Antonio Marc Armengol Present i Isabel Miquel Llamas, el Mossenaire d'honor

 Sandra i Diego

Trini i Cinta

Carme i Carlos

David i Nicolau

Nicolau


Eva Gorina


Laura i Charo

Laura, Charo i Eva

Miguel Javier

Carme, Inma i Cinta, amb el fons de l'audiovisual

I a la recta per asfalt, la gent a tibat força, amb la Sandra al capdavant, seguida per en Marc i en Cano



Reagrupament

La Gemma, ha hagut de fer combinacions per poder venir i fa riure a les companyes, Quina una n'ha dit?

Nerea i Inma

I arriba la cua

En Paco encara li queda entrenament i ens deixa i es ve a acomiadar

Passant per l'antic pas, i que encara fan servir, els del poble per anar a l'altra banda on hi ha escoles

Josep Maria, passant per bombers de Matadepera, i el senyal on ens diu un munt de poblacions que coneixem

Presidint l'ajuntament de Matadepera, les banderes.

Al costat del Mossenaire, una foto final de record

Allà on va, és una persona que transmet alegria i xerinola i que li agrada passar-s'ho bé i fer-ho passar bé a les persones que l'envolten. Gràcies als grups, l'hem pogut conèixer i tant corre ràpid a curses curtes, com en fa de llargues i també se li donen bé. Què continuïs encomanant ganes de gaudir tant del córrer com de la teva companyia i et desitgem el millor i per molts anys.

Mossenaire de Honor, esto si que no me lo esperaba…solo puedo decir que es un placer y un honor. Ahora como dicta la tradición(yo creo que ya milenaria) el Pep me ha mandado deberes para el fin de semana y tengo que explicar “brevemente” así de pasada, mi vida en esto que a todos nos apasiona que es el deporte. Para los que no me conocen mi nombre es Miquel Llamas y tengo 39 años. Pues veremos, desde que tengo uso de razón el deporte ha sido parte fundamental de mi vida, ahora mismo no la concibo sin el, aunque he de reconocer que hubieron unos años en que me dediqué mas a salir con los amigos de marcha que de practicarlo, aunque supongo que todos habremos pasado por una etapa parecida. Desde bien pequeñito empecé a practicar deporte, desde el judo pasando por la natación, el fútbol, el Basket, tenis, artes marciales, el trial y como no el atletismo. Desde temprana edad siempre destaqué en la disciplina de velocidad, como nunca fui de los mas fuertes de clase tenia que tener mis propios recursos, así que si algún niño me quería cascar primero tenia que pillarme cosa que nunca pasaba. Hice mis pinitos en carreras de 50 metros y de 100, torneos escolares y tal y he de decir que ganaba todas las carreras, pero no sentía pasión por ese deporte como me pasaba con el Basket y el fútbol por ejemplo. Mi peor recuerdo fue una vez que me convencieron para correr un cros en Can Boada, sí, un Cros, no recuerdo de cuantos km era, creo que eran 5 pero a mi se me hizo eterno…. Imaginad…yo salí a darlo todo como siempre y el éxtasis me duró 500 metros, a partir de ahí me dediqué a arrastrarme por la montaña pensando que que hacia yo corriendo este tipo de pruebas, me dije a mi mismo que ya nunca más correría largas distancias porque lo mio era la velocidad y no el fondo, y no sabia lo equivocado que estaba en ese momento …. Y así estuve años sin practicar atletismo, hasta un día en el año 2013 que decidí empezar a salir a correr por mi pueblo, Viladecavalls, ya que había dejado de fumar hacia cosa de un año y medio y había cogido unos kilillos(solo 1Cool. Recuerdo no haber corrido mas de 500 metros y tener que parar porque me iba a explotar el pecho y para descansar las piernas, no podía con mi alma…y me volví a repetir que aquello no era para mi. Así estuve unas semanas saliendo solo, hasta que un amigo del pueblo, corredor dels corredors de fons de Viladecavalls me animó a salir a correr con ellos, al principio me negué ya que yo no estaba preparado pero al final después de entrenar solo durante unos meses me animé a ir con ellos y ahí me empezó a picar el gusanillo. He de decir que tuvieron mucha paciencia conmigo sobretodo el Artur que es el cap de colla que en cada salida me tenia que esperar en los cruces porque yo iba detrás de ellos echando el higadillo literalmente por la boca. Le estoy súper agradecido por los consejos que me dio y por los entrenos fantásticos que hice junto a él. Cambien añadir que yo siempre he sido muy competitivo, siempre he querido ganar en todas las disciplinas que he practicado así que nunca imaginé que algún día iba a correr una carrera para no ganar, ni siquiera para quedar por el medio de la tabla y acabar contento y satisfecho.

Al tiempo una persona me habló del club California Sports, donde hacían entrenos para gente de todo nivel y condición y un día me animé a probar a ver que tal me iba. Ese día lo recuerdo perfectamente, era una mañana y el grupo lo llevaba Carme Ballesteros, en aquel momento la entrenadora del club. Aquel día conocí a personas que hoy después de más de un año siguen formando parte de mis amistades mas importantes, Isabel Font y Present Rodriguez, dos mujeres a las que quiero muchísimo. Aquel grupo me enganchó y recuerdo que un día la Isabel me habló de un grupo que salia los sábados desde mossen homs(yo no sabia ni donde estaba eso) y me animó a probar un día. Ahí conocí al gran Pep Moliner, un tío carismático, y casi sin darme cuenta me enganché a ese grupo donde a parte de correr se respiraba muy buen rollo, que al fin y al cabo es lo que buscamos los corredores populares, correr, hacer amigos y disfrutar de esos momentos con ellos. Ese día descubrí a LOS MOSSENAIRES Así que con el tiempo, la constancia y los consejos de los entrenadores que tuve, ya fuera Carme o Pep(que recordemos también es coach del california) conseguí preparar y acabar una maratón y varias medias maratones. Quien le iba a decir a aquel adolescente que casi se deja la vida en aquel Cros que años después, muchos años después, iba a correr una maratón y encima a iba a disfrutar haciéndolo…. Bueno…ya no me enrollo más que así podría estar horas y horas y escribir un libro y todo, desde estas lineas quiero agradecer a todas las personas que han hecho y hacen posible que cada día disfrute de este magnifico deporte, ya sean amigos y compañeros del California Sports a los cuales aprecio un montón, a mis compis Mossenaires, al Artúr, Pep Moliner, Carme Ballesteros y como no, no iba a dejarme en el tintero a Maria Jose Merino, coach de las california Girls y gran persona y amiga. a todos los que han pasado y a los que quedan por pasar. SALUD Y KILOMETROS

Miquel Llamas

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?