Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 31 de desembre de 2015

"Sadanalacua"

S'ha d'anar a la cua !!, és el que sempre diem. No seria un entrenament en grup si no fos un entrenament solidari, i estem sobradament complaguts, i sabem que sense la gent que hi sou: el projecte s'hauria fós.

Pensàvem i estàvem segurs que seríem "quatre gats" i vam ser més de "quatre". Passàvem de la mitja centena, i no pas de gats: sinó d'autèntiques i autèntics atletes. I no valorem el grup per la quantitat, com us podeu ben imaginar: sinó per la qualitat. Si; encara que soni a paraules boniques. Érem conscients de què un dissabte festiu, Sant Esteve on tradicionalment mengem uns bons canelons, enmig de festes i cel•lebracions amb curses properes i ben arrelades, on la gent dels Vallessos sol anar.

Bé; el recorregut ens ha dut a unir les dues co-capitals que "tant s'estimen"; jiji. I la tornada, omplim els nostres pulmons d'aire net i gaudim com sempre.

Una altra nota destacada i més si tenim en compte la influència de la lluna sobre el nostre planeta. La nit del dia de Nadal va ser de lluna plena <link> i no tornarà a passar fins al pròxim 25 de desembre de 2034. Vol dir que haurem de tenir paciència i a veure si ens recordem aquell dia de dir-ho a l'hora de la foto. Recordeu-m'ho si us plau.

Res més que tornar agrair per enèssima vegada que ha estat increïble veure que les vostres cares dibuixen sempre un somriure i què: tan sols és córrer. Ens veiem, quan?

Fosc, ben fosc un dia festiu de Sant Esteve i quan semblava que podíem ser quatre gats, la colla s'ha llevat d'hora per fer el que sabem fer: passar-ho bé plegats

I quan li demanem si en Joan Antoni Cano ens fa els honors: si. Un dia que pot venir, d'ença que recentment ha estat pare i no pot venir com abans.

Joan Antoni Cano el nostre "Mossenaire d'honor"

I el paper d'agraïment, i de la nominació, va a bon recapte, a la butxaca i al final ens explicarà amb el seu escrit allò que podreu tots llegir. Gràcies!!

Jordi i José Carlos ja es freguen les mans

Quim Gaya (bandera d'avui) , amb en Garrido, el seu cunyat, que s'estrena de mossenaire Quim Gaya tindrà el privilegi d'estar el nostre segon portador de la bandera.

I la Gemma Solsona, també ens duu al seu nebot

En Joan passant pels llocs que tan ens agraden, envoltant camps de conrreu i amb la nostra muntanya que sempre ens acompanya

La bandera, és ben custodiada pel Quim Gaya

En Joan al costat de l'Enrique- Nilo, que al seu costat porta a en Rafa Rios, que s'estrenava de la colla de "Las Nenazas" al costat de l'Alberto

Eva, Itziar i Núria

Javier i David en un dels reagrupaments

La Gemma fa de mossenaire: "sadanalacua" !!

Carme, Inma i Gilberto, s'ho rumien i enfiles cap a: "sadanalacua"

Laura i Lucy.

En Rafa que ens mira deia, que com per anar a roda sol, havia decidit estrenar-se al vostre costat. Un luxe!!. Esperant al costat de l'Alberto i Manolo, i el nostre Mossenaire d'honor, en Cano.

La colla impressiona als que van a rodes

Ja ve la cua i aviat hi serem tots per travessar la perillosa carretera.

Garrido i Quim

i muntem la fotografia de família perquè pugui sortir el dia de la seva estrena la Marie, que s'havia torçat el turmell i havia de girar cap al punt de sortida

I l'abanderat, posa a punt el nostre nou símbol: la bandera mossenaire

Jordi i Quim a punt

Ens anem situant

I el nominat "Mossenaire d'honor" queda proclamat en aquest moment: en Joan Antoni Cano

…i aplaudit

Destaco en aquest moment que el xicot, de color groc del capdavant és en Garrido, que feia quaranta anys havíem anat al mateix cole, l'Andersen i jugàvem als escacs i avui era el seu primer dia

Un 26 de desembre de 2015

Doncs desmuntem la fotografia

Els primers raigs de llum ens il•luminen

I la Laura, Trini, Eva, Karles, Sandra, Carlos, mentre passem per Sant Julià d'Altura i àrea de lleure.

Chiqui davant del grup, ja una habitual de la trobada.

La Gemma cap a la cua

José, Enrique i… tots: exercint de Mossenaire "El que corre, espera, va i torna"

David i Alberto, també

Karen, Inma i Chiqui

La parella que surt a la fotografia, avui han exercit de cua i hi ha una bonica història al darrere. L'expliquem d'aquí a uns instants.

Passem sota l'arbre

Amb la Núria Passem sota l'arbre

Quim Amb en Jose Miguel Passem sota l'arbre

I en Joan, pels carrers de la co-capital Sabadell, que l'estan reforestant

I aviat s'acabarà la baixada i vindrà la realitat. La pujada

Eva, Itziar, Trini, Xavi i Núria, avall que fa baixada i aviat… pujada !!

Sandra, Karles, Quim, Garrido, Ana En Karles fent costat a la Sandra i ja habituals mossenaires.

Stak, no?

La conversa versava sobre la muntanya de Montserrat i no van arribar a les mans. (és broma) . En Carlos i Jordi amb una bona conversa!

Mossenaires, van pujant i al fons: la meravellosa muntanya

I en Manolo, exercint de Mossenaire: amunt i avall i seguit de qui s'estrena, en Rafa. També César, Gilberto i Karen

Òscar Sánchez i en una bonica estampa

Andreu i David, amunt i avall

El nostre "Mossenaire de La Llagosta", en José Liñán

En Francisco Escudero, en una bonica fotografia, al nostre pensament

I el Robert Herrero

I en Joan Antoni Cano, "Mossenaire d'honor", també anant a la cua

Ana i Carlos; Tal com havíem dit, avui entre tots vosaltres dues persones gairebé ens passen desapercebudes i pel que sabem: viuen a Suïssa. Per sort, la Marie Morales, els ha animat a venir, tot i que ja ens seguien des de casa seva i de tant en tant ens llegien. Doncs bé: ha aprofitat l'estada a Terrassa per venir a córrer: moltes gràcies i torneu aviat!!! Ens han dit que marxen diumenge i qui sap si podran venir dissabte.

A veure si tenim aquesta sort!

Me'l va presentar en Marc , i sovint el tenim al nostre costat. Ara fa poc ha estat pare i les obligacions, són les obligacions. També per horaris laborals. Avui t'hem demanat i has accedit a fer-nos els honors. Recordo el dia que et vas fer amb la samarreta i no duies diners, i que la setmana de sobre vas venir expressament, sense poder córrer, a passar comptes. Hi ha detalls que ens fan adonar de la gent seriosa que ens envolta i ens enriqueix el grup, com ets tu. Segur que només és un detall, però estic segur que ets una magnífica persona. T'agraeixo i et desitjo el millor i que vinguis molts anys.

En primer lloc, et volia agrair l'enorme satisfacció que em provoca ser el Mossenàire d'honor!

Per mi és una gran alegria pertànyer a tan noble, particular, amigable i especial club d'amics que, simplement, volen (o volem) anar a córrer i fer petar la xerrada. I d'una qüestió tan simple, i en teoria tan fàcil, el normal és que en poc temps es "deixi córrer", i gràcies a tú això continua. 

  Per aquest motiu té més mèrit continuar amb la particular afició d'anar a córrer amb amics cada dissabte al matí després de tants anys i que jo en sigui membre. 

  Moltes gràcies a tots per haver fet això possible i en especial a tu, Pep, que des del primer dia ja vas deixar empremta en aquest pobre aficionat a córrer i em vas demostrar que podia comptar amb tu pel que volgués!!! 

  Moltes gràcies!!!

Joan Antoni Cano