Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 9 d’octubre de 2014

Una familia ben esportiva

A casa d'en Miguel corre tothom, i aquest dissabte i, com sempre fa, ben discretament, va anar a la "cua" i ho fa de gust. De vegades ja va per davant de la cua. És més, si li dius: "Miguel, per aquí talles uns metres", et diu: "no, no: vaig seguint" L'anècdota de la setmana passada on el cronista va confondre una amiga de la seva muller Imma, la Isabel, per la seva filla i ens va fer adonar i vam arranjar l'escrit per ser més fidels a la realitat.

En José Miguel, un luxe tenir a persones com ell i cap problema d'anar fent. Això si, cada setmana més ràpid

Venen, i són tots mossenaires i sempre els veus contents de poder setmana darrera setmana compartir aquesta estona amb tots nosaltres.

Gràcies, família i per molts anys.

Aquest dissabte vam anar a fer un circuit variat, començant des de la masia de Torre Mossèn Homs, el colomar esportiu, corriols, àrea d'estudi mediambiental de Can Bon Vilar, el camí del golf, Torrebonica i retornant pel golf del Prat, fer la pujadeta que travessa per davant de DoubleTree by Hilton Hotel & Conference Center La Mola.

Moltes amigues i amics nous i la sensació de què en general tothom gaudeix. Gràcies per venir i dissabte vinent ens veiem, on ?, a Can Mossenaire.

En aquest moment li donàvem el paperet demanant-li si ens feia els honors de ser la nostra "Mossenaire d'honor", com així ha estat.

El noi de groc, s'estrenava: l'Agustí. De mossenaire en Carles, de blau en Rafa i la Pamela, a punt de començar

En Marc 

Txell, Imma i José Miguel

Carlos i Wester

Wester, Alberto i Carmelo

Contxita i Josep Maria Toni, Juan i Enrique El fill de Jose Miguel i Imma, al darrere de Sebastian, el seu tiet, i en Jordi

Paco Utrera

Txell i Silvia

Sandra i Òscar

Diego, Carlos i Wester

Gustau, que en el segon dia i el primer va ser proclamat Mossenaire d'honor, ha entrenat de valent per avui fer un bon paper

Les nostres noves mossenaires, amb la Magda a l'esquerra, i en José Expósito

I l'Emilio que va amb bicicleta, mentre no pot córrer

Miguel Pepe, i David La Pam

Passem per l'àrea de lleure i lloc d'estudi mediambiental de Can Bon Vilar

En Miquel es va situar aquí per què ningú prengués mal.

En el primer progressiu, aqui teniu els capdavanters.

Podi virtual: Carles, Sebas, Wester, Carmelo, Toni, Miquel i Josep. Gràcies per "jugar"

Avui, l'entrenament el tenim dedicat a la Laura Perdomo, que a més ha passejat el mòbil i el paper l'escrit en el que li agraim el gest.

Acompanyada per en Jordi i en Toni. Senyal de victòria.

de postal.

Convivim sovint amb ciclistes de muntanya

de nou una bona colla, sempre diferentts i sempre forces amigues i amics, disposades a fer-se costat tot entrenant plegada. Moment de destacar als nous i agrair a la Laura que ens faci els honors

Desmuntem el moment familiar i a punt pep proper progress

La Laura va tercera i en Jose Luis, que no feia ni cinc minuts que tenia molèsties: surt com un bòlid i al costat en Carles

I aqui el nostre podi virtual: Carles, Laura Perdomo, Marc, Toni, Carmelo i José Luis a un lloc amb bones vistes.

I a un tercer progressiu, aquí el següent podi: Wester, Sandra, Marc, José Luis i Carmelo

Sílvia, que avui m'ha explicat una història super extraordinària que m'ha encantat i que esperem que el dia que sigui la nostra mossenaire la comparteixi amb tots nosaltres. De debò, que increïble.

En Carmelo és tan bona persona i sempre va a buscar a tothom, que inclús ha anat a buscar aquest bon home què no era dels nostres, però mira: si s'ha d'anar a buscar: se busca. Esportistes d'un altra manera.

David, a punt de travessar Juan Joan Forte, Victor Martin, Sandra Martinez. Diego Garcia

Encarem la recta, amb finíssima pujada amb excepcionals vistes

I els amics de Can Llong, amb en Pasqual amb gorra caqui, i fent l'habitual trobada per la zona i que sempre ens agrada tant de trobar-nos

Bordar, bordaven molt i el filat permet gaudir sense perill de les seves magnífiques siluetes. De fet, semblen de bona fe. Doncs si, a aquesta pujada he tingut l'oportunitat de sentir una gran història de la Silvia

El 14 d'agost la Laura escrivia a https://www.facebook.com/groups/mossenhoms/ "

Es va presentar amb les seves gosses i de fet ve sovint amb elles. D'ençà de què va descobrir aquesta manera diferent d'entrenar, que no falla mai. Ara gaudirem del que ens explicarà i ens agrada. Què tinguis sort amb tot i per molts anys. Merciiiii !!!

Hola, sóc la Laura i aquesta setmana m'ha tocat a mi descriure la meva vida atlètica en general.

No és que se'm doni gaire bé això de parlar de mi mateixa però intentaré fer-ho el més breu possible i sense avorrir!

Vaig descobrir el córrer gràcies a la muntanya, jo sempre he sortit a fer senderisme i trekking, gairebé des de fa més de 15 anys, encara que no molt intensiu, em dedicava a fer aquestes sortides a passar el dia, excusa perfecta per portar a la meva germana, a amigues que no són gaire amants de caminar i suar (jaja)

A poc a poc vaig anar descobrint el caminar-córrer com li diuen alguns i llavors vaig anar pujant km's a les caminades. D'això ens remuntem a fa uns 6 anys i poc.

El tema aquest em va començar a agradar i així vaig endinsar-me en el món del running. Vam anar a buscar un gos a la protectora que fos expressament de muntanya, per fotre canya!! i així ho vam fer...

Llavors jo no vivia a Sabadell i tenia molt a prop la muntanya, el Parc de Gallecs, La Serralada de Marina... cosa que anava gairebé cada dia a fer tiradetes suaus corrents (caminant) amb la gossa.. i així vaig descobrir que realment m'agradava això de córrer i trobar-me amb mi mateixa, tan sols amb el soroll dels ocells, del meu gos respirant, de les meves passes trepitjant la terra.

En qüestió de dos anys i mig fins avui dia, és quan realment m'he posat a fer trail i encara estic massa verda ho sé, però m'encanta aquesta "via de escape" i gaudir de corriols..camins escarpats..amagats entre matolls, camins que no saps on porten i potser van cap a enlloc o potser surten a la pista de més endavant!

Aquí és quan més lesions he tingut que m'han fet parar durant molt de temps..i no he acabat mai d'arrancar, espero que ara ja no torni a lesionar-me, per què entre fascitis plantars i esguinços, he estat més d'un any parada!! toquem fusta per què va ser al febrer que vaig tenir l'últim i el més greu..

Ara acostumo a sortir entre 4 i 5 dies per setmana, depenent del tipus de terreny que faci,més planer o més muntanya... l'asfalt no l'he tocat gaire per no dir quasi res..algunes curses mixtes que he fet, que no he tingut més remei i curses de 5 km curtes, però que se m'han fet llarguíssimes!! falta de costum suposo!!

Actualment encara segueixo en un Grup de Trail a Mollet, no faig vot d'assistència per motius personals que no importen avui dia però sí he de dir que gràcies a la gent que vaig conèixer allà i gent que ja forma part del meu passat, he descobert una part del córrer que no havia donat importància abans i ara és la meva Vida, la meva Alegria, i com ja he dit abans, via de escape i posada a zero. Córrer i muntanya, què més es pot demanar?Res!! si amb això ja ho tinc tot!

Recordo que un dia, revisant el Face per casualitat vaig veure la vostra web i em vaig animar a escriure. Sóc una persona acostumada a córrer sola i vaig pensar, per què no fer un canvi i conèixer a aquesta gent qu semblen una família ( i ara penso que realment ho sou!) Jo estava recuperant-me d'una forta patacada a la meva vida i us dic a tots i totes, que sou unes persones magnífiques i els dissabtes em trobo super agus compartint una miqueta de vida i alegria i amb molta sort de poder portar les meves gosses amb vosaltres!!

Poc més a dir , que em feu sentir bé, vosaltres , córrer i muntanya!!..ara si que ja no fa falta res més! I si arribo a saber que avui era el meu dia, hagués portat a les meves petites Pep!

Per acabar dir que si fem allò que ens agrada, que en el nostre cas és sortir a córrer i gaudir de la tranquil·litat, de la companyia, de la natura, realment trobarem la nostra pau interior i veure el món amb uns altres ulls.

Família!!!, m'acomiado amb un somriure i : Salut , Muntanya i Km's!!!

Laura P.

   

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif