Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 23 d’octubre de 2014

Córrer per costum

Un entrenament gaudint dels entorns d'aquestes grans ciutats, Sabadell i Terrassa i fer-ho amb persones amb ganes d'anar ben acompanyats i si pot ser amb una conversa que ens ajuda a fer l'entrenament més amè. Baixant fins a la font de l'Argelaguet, per fer un retorn fins a la carretera de Matadepera, que tot i que no ens agrada massa creuar-la, ho fem amb molta cura. Ens adonem que cada cop ens topem amb més esportistes, sobretot ciclistes, i això vol dir que les persones ens adonem de la sort que tenim d'haver triat de fer esport. Sempre tenim algun amic que grava el recorregut, com ara ha estat en Westermeyer i gairebé clavem el recorregut. 10,2 qm. Gràcies a totes i a tots i als que ens proveu i repetiu i, si més no, avui hem gaudit plegats.

Moment familiar, a San Julià d'Altura. Moment irrepetible

Però abans ens acull la zona de Torre Mossèn Homs, on ens posem a punt per anar a un recorregut què pocs sabem si ets seguidor de twitter, aviadet de vegades pots tenir alguna pista

https://twitter.com/mossenhoms_be

La Maria José Merino, avuí feia rodatge llarg i venia de l'estació de l'est I en Totu, venia em sembla amb l'Elvira des de Vilassar I ara li demanàvem a la Isabel Vergara, si ens feia els honors de ser la nostra mossenaire d'honor Al costat de la seva bona amiga, la Maria José i la Isabel, comencen plegades aquest entrenament Tsell i l'Imma Nerea, avui era la seva segona vegada Jordi Renom, ve expressament des de Barcelona Antonio, Totu, Elvira, Anna Carlos i de groc, en Hassan Toni, Carlos i Víctor Elvira i Anna Cos, que han fet l'entrenament un xic més curt Manolo i Alberto Xavi i Nerea Paco i Sandra Jordi, Hassan. Toni i Isabel José Luis al seu pas per la font de l'Argelaguet L'Antonio Pulido, el gendre de l'Eulogio, que està encantat amb vosaltres al costat del gran atleta Víctor. Incansable duatleta. Els germans Sust, en Totu i Pau al costat d'en Joan La Isabel, protagonista nostra i que l'endemà a la cursa de Mediterrani va fer le primer lloc del podi a la seva categoria Enrique Moratalla Passem per Sant Julià d'Altura I un bon reagrupament prop de Sant Vicenç de Verders Toni Rubio, què feia dies que no venia i que un dia ens va regalar l'apartat dels circuits mossenaires (link), molt exitós entre els nostres visitants I aquí un progressiu en pujada, on en Totu ha estat al capdavant seguit per en Xavi Pons i la resta d'amics que han acceptat fer aquest progressiu. Isabel amb en Javi Ens hem aturat un moment a veure la impressionant vista sobre el riu Ripoll. Una vista amb alçada I el moment que abans hem viscut familiar, a l'hora de fer el record irrepetible

En Paco Utrera, organitzador i ànima màter de la cursa que es farà la setmana que ve i que ens agradaria que molts mossenaires s'hi apuntessin. http://cursainfancia.wordpress.com

Sempre tenim sorpreses i la Isabel Vergara n'és una. Com una persona com ella descobreix a persones com vosaltres i amb l'esport ara la veus molt feliç. I a més, la veus a pujar a el alt del podi moltes setmanes. Ella explica que les primeres vegades no s'esperava a recollir el guardó, donat que no s'ho esperava i els que entrenem amb ella sabem què és una crack i a la que felicitem i li desitgem el millor i que per molts anys. Gràcies per tot, Isabel !!! Amb les seves grans amigues: Nerea, Isabel, Maria José, Trini i Eva

Un luxe aquestes noies i un record inesborrable de l'època que estem vivint plegades i plegats.

Me llamo Isabel; soy de Barcelona, pero por circunstancias de la vida, resido en Terrassa hace unos 17 años.

Mi vida siempre ha sido: la familia, los amigos, el trabajo que hace una ama de casa, pero trabajando dentro y fuera de ella.

La verdad es que no he sido nunca muy deportista. El primer gimnasio lo pisé hace unos quince años. Eso si; cuando empiezo algo, luego persisto. O sea que una vez me apunté, a día de hoy aún sigo.

Se me olvidada decir que tengo 63 años. Es decir: el deporte lo empecé tarde. Pero aún ha sido más curioso lo que me ha pasado por la pasión de correr. La verdad es que empecé ahora hace tres años, un mes de agosto, estando en Sant Feliu. Como el día es largo y todo no va estar en la playa, pues mi hermana comentó un día de levantarnos pronto: o sea, a las 7 de la mañana e intentar correr. Bueno; el primer día ya pensaba que me moría. Me cansaba, me ahogaba. Bueno, lo cierto es que al día siguiente repetimos. Y al otro. Y bueno, de alguna manera empezó así en septiembre cuando llegué al gimnasio. Se lo comenté a mi amiga Trini i ella también se animó y salimos los lunes. Luego se nos añadió Transi, y así hasta que en Enero, después de fiestas, fui a comprar unas bambas al Calim y allí me dijeron que si quería, podia salir com ellos. Entonces decidí probar y se lo comenté a mis dos amigas y probamos. La verdad es que nos gustó mucho, pues las corredoras y el club eran muy abiertos u nos sentimos muy acogidas y nos lo pasamos genial, tanto por las entrenadoras MªJosé y Carme Ballesteros, como Manel. Lo cierto es que cada vez nos sentimos más a gusto. Primero sólo salía Martes y Jueves. Pero ahora son lunes, miércoles y siempre que puedo,

Bueno y entonces un día me hablaron de mossenaires y me costó probar, porque como era la las ocho de la mañana, siempre tenía alguna escusa, hasta que un día decidí ir y bueno, lo que me faltaba; me gustó tanto y además se respirar tan buen rollo y se rueda tan a gusto, que ya deseo que llegue el sábado para correr con vosotros y decir que tu Pep, que también me estás aportando tantas cosas, que os puedo decir que el running de momento me ha aportado cosas buenas, que a los 60 ni me esperaba. Empezando por muy buenas compañeras y compañeros que son geniales y que no puedo nombrarlos a todos o necesitaría muchos folios y grans personas como Mª.José Merino, Carme Ballesteros y por supuesto Pep.

Y con muchas ganas de superarme día a día, y creo que con vuestra ayuda lo voy consiguiendo.

Mi primera cursa de 10 km. la hice en 1 hora y 10 minutos. Y mi última en 52 minuntos. Y todo eso es gracias a gente como vosotros y esperando al subir veces a podium con ilusión como si fuera una niña.

Isabel Vergara

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif