Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 29 de maig de 2014

Som moltes i molts: i més què serem. I riurem!!!!

Quantifiquem l'èxit de la trobada i del projecte, no pas pel que fa a un número de gent: el quantifiquem com a èxit quan observem que entre vosaltres arrelen amistats, neixen projectes nous i què feu servir l'esport tots els dissabtes a l'era de la Masia de Torre Mossèn Homs com a punt de partida de qui sap què.

Entre vosaltres hi ha una abundància de qualitat humana i s'endevina força sovint en: una mirada, un comentari, una picada d'ulls, un acudit, un cop a l'esquena.

Resulta fantàstic que amb tot això avui quan hem arribat a la sortida, gairebé hi havia poc lloc per aparcar, i això es diu fàcil. Els cotxes arribaven a la carretera de Castellar i s'agraeix l'esforç que feu tots per què sigui un èxit, què ho és.

De tot cor: gràcies!!!!!!!

Simpàtica fotografia amb les nostres amigues fent un improvisat ball molt ben trovat. És l'època en què les flors fan els camps més bonics, Molt interessant i gratificant

En Juanjo, al costat d'en Juan, us troba molt a faltar i és molt feliç al vostre costat. Encara que lesionat, tots estem comptant els dies per què es recuperi estigui corrent al nostre costat

I "Las Supremas", què és el nom del grup que han format en Santiago, Antonio i José i què se'ls nota que són bons amics

Carme i Soledad: Jordi i Joan a punt de tornar gaudir en grup

I arrenca l'entrenament

I en Òscar, que avui també ha volgut compartir aquest dia especial

Martí, seguit per en Santiago i Jose

I com la setmana passada Contxita i la Marga, seguides per en Jordi i en Joan

I quan es proposa un canvi, sempre tenim qui se'l pren molt seriosament i va a tope Els capdavanters fan el conegut retorn: en Òscar i José Luís

Les fèmines han fet el progressiu amb força i han estat les primeres, observades pel nostre amic Mossenaire què ara no recordo el nom i em disculpo

de dreta a esquerra, l'Imma, Quima, Miguel, Antonio

En Marc i l'Anna, dels "Mossenaires" més antics i que gràcies a ells el projecte va tan bé, En Marc ens ha recomptat i avui hem estat a punt de fer rècord d'assistència

Toni Arranz, al capdavant

La Carme, en primer pla, seguida per l'Anna Cos

Ana, seguida per la Isabel

Miguel

La nostra Mossenaire nova, amb en José, Imma al capdavant

Sebas, Juan Manuel, Juan, Fran, Diego

Hassan, Joan Carles,

David

Javi, Wester, Mossenaire nou, Joan,

en Manel Expósito, que ara a més s'anunciarà a la web, ajudant una mica més al projecte amb la seva empresa de http://www.civeracampoy.com . Gràcies !

Rosa Trapé, una fantàstica atleta, en Miguel Moreno, i l'Eva Carmona, què hem tingut la feliç presència. Gràcies per venir!!

Marga, Cristina, Mercè, Laura, Isabel . Fantàstiques !! i de prop seguides per una btt

Laura i Isabel, seguides a punt de ser atropellades.

Un punt de vista diferent, des de d'alt de la bicicleta

Joan Carles Sanjurjo,en primer terme, en molt bona forma i al darrere els germans Gómez i una llarga cua de "Mossenaires"

Manel al capdavant

Hem estat prop de rècord. 76 Mossenaires: 57 nois i 19 noies i que ens fa pensar que el projecte té molt bona salut i què val molt la pena. Cadascú de vosaltres és un món i durant una hora el vostre món, és el nostre món. Avui hem estat encara més feliços de veure com sabeu compartir tots plegats

Com que a la fotografia us veieu xiquets i xiquetes: ampliem en un dia històric. Mai més tornarà a ser 24 de maig de 2014, i estareu posats en la mateixa posició. El que dic: històric

Hem volgut destacar que som una bona colla de Sabadellencs i què millor que fer-ho a casa vostra. Un fort agraïment que us prengueu cada dissabte la molèstia de venir a Terrassa i estem molt i molt agraïts. Teniu un poblet molt maco!!! i us ho diu un Terrassenc molt orgullós de ser-ho

Avui la Maria Ruiz, de lila, passa amb peu ferm just per un lloc que una vegada va "Caure bé", ja fa molt de temps

Les amistats combinades amb l'esport, són un bon còctel: Isabel i Miguel, wn una bona foto i vestits de "Mossenaires". Gràcies!!

I la "Mossenaire" Isabel Olivan, amb un bon equip humà i què també dóna suport amb la seva botiga i una banner de Sloprunners el projecte, avui estava preparant la cursa de Fuensanta. Gràcies.

Retratats amb la nostra flamant "Mossenaire d'honor"

Com llegireu de la mà de la Natàlia, l'Albert té molt a veure en què tinguem la sort de poder compartir amb ella, tants i tants dissabtes i ens hem adonat que la seva resistència atlètica va creixent, i ens alegra sobremanera

Tard o d'hora m'havia de tocar", m'ha vingut a dir i ha acceptat de bon grat donar-se a conèixer i confessava que escriure sobre ella li ha costat: "m'ha costat més escriure aquestes quatre ratlles que aguantar l'entrenament", i hores d'ara estem molt contents de saber com pensa, Natàlia Sallarès: un luxe poder entrenar amb tu i anar-te coneixent. T'estem molt agraïts i per molts anys.

Hola,

Em dic Natàlia Sallarès, sóc de Sabadell i em fa molta il·lusió que aquesta setmana m’hagueu anomenat Mossenaire d’honor.

Ja fa mig any que comparteixo amb tots vosaltres aquesta horeta dels dissabtes al matí i si miro enrere recordant tots els moments passats se’m dibuixa un gran somriure. M’agrada formar part d’aquest grup i, ara que en tinc l’oportunitat, vull agrair-vos a tots que m’hagueu fet sentir tan bé durant tot aquest temps..i el que ens queda per córrer!! Un agraïment especial pel Pep, per la seva dedicació, preparant-nos cada setmana una ruta fantàstica i un reportatge genial, i per fer que aquesta iniciativa tiri endavant.

Bé, ara us explicaré alguna cosa de mi. Tot i que l’esport no ha estat mai molt present a la meva vida, sempre he estat conscient de què calia fer-ne, a més quan tens una feina en la qual estàs vuit hores asseguda davant d’un ordinador és gairebé obligatori. Per aquest motiu he anat provant diferents esports a temporades, natació, aeròbic, BTT, però mai havia trobat motivació ni diversió en cap. La veritat és que ja havia perdut una mica l’esperança de trobar algun esport divertit però tot i així ho continuava intentant.

A través de l’Albert Galán vaig saber que entre Terrassa i Sabadell els dissabtes a les 8 del matí...hi passava alguna cosa....i va ser així com em vaig decidir a venir per primer cop a una trobada “mossenaire”. Em feia por no aguantar l’entrenament i fer anar malament a les altres persones del grup, encara que ja sabia que hi havia persones que anaven a ritmes diferents i que els “mossenaires avançats” cuiden molt els de “la cua”, els van a buscar i els animen a millorar una miqueta cada dia i els reben amb un aplaudiment quan arriben els últims a fer la foto de família. Des del primer dia, l’experiència va ser del tot positiva, i, encara ara, no m’acabo de creure ni jo mateixa que sigui capaç de córrer...no estar ja sempre a la cua i, fins i tot, fer algunes curses de 5 i 10 Km com la de Bombers a Barcelona d’aquest any.

Penso que el que fa que tan agradables, i una mica addictives, aquestes trobades no és ni el rendiment esportiu, ni els paisatges tan bonics pels que passem, sinó les persones que les formen, aquest component humà és la base per valorar totes les altres coses, també de la vida en general. Una abraçada.

Natàlia Sallarès

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif