El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dijous, 24 d’abril del 2014

I ens vam predre

De vegades els entrenaments tenen dies que no surten com un havia pensat. Hem sortit menys mossenaires què de costum, per les vacances de setmana santa, imaginem, i que esperem des d'aquí us hagi anat bé. L'entrenament ha estat marcat per què quan ens hem adonat que l'Ana i la Cristina no ens acompanyàvem, sabíem què en algun trencall les havíem perdut i tota la colla ha intentat retrobar-les, desfent el circuit i anant prop de la Masia de Torre Mossèn Homs, amb l'esperança de tornar anar plegats.

Com que no ha estat possible, i donat que portem gps, hem voltat pel costat de la font de l'Argelaguet fins a completar els aproximadament 10 quilòmetres de cada setmana.

Sortosament hem vist que també ha pogut entrenar i esperem què la Cristina i l'Ana hagin gaudit poc o molt anant les dues.

 La fotografia de familia avuí al començament i des del camp base al costat de la masia. Dani, Xavi, Pepe, Diego, Juan i Guille al començar del nostre entrenament en plena setmana santa Sandra, Pepe i Enrique

El tiet Agustí, Enrique i Sandra Diego, Fran, Dani i Pep, seguit i vestits de mossenaires, Juan, Guille i Xavi Gp

Juan, Guille i Xavi Gp

Josep, que feia possiblement un parell d'anys què no venia, i que avui ens agradava molt de tornar-lo a tenir entre nosaltres, al costat de l'Alberto

El nostre Mossenaire d'honor, l'Alberto Satorras, que encara que s'estrenava de mossenaire avui, el coneixem de moltes vegades haver entrenat amb un molt bon grup els "Egaramossenaires" que surten els dimarts i dijos de l'Ègara i a on haviem anat força vegades. Després d'un llarg procés de recuperació del turmell, avui ens ha regalat, junt amb la seva muller, la Pili. La mossenaire que va al costat, és l'Eva que anava de bòlit amb el gos.

En Dani, que s'ha fet un fixe entre nosaltres, i què està molt il·lusionat amb el grup.

Aquí hem retornat amb l'esperança de trobar a la Cristina i l'Ana

La Sandra refrescan-se a la font de l'Argelaguet. Les "Nenazas", li diuen la fuente del Jabalí i recordo que també se la coneixia como la fuente de la culebra. El tiet Agustí; un luxe per nosaltres Enrique Moratalla, damunt la font, ben pensatiu

Josep, què no s'ha oblidat de nosaltres i que retorna a entrenar de nou. Molt content de veure't

Amb en Fran, la Pili i l'Alberto, i el tiet Agustí el dia la de proclamació de "Mossenaire d'honor"

La Cristina, que fa poc que corre, esperem què no s'hagi desanimat i sort que duia a l'Ana, una gran companya, què ha fet de l'entrenament juntes, i esperem hagi anat bé. De fet fan molt bona cara.

Cristina i Ana, només acabar i que han arribat instants després de nosaltres. Ens veiem aviat.

Ens deia la seva muller, la Pili, què no era massa de fotografies. Va accedir i ens congratulem que hagi fet els honors. Saber què ens regala el seu escrit i l'oportunitat de saber que tenim bons amics què fan el projecte "d'Entrenament en grup" interessants per tothom. Avui amb la Pili han pogut combinar-s'ho per venir plegats i ens ha agradat molts veure com s'ajuden en els seus entrenaments i ho bé que ha anat la Pili, què encara s'està adaptant a les distàncies. Gràcies als dos i esperem que torneu un munt de vegades i entrenar plegats.

   

Hola Mossenaires!!

Sóc l’Albert i com veieu és el primer cop que vaig amb vosaltres i el Pep ja em fa mossenaire d’honor!! Jajaj

Primer de tot, gràcies al Pep per la bona rebuda que ens vas donar dissabte a mi i a la meva dona, i a tots els altres mossenaires…

Justament el primer dissabte que vam trobar un forat per anar amb vosaltres, i deixar al petit Pau amb la iaia, ha sigut un dia que hi havia molta gent de vacances i el grup era reduït, però igualment ens ho vam passar molt bé, tot i que no van haver-hi gaires parades (ja que anaven tots juntets) i alguna pèrdua…jajjaja

Fa molts anys que escolto els entrenaments famosos dels Mossenaires els dissabtes a les 8 del matí, però mai havia trobat el moment.

Al Pep el conec des de fa més de dos anys…tot va començar amb els entrenaments que fèiem entre setmana amb els EgaraMossenaires.

He de dir que mai oblidaré aquelles tardes-nits amb els frontals pels camins de l’obac i sobretot els grans moments que vam compartir.

L’any passat vaig haver de parar per una lesió al turmell, i parar del tot…sense córrer, sense futbol, sense bici…la veritat és que quan t’agrada tant l’esport i has de parar de sobte i no fer res, es fa una mica molt dur….

Però tot arriba, i ara ja fa un any de la intervenció i 6 mesos que he tornat a córrer, amb l’ajuda de la meva dona que m’acompanya i m’anima perquè no ho deixi “o no m’engreixi…no ho sé”…

Des de que vaig descobrir el món del running, com molta gent diu, això enganxa…i d’això ja fa bastants anys, però sempre combinat amb altres esports…

Entre el meu “palmares” hi ha vàries curses de 10kms, varies mitges maratons i la Marató de Barcelona…però lo que realment m’agrada es córrer per la muntanya, és on realment disfruto.

Bé, ja em coneixeu una mica més…intentaré venir tots els dissabtes que pugui, per compartir amb vosaltres grans moments.

I des d'aquí animar a la gent a qui li agrada aquest esport a què vingui els dissabtes, ja que no solament es córrer…aquest grup et far sentir com un més, tinguis el nivell que tinguis, vagis al davant de la cua o al darrera…és més que córrer.

Gràcies a tots, salut, kilòmetres i muntanya!

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

dijous, 17 d’abril del 2014

Un punt de vista diferent

Per primera vegada volem destacar la panoràmica què ofereix la zona on s'inicien tantes trobades. Ens volem imaginar aquest entorn com era abans i ho intuïm; lloc de conreu i bestiar i maneres de viure dels voltants de l'ara ciutat i abans antic poble de Sant Pere.

Es pot córrer per molts llocs: en cinta, per parcs, per carrers, per muntanya, per pista, per molts tipus de superfícies i envoltat de gairebé tot; sorra, neu, roca. Però el que aquí s'endevina que el què preval és fer-ho al costat de gent i, quina gent? la que setmana rere setmana tenim la sort d'aprofundir en el seu coneixement i ho agraïm, en part, a aquests bells entorns que ara semblen ben bé de postal.

Gràcies per fer-ho possible i ens veiem dissabte, a quina hora ? a les 08:00, està. clar.

Sovint veiem amigues i amics que estrenyen vincles amb les seves mascotes i les ensenyen a córrer plegat. Avui en tenim una bona representació amb l'Eva i el seu.

I amb en Dani i en Gilberto, comencem de nou una nova aventura d'una hora

La Maria, que ens va regalar els seus pensaments la setmana passada, al costat de l'Òscar i en Carlos.

I per aquí no hi havíem passat mai, així tota la colla i era per...

trobar una bona panoràmica dels entorns de Torre Mossèn Homs

I aquí ho tenim, i no em negareu que té molt d'encisador.

i ara provant un nou camí amb certa pujada.

I els capdavanters han anat a la cerca de la cua

La Carme, Zico i Isabel, a punt d'arribar al reagrupament

EL que serà el nostre flamant mossenaire d'honor i en Juan Manuel, seguits per l'Anna Cos, que vénen de buscar la cua.

Primer terme d'en Xavi, amb monument i La Mola

Característica principal, anar plegats.

Per dins dels carrers de Matadepera, amb una festa del recliclatge. Fa bona pinta

Al nostre pas, veient lloc bonics, contínuament

Carmelo, incansable anant amunt i avall per no deixar a ningú.

L'esperit d'amistat, que tant ens agrada

Amunt que fa pujada

Tot passant per la masia de Can Torrella, ara restaurant que creiem és del pare d'en Xavi Hernandez, futbolista prestigiós egarenc i del Barça

Lloc agradable d'anar, Can Roure

I moments de repòs a la font i qui vol remullar-se un xic, bé què ho fa

I passant pel pont tremolós

I en Casi i la Carme que tornen per un altre camí, una mica escalonat

Joan Forte i Jordi Viñeta, baixant per llocs amples i bonics

Mossenaire què no recordo nom i la Isabel

Antic mossenaire, que fa temps que no vèiem i que estava d'excusió, amb idea de tornar a entrenar al vostre costat aviat

Juan en volia mostrar un camí que ell coneixia; Dani, Juan, Cris, amics d'en Josep i en Josep.

La Carme es retrat amb la medalla de campiona de Catalunya de 10 qm. de la Llagosta.

Des del dia que el vaig conèixer, amb en Paco hem compartit: entrenaments, xerrades i moltes ganes de fer coses. Amb això, a en Paco no hi ha qui el guanyi. Tota una vida ajudant en tot el que està als seu abast, sobretot des de l'Esplai Guadalhorce i que ens explicarà més endavant. Al vint-i-cinquèaniversari, vam poder gaudir d'un dia especial. La Milla de Guadalhorce, què va ser genial, amb en Paco al capdavant. Ara aviat tindrem una gran proposta, i és una cursa solidaria pels trenta anys i que anirem informant.

UNA CARRERA DE FONDO

En primer lugar agradecerte Pep este espacio para contar algo de mi vida.

Yo siempre he comparado la vida como una carrera de fondo donde todas las personas tienen la misma salida y luego según como transcurre la carrera puedes pasar por mejores o peores momentos.

Yo me calificaría un corredor de fondo tanto en el tema deportivo como en lo social y personal, siempre he procurado ser coherente con lo que hacía y hago en todo los sentidos que realizo, y procuro que mis decisiones no provoquen ningún daño a nadie. También en mi vida tengo unos valores y principios que son el de trabajar por una sociedad mas justa, igualitaria y solidaria.

Para ser quien soy he pasado por un proceso de construcción de mi personalidad que comienza en la infancia; he visto a mis padres luchar por progresar dentro de la situación en la vivíamos. Recuerdo que vivíamos en una barraca en La Maurina y después se trasladaron a diferentes cuartos donde convivíamos con otras familias de origen Andaluz. También recuerdo nuestro primer piso en Can Palet así como la transformación del barrio, ciudad y país.

Siempre tenemos que recordar quien somos de dónde venimos y como hemos llegado a hoy en día con todo lo bueno y malo.

De niño tuve curiosidad y afición por el deporte, y ya en la escuela empecé a practicar el deporte rey (fútbol ), pero no se me daba bien. Fue en mi adolescencia cuando descubrí dos grandes aficiones, una el correr, y otra que sería el compromiso social especialmente en el ámbito del lleure educativo. A principio de los años 80, un día después de jugar un partido de fútbol sala, descubrí que existía una pista de atletismo, la superficie era de ceniza, y había gente que estaban rodando, y también estaba un grupo de marchadores, esto me causó mucha curiosidad.

En aquellos años Terrassa contaba con una buena afición por la marcha; de hecho cada año se organizaba una competición que salía de la ciudad y llegaba a La Mata.

Desde entonces me entro un gusanillo por el correr, no fue hasta el 81 cuando me fui al Servicio Militar Voluntario, cuando participé en mi primera carrera, lo hice en un Cross en el campamento de Sant Climent de Sasevas (Girona). Recuerdo que lo pase fatal pero lo acabe ya que lo hice sin entrenar y sin pasar ningún control médico ni similar, además iba con esa indumentaria que hacía furor en el ejercito camiseta blanca, pantalón azul y sobre todo las zapatillas tipo tenis de color verdes con puntera blanca, desde ese momento mi vida deportiva se centró en el atletismo que iba alternando con otros deportes según la ocasión. Fue gracias al atletismo que conocí a gente fantástica.

Recuerdo que en esa época salíamos a rodar por la ciudad, y la gente se reía de nosotros por la pinta que llevábamos, las primeras mallas con el pantalón por fuera, las cintas del pelo las zapatillas que nada tenían que ver con las actuales…

Empecé a competir en croses populares, entre ellos el de Guadalhorce gracias al cual conocí e hice buenos amigos y dio pie a desarrollar mi faceta más de compromiso social. Fue en este Cross donde surgió el embrión de lo que sería mi compromiso con la Asociación de vecinos de Guadalhorce, lo que años mas tarde me dio la oportunidad de crear juntamente con un grupo de amigos lo que es en la actualidad el Centro de Esplai Guadalhorce, entidad que se fundó con el objetivo de trabajar por la educación y formación en el tiempo libre de niños/as, adolescentes y jóvenes. De esto hace hoy 30 años que sigo ligado al servicio de la educación y con las mismas ganas e ilusión por conseguir una sociedad mas justa.

Hoy esta entidad realiza una función importantísima en nuestra ciudad y sociedad, actualmente atiende de manera diaria a 70 niños y jóvenes que participan en el Esplai Diario Infantil y el Espacio diario de Jóvenes. Tenemos una lista de espera de más de 80 usuarios, a los que no podemos atender porque no contamos con suficiente capacidad económica y de espacios para atender a estas familias.

Recuerdo la primera carrera importante para mí fue la Jean Bouin en el 83, ya que era la primera vez que competía fuera de Terrassa, también tengo buenos recuerdos de las carreras de fiestas mayores de las ciudades como de los barrios a los que íbamos a competir. Las primeras medias maratones que se empezaron a organizar y que no tenían nada que ver con las que se organizan actualmente, casi todos los que participábamos nos conocíamos y manteníamos una buena relación, por entonces si participaban mas de 300 corredores/as era un éxito de participación. Por cierto la participación de la mujer en este mundillo era muy baja, cosa que hoy en día afortunadamente a cambiado a positivo.

Mi participación en la pista se limito a correr con el Gimnas Can palet que dirigía el Jordi Mangot, las pruebas que realizaba eran de medio fondo y velocidad. Para estas pruebas compartíamos las zapatillas de clavos ya que no teníamos capacidad económica para comprarnos un par de zapatillas por atleta. Mi vida cambió por una lesión en la espalda, me diagnosticaron dos hernias discales en el 97, todavía recuerdo que tenía pendiente la Medai de Gavà, y la hice como pude.

Después de la operación tuve que tomar una dolorosa decisión dejar de correr, así como toda actividad no solo deportiva sino de vida cotidiana. Inicié la rehabilitación, caminar sin peso, nadar , salir en bici por carretera. Este proceso fue muy duro y largo, pero mi constancia me levaría a conseguir mis metas, volver hacer deporte dentro lo que yo podía. Intento transmitir estos valores de la superación y constancia a mis hijas, para que lo tengan presente cuando se encuentren en alguna situación de este tipo, creo que no hay límites si tú luchas por conseguir tus sueños.

Un día un amigo medico rehabilitador me sugirió que volviera a correr, y automáticamente empecé poco a poco, luego me fijé como objetivo volver a correr la Jean Bouin. La pude hacer y desde ese momento no he dejado de correr medias, 10 km. Carreras populares, alguna de montaña. Comencé a competir en natación, participe en unos cuantos triatlones, volví a subir montañas, hacer travesías. Pero esto lo hago con sentido común y procuro no sobrepasarme con los esfuerzos sé que tengo una limitación, y que la vida me ha dado otra oportunidad para seguir haciendo lo que siempre me ha gustado hacer deporte ¡¡¡me da la sensación de libertad!!!

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif