La volta l’hem començat des del camp base, a la Masia de Torre Mossèn Homs, i després de creuar el torrent de la grípia i l’intercanviador de Torrebonica, hem dirigit les nostres màquines humanes perfectes a crear-nos un nou record irrepetible.
Avui, teníem la sort de comptar amb una persona que d’ençà que té ús de raó que no ha deixat mai de córrer i que pensa que ell pot fer algo per animar a la gent i aportar el seu coneixement, i es sentirà afalagat i està a disposició de donar-nos tota mena de savis consells. Estem contentíssims de comptar amb persones que com ell, volen sentir-se família atletica, almenys durant una estona tots els dissabtes. Moltes gràcies a tothom per creure en el projecte i ens veiem aviat.
Un dels nostres protagonistes habituals: en Juanjo, vestit de mossenaire i fet un “figurí”, en millora constant
Dels nostres amics més antics a la trobada, de rosa en Fran Frutos, al costat d’en Carles López. I al mig i engegant el crono, en Manel Expósito
Avui arranquem de cara avall, cap al torrent de la Grípia
José Luis, Fernando i Marta, al capdavant
i ara apapareix tota la familia Mossenaire
Dos mites del l’Atletisme al capdavant: l’Antentas i en Benavente
I la Carme, davant
Víctor, observat pel noi de la gorra, què és el seu pare, l’Edu
El famós “Aqüeducte de la Grípia”, sense el qual, els frondosos horts, no gaudirien del líquid element. Observeu els sòlid totxos, la sustentació i el relligat. Què tremoli el de Segovia, que aviat els turistes el vindran a retratar.
I en Victor i en Fran, han acabat en les primeres posicions del progressiu proposat, amb una bella estampa
I com a teló de fons l’estació de Rodalies de Torrebonica, ara habitada per algú, però no funciona, mentre el nostre Mossenaire d’honor, en Paco, arriba al punt de reagrupament. Mireu el detall de qualitat i de vermell allà lluny, com en Víctor exerceix de Mossenaire a fer costat a la cua.
I ara és en David Fernández, mentre arriben la parella d’amics de Runparadis, Marta i Ricard
I en Balme, ja força abrigat, tot i no fer massa fred. Continuem insitint en el detall de qualitat dels que van a buscar la cua.
Ara és el Toni Rubio, de verd i en Victor E. Martínez els que fan el retorn
Amb ulleres, el pare de la Clàudia Dasca, i de taronja la nostra “Mossenaire d’honor” de la setmana passada, la Mireia.
I de verd, arriba en Carmelo, que ell no falla mai anar amunt i avall
I aquí arriben tots els què han retornat a buscar a la cua. La filosofia nostra posada a la pràctica. Merciiiii !!!
I entrem a Torressana, i de nou un reagrupament
De nou els que van amunt i avall, arribant i quan hi som tots reemprendrem la marxa
Prop del nostre objectiu, el “Dinosaure”
Mireu-lo; ah que s’us menja !!
En Xavi Berbés i la nostra amiga que no ans après el nom, però que re ve quant hi ha en Dasca
Fixeu-vos de mossenaire a en Juanjo, que ha anat a buscar la cua. Recordem que alguna vegada ell era cua i goiteu quin nivell ha agafat i que volem destacar i felicitar. En Ramon, de taronja, arriba rialler i content de què tots l’heu esperat.
Una parella ben maca, que anaven concentrats tots dos i sembla que també s’ho han passat bé
Sergi i Mireia; merci per venir i repetir
Pep, Fran, Emilio, Josep Maria, Paco, Carles, Manel
Tenim l’oportunitat de córrer al costat d’una persona que en sap un munt d’esports, donat que porta tota la vida fent-ne i a més a un gran nivell i ara ens ho explicarà, amb la seva modèstia: però sabem endevinar que tenim a una gran persona entre nosaltres: en Paco Benavente.
Gràcies per recolçar aquest projecte d’entrenament en grup, que ja es ben teu.
Em dic Paco Benavente i crec que he corregut tota la vida.
Vaig nàixer a Múrcia i em van portar els meus pares amb un anyet a viure a Sabadell i al barri de Ca n’Oriac. (al costat de bosc de Can Deu).
Vaig començar a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell combinant l’Handbol amb l’Atletisme. Quan feia la mili també corria, i al campionat d’Espanya militar em seleccionen per anar al campionat mundial del cros militar que es feia Itàlia. En aquells temps l’exèrcit era un lloc on molts països col·locaven als seus atletes com a medi per obtenir els ingressos per viure. Ara o fins ara els atletes d’elit han tingut uns ingressos prou importants per a viure de córrer. Pot ser un pèl massa i tot.
Al bosc de Can Deu tinc un dels grans moments del córrer, al guanyar el cros de Sant Sebastià amb la categoria junior, davant del que seria campió de Catalunya i que efectivament era el millor de tots. Però ves per on , aquell era el meu territori i estava acompanyat per la meva família i molts veïns que van venir a vèurem i a més ames, aquest cross l’organitzava el meu club. La JAS.
Amb un moment bo de forma, decideixo canviar de córrer a les pistes i al bosc, per córrer davant dels Grisos i la Guàrdia Civil. Després de les primeres eleccions municipals torno als llocs on havia corregut abans, als de sempre, i ara amb 60 fets continuo corrent i disfrutant del córrer.
He competit gairebé en totes les distàncies des de els 100 metres fins a la marató.
Les meves marques no són gaire bones però per mi bastant dignes. Per cert ni els grisos ni la guàrdia civil no em van agafar mai. Anava sempre amb sabatilles de córrer i roba adequada. Sí em va agafar la policia secreta utilitzant les males arts.
100 m. 11” 4
200 m. 23” 0
400 m. 51” 0
800 m. 1’ 54” 2
1.000 m. 2’31” 0
1.500 m. 3’58” 2
Cross Junior Subcampió de Catalunya
Campionat Mundial del Cross Militar
Mitja Marató 1 h. 15’ vàries vegades
Marató 2 h. 43’ Nova York
M’agrada córrer sol i també acompanyat. Segueixo disfrutant molt del córrer.
Comentant amb altres companys coincidim que les millors carreres i marques obtingudes, han estat les que més has disfrutat fent-les.
Aquest podria ser el meu missatge a transmetre als companys. Disfruteu tant o més de la carrera i l’entreno que del final.
Trobo boníssim l’ambient creat al grup dels mossenaires. Això es esport i esport en companyia…i també la millor forma de començar els dissabtes.
FELICITATS!
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Entrades
.jpg)
.jpg)
