Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Anem com motos, corrent

Amb l'entrenament que vam fer ens posem com a "motos", i la nostra "Mossenàire d'honor" comparteix aquest moment. De fet sembla que la gent està molt forta, ja que el circuit era exigent i a més el vam escollir pensant no enfangar-nos massa i fent un dels que d'altres vegades havíem fet, però a la inversa.  

Sorprèn que tanta gent s'aplegui en torn la masia per fer aquesta trobada, que forma part d'un projecte que ens agrada. Veiem moltes persones que van a buscar "la cua" i ens agrada i ho destaquem, i en els progressius fem la nostra pròpia classificació i podis constants. Tot forma part d'aquesta aurèola en la que ens belluguem de passar una bona estona plegats.  

Hem anat a Matadepera, que és on ni ens molesten massa els cotxes i tampoc els molestem massa, encara que avui anàvem ocupant tota la via i als encreuaments algú podia pensar que formàvem part d'una cursa i s'aturaven al nostre pas, i és que fem goig tots plegats.

 Gràcies a tots per ajudar a fer el projecte de nou memorable. La Sandra al costat d'aquest esportista motoritzat I des de la nostra masia favorita, comencem l'entrenament Ben bé sembla una cursa, però ens anem fent costat Al mig la Cristina al costat de l'Ignacio Després del reagrupament, continuem la nostra marxa I els carrers van plens de "Mossenaires" Anem de cap cap un destí incert, capficats pensant on farem cap. La Gemma la veiem sense genolleres, vol dir que anem recuperant-nos I el jugador de golf dins la gàvia, passejant el carretó Rètol fet de puny i lletra, com abans al segle passat. Hi ha gent que s'estima els entorns, faran cas? En Jordi, en nostre mossenaire de Vilassar I en aquest progressiu els capdavanters han estat: Isabel, Jose Luis, Hassan i Emilio, que se l'ha pres seriosament i que era de pujada I tenim als nostres il·lustres veterans, en Pedro i en Josep Maria i en Ricard Moliner, de Runparadis, què ja és un habitual. Veieu a l'esquerra la nostra "MOssenaire, Sandra, de color taronja, com va a buscar als companys. I a la dreta també la Sandra, què no falla mai L'Alberto i en Joan, seguit per l'Eva i en José Luis. Atenció al detall; mentre arriba la Cristina, els mossenaires més solidaris retornen a la cerca del més endarrerit ... que està com una moto: bé, amb dues motos I els que fan de mossenaires, tornen a arribar al reagrupament, després d'anar amunt i avall: Carmelo, Alberto, Albert i José Luis A punt de deixar el camí per tornar a entrar a la urbanització I en el darrer progressiu, força exigent, el can ha estat el primer, al costat dels nou mossenaire blau cel, Ferran i Joan Indicacions dels forns de la zona El moment més familiar, en el que a la font de la Tartana fem el que ja sabeu i és: saludar als nous i avui als clàssics, que ja en sou una bona colla Eeeep !! aquest va sobre rodes. I com que ara tot era baixada, s'ha apretat de valent, en Xavi de mossenaire al costat de les nostres noies Lluis, que és una persona que se li nota que us té com a família, atlètica, i fa un munt d'anys que fa de mossenaire. Sempre explica acudits, algun de molt dolent que no reprodueixo; (el de la panxa) La Laura Fabra, està cada dia més engrescada i enguany arribarà a fer la mitja marató aviat. I quan tornàvem cap a casa, ens hem aturat a la casa de mobles d'un mossenaire que ens estimem molt: en Wester, el biòleg mùsic, compositor, interpret i que regenta al costat del seu pare el seu negoci i on podeu trobar tot tipus de mobles, a la carretera de Castellar Una noia molt què endevinem molt forta i que no coneixem gaire, encara que sabem que és germana d'una habitual mossenaire, La Isa i que mentre corríem vèiem com anava amunt i avall i què semblava passar-s'ho bé. Ha volgut destacar "I Run With Leiva", què és amb qui entrena. agraïm que ens hagi volgut fer els honors i queda proclamada "Mossenàira d'honor", moltes gràcies i per molts anys!!  
No sé per on començar, això de què el Pep aquest dissabte passat em digués que seria Mossenària d’Honor he de dir que se’m fa molt gran.  

Començaré presentant-me;  

Sòc la Sandra, tinc 28 anys i l’afició de córrer he de dir que no és una cosa des de ben petita, és cert que sempre m’ha agradat el córrer, a l’escola era de les poques que els hi agradava quan s’havia de fer una prova de velocitat, eren pocs els companys de classe que els hi agradava quan ens portaven a les pistes de Can Jofresa.  
Fent un gran pas en el temps, la meva gran afició al córrer farà uns 8 anys, quan em vaig topar amb la gran persona, tant personal com professional i a la qual considero un amic i admiro tant, el gran estimat, Jaume Leiva. Per mi compartir uns mesos d’entrenament amb ell em va marcar molt, em sento molt afortunada de poder dir que ha estat el meu entrenador. 
Dedicar-se professionalment a l’atletisme, ser una atleta d’elit, és MOLT dur, per no és un esport que es reconegui tot l’esforç que hi al darrere, una pena la veritat. Aixecar-me d’hora per sortir a córrer o per anar a les curses he de dir que em costa, m’agrada molt dormir, jijiji, però després és molt gratificant, sobretot quan acabes una cursa i veus que no tens límit, que en algun moment penses que no pots, però quan arribes a la meta, penso: 
“ Oh! Ho he aconseguit, he arribat” el saber que no he abandonat, no m’he rendit, perquè el córrer és molt psicològic, però lo millor és no pensar i deixar-se emportar, no pensar en els quilòmetres que queden per fer sinó en els que ja has fet i no mirar enrere, i sempre tenir en ment un SI, és dur de vegades i sobretot al principi posar-se, però a mida que vas entrenant i surts a córrer t’acaba enganxant, per mi i perdoneu l’expressió, és como una droga, a mida que surto a córrer vull més, estic “enganxadísimaaaaaaaaaaaaaaa”!!! 
Quan més necessito sortir és quan tinc aquells dies durs, destrés, un mal dia a la feina i necessito sortir per alliberar toxines. 
Per mi córrer es transportar-me a un altre món, la meva ment s’allunya de tot lo negatiu, després d’una sessió de running sóc una nova Sandra, he passat per la deixalleria de reciclatge, jejejeje ☺ En aquest “mundillo” del córrer, englobant, les curses populars, les mitges maratons, les maratons i triatlons, t’adonés que hi ha gent de tots els gustos i colors però un gran percentatge és gent molt maca i sana, i grans professionals, com Jaume Leiva, l’Anna Cos, Just Sociats, terrassencs amb els qual he pogut compartir una sessió i ha estat un gran plaer. Mai oblidaré el dia 17 de març d’aquest any, acompanyar a la meva estimada germana, la Isa, a la marató de Barcelona, córrer un tros amb ella i acompanyar-la en els seu entrenaments i poder veure que es una dona “corage” que no hi ha obstacle que se li resisteixi, que és persistent i continua en els seus entrenaments, tot i ser mare, muller i una gran germana, ella objectiu que es proposa ho aconsegueix, perquè si, és una lluitadora i la va acabar, és una Super campiona, he aprés molt d’ella i encara hem queda molt aprendre, sóc la seva deixebla. Ara tenim un nou repte, la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall per ella i per mi la mitja, quins nervis!!!! Ho aconseguirem, podem!!! Per concloure, ja que estaria hores i hores escrivint de què sento al córrer, és un esport en el qual pots sortir sola amb o sense música, amb companyia, amb gent desconeguda com és el cas de les curses o bé en aquesta gran família que s’ha format cada dissabte a les 08:00 hores en Mossen Homs, així que no us oblideu que aquest dissabte tenim una nova trobada! No deixeu de venir, tot i que un dia no estigueu molt motivats o hageu vist que en la primera o segona trobada no heu rendit el que esperàveu, s’ha de seguir venint, i continuar entrenant!  
Gràcies, moltes gràcies per deixar-me formar part d’aquesta gran família, ja que havent gent com tu, Pep, és possible formar cada dissabte el gran equip que formen amb aquest supers entrenaments, per cert aquest dissabte quin bon entreno! Torno a dir, gràcies, sense tu no seria possible.
 

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif