Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dijous, 25 de juliol de 2013

Compartim corrent

Un senzill entrenament on sempre passen coses: coneixent gent nova, compartint amb altres esportistes ciclistes, caminants, animals de companyia i tot en poc més d'una hora.
Fer circuits repetits, però amb una nova conversa, un nou company, un dia diferent. Aprenent els uns dels altres. Això és el que trobem i segur que cadascú de vosaltres agraïu al fet d'haver triat córrer per poder practicar tot aquest món paral·lel. Ser una gran colla i tots gràcies a tots: un per un en sou part important del projecte, i sense vosaltres no sorgirien tantes històries noves.
Feia dies que no baixàvem al torrent de la Grípia, i un grapat de progressius divertits per provar-nos i jugar una mica; de ben segur que molts milloreu significativament el vostre umbral de forma per aquests canvis de ritme i sobretot a les pujades, que és on menys risc de prendre mal és té: o ens pot o no es pot, però si no es prova no es sap.
Indrets fotogènics i nous mossenaires

protagonista inesperat: el millor amic de l'home fent llengotes

Però molt abans, un grup multitudinari de bona gent es disposa a entrenar fent-se costat, amb en Miguel al cadavant, en Casi i en Toni Amela


L'Albert en primer terme, seguit per Ylerra que feia dies que no vèiem, en Pedro i l'Antonio, vestit de mossenaires, que també feia una colla de dies sense tenir la sort d'anar amb ells

En Robert Herrero, que ve quan pot i no és gaire i no s'oblida mai d'on te la seva familia mossenaire

No hem fet record, però ens en duem un molt bon record dels seixanta vuit amigues i amics que decideixen triar aquest invent

I el nostre mossenaire d'honor, en Juanjo, seguit per en Gaby, que ja sembla estar bé i ha aguantat perfecte al costa d'en Guillermo

Balme al capdavant seguit de prop per la Sussanna
[img][/img]

parada estàtica: que no és la idea, però que va bé per recuperar per fer aviat un molt bon progressiu

José Antonio avui ja sap de què va l'entrnament, donat que l'anterior vegada segur que va trobar extrany tota aquesta moguda.

Hi som tots ? per continuar

Diego Garcia, que també es prova, seguit per en Jordi Viñeta i en Toni del Moral, de blau, i tot pensatiu

En Jordi Muñoz, a l'esquerra, ja anunciava pel twitter que avui s'estrenava de mossenaire i llavors deia boniques paraules sobre com es trobava i el fet de tornar-se a senir atleta.

Jordi Fabra, Oscar Garcia, Sandra Martínez i en Ricard Moliner a punt d'anar a venir exercint de mossenaires.

La Isabel s'està convertint de nou, en habitual a la trobada, gairebé com abans que venia, quan encara no tenia la categoria de "mare"

I fent el joc Mossenaire, sense el qual no seria el mateix i tots ens sentim acompanyats, tant els que van ràpid com els que no hi anem tant

Molt representatiu del que ha estat un entrenament compartit.

I gràcies de nou a que ha vingut en GAby, davant, del que ens alegrem d'allò més

Maria José Merino, al costat d'en Casi, amb un constat somriure

Diu la teoria Mossenaire: "No pareu, no pareu": però si hem de re-agrupar, sense deixar de córrer, com s'ha de fer ? doncs com fa la Marta: arriba la primera en el primer progressiu i retorna cap a la cerca de la colla. Fàcil, no?

Les noves "mossenaires" del "California Girls Training" al capdavant i seguides per la Carme Ballesteros, Zico Palemro, Ricard i Marta, que ara ja sabem a qui anava a buscar Smile

L'Eva a la dreta, amb la nova mossenaire, felices i contentes, i darrera l'Albert. També tenim i en bicicleta en Javier Colado

Just passant per l'intercanviador de Torrebonica, on hem fet un reagrupament, amb en Miguel de verd i en Joan Forte amb gorra

En el segon progressiu, hi ha qui va i bé i hi ha qui s'ho mira, oi Victor Martin Smile de taronja el germà de la Rosa Trapé, que avui s'estrenava

Robert Herrero, que ve quan pot i quan ve troba a molta gent que no coneix, i és que ara cada setmana hi ha molt moviment. Hi ha qui es ficse i hi ha que fa com ell, que quan li va bé de venir, no en dubte gens i fa per manera de mantenir el projecte d'entrenament. Fernando, de negre, s'ho mira, tot reposant

Joan Molina, arribant després del progressiu i al mig de la fotografia dos amics mutus: en Yllera i en Pedro. A l'esquerra la Maria, que està molt forta.

En Víctor, que estava esperant-nos quiet, amb la mà al cap veient com arriba en José Antonio, en Pasqual, la Carme i en DIego

Allà al final veiem com venen els que ha exercit de mossenaires: "Vaig i vinc i no m'entreting" Smile

Els capdavanters: de vermell en Jordi Muñoz, que després de dos anys deia al twitter que "avui es torna a sentir atleta" Al seu costa en Carlos i de blau en Zico

Les cunyades: de mossenarie i eufòrica la Laura Fabra i mig amagada a la Sandra

de dreta a esquerra, Fernando, José Antonio, el pare d'en Victor Martin, el mossenaire d'honor d'avui, en Juanjo, amb gorra vermella en Pasqual i en Diego Garcia

Amb ulleres fosques en Gaby, pel que la lesió de genoll ja és història i al que hem vist amb bona forma, al costat d'en Joan Molina

El Mossenaire d'honor de la setmana passada, de verd. Tot un luxe per nosaltres, en Josep Dalmau, en Víctor mirant-nos i estem seguint a l'Eugeni que avui ha portat al seu nebot de disset anys a estrenar-se i que ho ha fet molt bé

Moltes noies mossenaires, però per poc no hem fet el rècord femení que el tenim en divuit. Gràcies noies.

l'Ignacio Bravo i la Sandra, seguit pel germà de la Rosa Trapé

de blanc en Joan Forte, al costat del Toni que ha protagonitzat més tard un progressiu a una marxa suprema

Els capdavanters del segon progressiu: Jordi Muñoz, Jordi Viñeta i en Carlos

Bonica foto de família. De nou una gran colla. Seixanta-vuit persones fent-se costat: xerrant i rient, corrent i sobretot aprofundint amb l'amistat que es respira contínuament.

Tercer progressiu, on en Joan i en Toni s'ho han passat pipa, i en Fernando somrient al costat de la Marta i en Ricard, que se li veu el nas tot just

I el nou progressiu fins a la rotonda de l'hípica, pujant per la vorera

I després de la rotonda, de tornada tots reagrupats i veient caminants passejadors, segurament des de l'hotel la Mola

Al nostre pas per Double Tree i hotel la Mola

En Jaume de Pantaurells, ha estat de nou amb nosaltres.

I ja arribats, algun estirament per posar la musculatura, tendons i resta d'elements en un bon to d'elasticitat.

Com molts dissabtes, tenim la visita d'en Luis Maqueda, tot un referent a Terrassa i la Silvia Franquet vol atresorar aquest record amb un fotografia, de dos grans campions: Silvia i Luis.

Fa ja uns quants mesos, vam conèixer en Juanjo. Va venir i de seguida va quedar enganxat al nostre projecte, que hores d'ara és de tots i que ara tenim la gran sort de compartir gairebé cada setmana la seva presència. Està tan il·lusionat que ha transformat tots els seus costums i ara està fent uns grans progressos i té moltes noves a la seva vida: hi ha setmanes que al vespre, després de treballar, puja a la Mola com a part de la seva preparació.
Molt, molt agraïts de què tenir-lo enfortint aquest projecte d'entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs i tant de bo puguem anar molts anys al seu costat.



La verdad no sé que decir de mí. Hace mucho tiempo que deje de hacer deporte por temas de trabajo pues viajaba mucho y con el tiempo lo vas dejando lo vas dejando hasta que al final te cuesta muchísimo volver a empezar. Ahora que tengo un trabajo mucho más estable pues trabajo de Responsable de Diseño e informática en la empresa FONTGAS de Terrassa estoy intentando volver a ponerme en forma, pero cuesta mucho. Te contare un poco de mis aventuras con el deporte.


Yo siempre he jugado a voleibol desde que recuerdo, han sido casi 25 años jugando tres de ellos en primera división con el club natación Sabadell, también de joven había hecho mucha montaña pues pertenecía al SIS (Sistema de investigación Subterránea) vamos que hacía espeleología, y por lo tanto estaba siempre en la montaña. También contarte que estoy casado y tengo dos hijos uno de 17 años y otro de 12 y los dos juegan a baloncesto pues son muy altos. Mis grandes aficiones son la fotografía, la restauración de libros antiguos, las matemáticas y por supuesto la montaña por encima de todo porque el contacto con la naturaleza es esencial para mí.




http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif