Va de córrer

Cap de setmana on als què ens agrada i tenim la cursa a peu com a part important de les nostres vides ens marca què a Terrassa s’hi farà una prova de renom i on ens apleguem la major part de nosaltres. Sobretot de “Mossenaires”. Poder prendre per un dia els carrers de la ciutat i traslladar-nos a la competició. El que fa un prova tipificada com la Mitja Marató, on ens anirem a provar i mesurar. Si ens hi apuntem i sabem que és una competició: hi anirem a competir. Competirem contra: el nostre rellotge, les nostres febleses i pors, però sobretot serà el aquell examen on ens demostrarem a nosaltres mateixos que tots els entrenaments ens han permès creuar una línia de meta amb garanties.

Dit això, avui es nota, que després de moltes setmanes multitudinàries érem una colla més minvada, però amb molt de caliu.

Inclús ha passat com fèiem abans; ens hem preguntat a nosaltres mateixos si donat que havia plogut i hi podíem acabar xops, anar cap aquí o cap allà. Un dels circuits més clàssics, és el que ens duu la Sant Vicenç de Verders i ens permet retratat aquest monument ancorat al bosc de Can Deu: ermita romànica que l’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra per pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau, fins aquí.

jo, Josep, Sergio, MªJosé, José, Mari, Diego, Antoni, Alex
Lluis,Joan, José Maria, Javi, Toni

Ha estat un bon entrenament i en Sergio Expósito, que necessitava fer canvis, anava amunt i avall; i també en algun d’aquestes farleks, en Josep Garcia li feia companyia. Els demés vigilàvem de no gastar massa energies per l’endemà, la mitja que ens esperava

L’Antoni Gallardo, al capdavant, ens deia que aquesta setmana un dia es va llevar sense cap dolor i que després del calvari que ha passat es sentia optimista per aquest fet

Josep Garcia, Lluis Garcia i Toni Pedrero, dirigint-nos cap a Sabadell

Foto borrosa, on el punt de focus esta al mig, amb en José Maria Valenzuela, que el tornem a tenir cada setmana amb nosaltres

El punt de focus està en la Mari, que serà la nostra “mossenaira”, i davant tenim a en Sergio, què anava amunt i avall, Diego, Javi i Joan.

Punt de reagrupament, on els que hem fet una certa acceleració esperem reagrupar-no, i veiem a en Sergio retornar, compartint el circuït amb aficionats a la btt, que sovintegen aquests camins.

Lluis, àmplia rialla i provant-se en un progressiu. Això pinta bé

En José Expósito, que estava avui eufòric per la propera cursa que s’està preparant pel mes de maig i que ell personalment amb la seva família vol fer a la nostra ciutat

Mari, MªJosé i Jose, seguit per l’Àlex

Aquí veiem en Josep Garcia, un gran jugador d’escacs nascut a Tarragona i que avui ha volgut venir a exercir de mossenaire. L’Alex, de vert, i que avui venia a fer una jornada de relax de cara a l’endemà que a Terrassa faria 1h21′, i que fa pocs dies va ser pare

En Toni Pedrero, què ve expressament des de Castellnou per poder-nos veure, i tot i que ara corre molt poc, donat que el que més practica l’esport del ciclisme, fa algun entrenament corrent. No oblidem que ha estat dels millors corredors de Terrassa d’una època.

Dues bones amigues, la Mari i la Mª José: venen expressament de lluny. La Mari de prop del poble de la Bauma i la MªJosé de Vacarisses. Venen per què s’hi troben bé amb vosaltres i entrenant en grup

Entrenen plegades i son molt amigues. Avui sabrem una mica més de la Mari

Hem demanat a la Mari si ens feia els honors i volia ser la nostra “Mossenaira d’honor”, Ens ha sorprès que s’ha de llevar molt d’hora per venir des del terme municipal de Vacarisses, per arribar a casa dels sogres de la Mª José, que també ve de Vacarisses, on per poder venir deixen els seus fills i fer aquest entrenament. Impressionant ! Gràcies a totes dues per voler ser entre nosaltres.

Ens deia la Mari;

Em dic Mari Carme Pérez Castillo, porto com uns sis anys corrent, tot va començar quan una amiga i veïna de Vacarisses, Cecília, em va animar a fer-ho. Primer varem començar a caminar una mica depressa, i poc a poc ens vam animar a córrer.

Sempre m`ha agradat molt l`esport, però ara particularment córrer em fa sentir molt bé anímicament i m`ha fet conèixer gent meravellosa.
Ara ja és una necessitat això de córrer, ja que no puc estar més de dos dies seguits sense sortir una estona. Habitualment surto a Vacarisses, però ara els dissabtes, m`animo i vinc fins a Terrassa per sortir amb vosaltres.

No demano massa, només poder continuar corrent molts anys més envoltada de gent sana!!

Gràcies a tots.

Mari Perez

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís