El dissabte va ser un dia gris, per
molts motius i avui ens costa fer l’habitual comentari de l’entrenament.
Poca estona després mentre tornàvem a casa ens assabentàvem d’una
terrible notícia. La Teresa Farriol acabava de morir fent Cavalls del
Vent, a Bagà, i no ho sabíem.
Va ser el dia en el qual la pluja semblava que volia que fos un dia
especial Mai havia plogut tant mentre entrenàvem. Vam quedar xops per
primera vegada a la història i els camins semblaven esborrats, i en el
mateix moment una amiga que durant molts anys ens havia fet costat moria
deixant un gran buit dins nostre: de part de tots els mossenaries,
Teresa: descansa en pau.
Avui no comentarem les fotografies, tan sols dedicar-li el nostre
entrenament, on només feia una setmana també hi era i durant tants anys.
Un dia gris, un dia trist: la vida continua amb l’absència de la Teresa Farriol. Gràcies per les estones que ens has regalat.
Entrades
.jpg)
.jpg)
