Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Què petit és el món

el "mon és un mocador" Aquesta expressió ens dona una idea de què moltes vegades esdevé petit.
Sempre ens fa gràcia com una senzilla trobada s'ha convertit coneguda per l'entorn i més d'una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els "mossenaires" amb el projecte què entre tots portem. Aquesta setmana destacarem la història de l´Òscar, un jove que d'una forma acurada a mitja setmana fa una consulta de si pot venir a entrenar, allò per no ser que hi hagi cap problema.
Com no podria ser d'una altre manera ens complau que la gent ens consideri i ens encanten aquestes trobades i arribat el dissabte sempre tens alegries de trobar a amics i coneguts, habituals els uns i menys els altres, però saben trobar un moment a l'any per fer-nos companyia i mantenir el caliu desitjat.
Mentre corríem i conscient de qui ve per primera vegada, va una mica perdut i no es trobi a disgust, ens agrada saber un mínim, ja sigui esportiu com de projectes propers al que nosaltres també desenvolupem.
Doncs per aquelles casualitats, l'Oscar és nebot de la tristament desapareguda i gran entrenadora Carmen Gómez Florido, i del gran atleta marxador Víctor Campos. Ambdós eren els entrenadors qui van ser els pioners de les trobades: en Javier Jaques i jo mateix. Si la Carmen no ens hagués posat "deures atlètics comuns" és probable que no els haguéssim fet pels entorn de Torre Mossèn Homs.
També, un cop rebuda la presentació que s'ha fet de si mateix, ens complau la sinceritat que brota del seu escrit i ens agrada que ara ja formi part del nostre entorn. A més, fa poc que l'Óscar ha decidir córrer, tot i ser un magnífic esportista. Li farem seguiment i de ben segur que veurem aviat grans resultats com a corredor.

I ara parlant de l'entrenament, i donat que feia un temperatura del tot diferent a la setmana anterior i més aviat amb força fred per l´època, la ruta a seguir va ser per lloc un xic més assolellats i la fotografia proposa pel mateix Lluís, amb un fons magnífic d'un dia clar de la nostra Mola.

La remor i converses formaven part de l'entrenament i en algun punt conegut s'ha fet canvis de ritme que s'han seguit, això si de forma voluntària i cercant aquell puntet de millora que dona fer-ho, a més en pujades.

Avui en Josep, el mossenaire que va es va estrenar la setmana passada, Josep, ens feia adonar que d'una setmana a una altre veia molt genta diferent. Ens omple de joia veure que sempre hi ha qui creu amb aquesta manera de fer amistats, amb l'excusa del córrer i intentant fer-nos costat els uns als altres.


El nostre protagonista: l'Oscar Sánchez Campos. Segur que estava molt estranyat de la moguda mossenaire.



L'Antoni avui anava feliç, amb símptomes d'haver passat unes bones i ens explicava que en una cursa que havia realitzat a un poble anomenat "Malcocinado" havia quedat segon

En Mariano, també te símptomes de vacances; com l'Antoni van marxar sense barba i han tornat amb ella


En Martin i en Josep, que ens explicava que portava dos mesos i mig amb molèsties que feliçment aviat seran història


En Javi, sempre troba el moment i de fa molts anys per estar al nostre costat


El de la gorra no sabem a qui buscava, oi ?


Ens endinsem en terres sabadellenques i al bosc tan apreciat de Can Deu, on tantes vegades fem acte de presència


Aquesta recta, ideal pel canvi mossenaire i aquí els que s'ho han pres més plàcidament. Per darrera podeu observar als mossenaires que han fet el canvi i retornen a buscar a l'estimat company



Avui, més amics han vingut a provar la refrescada post-entrenament a la font, com el mateix Jordi Renom, i en Josep que ha aguantat bé l'entrenament


Tenir l'oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb més il·lusió, d'entrenament en grup.
Oscar, moltes gràcies i estem convençuts que tot t'anirà bé i si diumenge t'estrenes en una mitja, del cert que veuràs com t'agrada moltes coses del que envolten el món del córrer.

Gràcies per venir i esperem que repeteixis moltes vegades.




Ens dèia l'Oscar el següent, ;


El meu nom es Oscar Sánchez Campos, visc a Terrassa des de naixement, i sempre m'ha agradat fer esport.
Vaig començar fent Karate al Gimnàs Esforç quan tenia uns 12 anys fins als 16.
Mes tard vaig començar a fer futbol al Jabac de Terrassa.
Desprès vaig estar una temporada sense practicar res d'esport, per estudis, sortir de festa amb els amics, les novies ;), fins que em vaig apuntar al gimnàs als 22 anys i vaig començar a fer peses, i alguna que altre classe d'spinning
Encara que durant aquesta època tinc molt bons records, em penedeixo de no haver practicat cap tipus d'esport, en concret atletisme i més encara que els meus tiets, ( la Carmen Gómez i el Victor Campos) entrenaven a les pistes de can Jofresa.
Pero bueno amb aquesta edat, tampoc ets gaire conscient del que fas ni penses gaire en el futur i penses mes en passar-ho be amb els amics, a quina discoteca anirem el cap de setmana, a quina noia et lligaràs, a on anirem de vacances i a qui faré la guitza si guanya el meu equip de futbol.
A vegades també fèiem alguna activitat saludable amb els amics, com jugar al futbol, anar a la mola a passar el dia i inclús acampar tota la nit, anar en bicicleta i sobretot practicar skate board.
A mes des de els 16 anys a més dels estudis estudis, també treballava amb el meu pare per guanyar cales per pagar-me les meves sortides i capricis i també per estalviar.
Sempre he estat agraït al meus pares d'ensenyar-me que qui algo vol, algo li costa

Porto uns 10 anys anant al gimnàs casi diàriament, fent peses i cardio amb el·líptica, cinta i spinning.
He sortit amb la mountain bike els caps de setmana, amb un grup i en vacances jo sol sortia pels camins de la BTT de Girona concretament per Lloret, Tossa i Blanes.

I perquè començar a córrer ara?

Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
Em vaig donar compte que fumava molt, un paquet diari, fins que un dia vaig dir, ja no fumo més i fins ara no fumo.
Millor deixar-ho ara que soc jove i per que jo vull que no deixar-ho quan sigui massa tard.

Vaig intentar trobar una motivació per deixar de fumar i va ser començar a córrer per veure quan de temps podia aguantar. Vaig començar amb un quart d'hora, desprès amb mitja hora i ara amb una hora. En aquests 2 mesos he anat pujant la velocitat i la intensitat de l'entrenament.

Cada cop em noto més fort, tinc més resistència i respiro millor.
Llavors he decidit apuntar-me a la mitja marató de Sabadell.
Ja se que es una mica boix començar tant aviat a fer una mitja, però em sento fort, i per mi no es tant important la marca o el temps que trigui a fer-la, si no acabar-la al meu ritme.
Aquesta es la meva motivació.

Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a córrer que es Torre Mossèn Homs.
Em vaig posar en contacte amb el Pep Moliner i em va animar a anar el dissabte a les 08:00 del matí.

Avui dia 27/08/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
No m'esperava una rebuda tant amable per part dels mossenaires.

La veritat es que ha sigut un dia fantàstic, he trobat a gent molt maca que m'han recolzat i m'han donat moltes forces, ànims i consells per afrontar la mitja marató.
Encara no conec els noms de tots però desitjo que sigui el començament d'una bonica amistat i que pugui conèixer a tots i des d'aquí un envio una forta abraçada.

Sou un grup molt amable i me n'alegro d'haver-vos conegut.
Si encara queda gent maca i amable es troben al grup dels mossenaires. ;)

Salutacions i disculpes per el totxo

dimarts, 23 d’agost de 2011

Anem a Torrent de Gotelles

La millor època per fer un torrent és ara: doncs cap allà que els mossenaires hem anat. Recorregut agraït i atapeït de vegetació i anar fent bots per no trepitjar el rierol que s'enfilava pel camí.
Refrescada a la font de la moreria i després d'anar tots junts, es proposa una pujada intensa que posarà a prova l'estat en que ens trobem, fent alguna fotografia de record.
Sorpresa de que la colla tot i l'època i l'hora ha estat nombrosa i el recorregut ha estat al voltant dels 10 quilòmetres i escaig.

Molt contents de veure mossenaires nous inclús per l'època, com en Josep i el mateix mossenaire de la setmana, que donat els entrenaments que te durant la temporada, no li era possible regalar-nos la seva companyia.

L'Alberto Lao, que sortosament va sortir il·lès recentment d'un accident de cotxe i que tenia unes ganes immenses de tornar a venir a córrer amb la colla. Les obligacions familiars i la recentment estrenada paternitat, no li permetien tampoc sovintejar la nostre trobada mossenaire.

Contents de que entre-tots el projecte d'"Entrenament en Grup" no s'atura ni per vacances. Fins dissabte !!

 

Mancants de presència femenina i amb molts amics per l'època de l'any i l'hora
Dos nous mosssenaires, en Josep i en Carlos Javier . Amics retornats, com en Toni i l'Alberto i en Carles Díez


fem una mica de volta per encarar camins coneguts i amb força ombres




Joaquin, Jordi i Antonio en primer terme


En Jordi, seguit per en Carles Salmeron i en Jose Manuel Portero ben de prop


Avui podríem dir que era la jornada dels Carles. En contàvem quatre de mossenaires amb el mateix nom




En Joaquin Ortega fent una bona refrescada a la font de la moreria




Gaby també aprofita l'abundosa aigua del lloc


Tan important com córrer és esperar i anar a buscar a qui ve més endarrerit












i en el canvi en pujada, i en segon lloc: en Carles López


tercer en Carles Salmeron


quart l'Alberto Lao


En Manel Bernal, que a més posarem el circuit que ha gravat al seu forerunner . A més tinc que agrair que a l'endemà em va fer gaudir de la seva companyia a un repte que era pujar a Sant Jeroni des de Collbató
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2011/08/22/sant-jeroni-amb-en-manel-bernal/



L'Antonio Blanco


i el nostre mossenaire de la setmana, Carlos Javier al costat d'un altre figura de l'atletisme: en Diego Garcia


José Manuel Portero, vestit de gala per l'ocasió


Joaquin, seguit per en Jordi


En Josep, mossenaire nou que s'afegia a totes les propostes de canvi de ritme


l'Albert Cardona, va dir que vindria i ens ha fet els honors


En Carles Díez; tenia unes ganes boges de venir avui i al dia abans confessava sentir-se nerviós. De fet, amb alguna molèstia física en vies de superació


En Pedro Molina, seguit per en Lluís que anava buscant aigua


En Gaby, avui l'hem fet patir un xic a la pujada: portava una setmana amb més de quaranta quilòmetres acumulats i està molt il·lusionat


Ens agrada fomentar al grup aquest raconet que tenim ben prop, i és la possibilitat de refrescar-se a la font de les canyes i cada vegada en sou més els que veniu a remullar-vos.


em penso que en Carles venia de des-beure. No se, jeje





Aquí podeu veure que en Manel ha gravat, per saber més detalls








  EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA



En Carlos Javier Gonzalez Usero, que per molts de nosaltres és un referent en quan a atleta local, ja que sempre ha estat vinculat a la Unió Atlètica Terrassa activament i sense pràcticament lesions, i que ha practicat diferents modalitats amb gran resultats en el cros, pista, mitja marató, marató i contribuint decididament en fer-se un nom i un respecte per tothom que el coneix. De caràcter afable i molt competitiu sempre que toca, fent esforços per donar el màxim. Tant a les jornades de lliga de l'entitat, on sempre es lluita per portar el nom de l'única entitat a Terrassa que toca totes les modalitats i compte amb escola.
Parlo d'una manera subjectiva, donat que com he dit més d'una vegada segur que em deixo molts mèrits a destacar, però repassant les seves darreres actuacions ens adonem que un atleta que aconsegueix passada la frontera dels quaranta anys fer un deu mil en pista entorn als 33' es veu que parlem d'un atleta competitiu.
Quan ha actuat en mitja marató a baixat de 1h10' i en marató ha estat a Sevilla on va establir la seva millor marca en l'única marató que se li coneix amb un temps de 2h45', com destacava en les grans cròniques que ens va regalar en Javier López ( crònica )
Un atleta metòdic i que ha seguit entrenaments d'en Ricard Pintado, d'en "Mosqui" i com no podia ser d'una altre manera en Luis Maqueda. No se'ns fa gens extrany veure'l preparar-se també sol per cicuits que ell mateix es marca, precisament per l'àrea de Torre Mossèn Homs.
Els que portem molts anys en aquest entorn, l'hem vist créixer i fer-se persona amb l'atletisme i acompanyat de molts amics, però penso que el seu nom va molt lligat a gent de la seva generació, com son en Josep Guimerà, Ramon Senar, Bernat Monter, Javier López, que els uns pels altres han aconseguit ser referents per nosaltres i per futures generacions d'atletes i sempre des del seu amateurisme i que estan plènament actius, assolint primeres posicions allà on participen ara des de la vessant en el seu cas de veterà. Ara també envoltat dels seus fills i muller, que estan immersos en l'esport i li fan costat.
Els Mossenaires et desitgem un munt d'èxits i que segueixis fent el que fas: estimar aquest esport. Gràcies !

dimarts, 16 d’agost de 2011

Corrent amb mites locals

Gran colla disposada a entrenar i moltes sorpreses, amb mossenaires nous i de retornats, que ens han fet veure quan important és la trobada que tots enriquiu.
Pensem que cal regenerar motivacions amb bons entrenaments i hem fet un dels circuits més apreciats per tots, que és el que ens porta fins a l'ermita de Sant Vicenç de Verders, per que unim dues grans ciutats com son Sabadell i Terrassa tot corrent amb molt bona companyia.
La fotografia la fem al quilòmetre 3,4 aprofitant el marc incomparable de l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura per la seva cara posterior, que no visitem tant com l'altre.
A l'hora de la fotografia destaquem la presència del germà d'en Jordi, en David Viñeta i l'Esteban Ramírez. Pel nostre coneixement, ens dona gran satisfacció que setmana darrera setmana tinguem l'oportunitat de fer nous mossenaires, que fan encara més important la trobada i el projecte que entre-tots ja es pot dir que esdevé un èxit hores d'ara.
També i gràcies a la insistència de l'amic Manolo, en Josep Salvia després de molt temps, ens fa els honors, tot i que l'hem vist en baixa forma que aviat hi posarà remei.
Ens queda algun nom per saber, i sempre demanen disculpes, donat que tots sou igualment importants i el fet d'oblidar ens sap greu i per això intentem posar noms als rostres, per què entre-tots us aneu coneixent i programant futurs reptes plegats.
És important quan veiem algú que es pot sentir desplaçat per no conèixer gent de la colla, que no es senti sol. Tots tenim part de l'èxit de la trobada.

Tota la colla en un moment de relax, que ens permet una millor coneixença encara més i si fer-nos més grup.


En Manolo ens fa tornar en Josep, que atlèticament ara està en fase de recuperació i que fa molts anys que també creu en el projecte enriquidor d'entrenaments en grup, on acabem fent bones amistats

després del primer reagrupament conegut, fem notar la sort de que tinguem en Vicente Gonzàlez, i el detall que tan ell com la Montse, la seva parella, encenen el crono. Alhora com en Diego Garcia.

Avui, de groc, l'Esteban ha vingut a veure que ens portem entre-mans i fer-se mossenaire, engrescat per un amic mossenaire que avui no hi és però que l'ha fet venir, en Ferran Sered (el Kñera)
De vermell en Diego García, un gran mossenaire i l'Antonio Blanco. Un plantell d'impressió

Avui en José Expósito en primer terme i en forma, seguit d'en Manel i en Vicente que segueix barallant-se amb el crono.

En Gaby i en José, dons bons amics que van començar a venir plegats, engrescats per en Portero

Jose Antonio i Antonio, els cunyats. L'Antonio prudent amb la seva ja molt recuperada lesió muscular

Si en Jordi la setmana passada sortia com a cloenda del reportatge, avui s'ha fixat la meta de fer l'entrenament mossenaire, després de molts mesos, i veureu com s'en ha sortit, com no podia ser d'altre manera. Un molt bon jugador d'escacs que també sap córrer. Va ser dels primers que conec de la meva etapa de jugador d'escacs que es va atrevir a fer una marató, allà pels vuitanta.

Els coneguts descans

i el Miguel Moreno, que al fòrum mossenaire és molt actiu en exposar els seus entrenaments; es mostra actiu en exercir de mossenaire anant a recollir a esperar a tothom i ara ens proposa participar a la Mitja de Sabadell, que podeu veure també al fòrum amb més detalls. A veure si ens hi animem, donat que a més està a la part organitzativa i ens animarà el dia de la prova

En Toni Pedrero, després de patir problemes musculars i ara amb noves plantilles, i animat en tot moment per l'Antonio Blanco, torna a tenir projectes atlètics. No volem oblidar que ens ha ensenyat a molts a córrer i ell mateix gairebé atresora una vintena de maratons totes per sota de tres hores i forces en 2h 36'

En David Viñeta s'estrenava de la ma del seu germà com a nou mossenaire, venint des de Sant Cugat.

Aquí veiem l'Antonio en ple esforç i en Jordi Viñeta exercint de mossenaire a la cerca del més endarrerit

En primer terme en Josep Ant. Folch, que enguany tenim la sort de tornar a tenir els dissabtes, seguit per un dels seus millors amics, en Joaquin

L'Eva Cantero ve cada setmana i fa l'entrenament en facilitat.

En Vicente González, es manté jove i porta corrent des dels vuitanta, i també ensenyant a molta gent a fer-ho

En José Pérez, seriositat i molt en forma.

En Lluís, plenament concentrat en els darrers metres del canvi en pujada, seguit ben de prop per l'Antonio Rivas

En Jordi Martínez, el nostra massatgista fantàstic, que avui ens ha fet els honors, a més autor de logo mossenaire

En Jordi Setó, una mica més cansat pujant que baixant, però se n'ha sortit prou bé en el seu retorn

La Montse, que entrena força i que fruit d'això fa l'entrenament amb totals garanties

La Carme, ha fet un molt bon entrenament i ha acabat amb molt bones sensacions.

Fent els darrers metres, acompanyats per uns grans campions

En Manolo no ha deixat que en Josep es desanimés i han arribat tant en Josep, el Manolo i en Gaby ajudant-se els darrers metres de l'entrenament.

En Jordi, veient la meta prop i l'objectiu aconseguit

Tenim la sort a pocs metres de tenir la font de les canyes que sempre raja i per partida doble, i que val la pena de prendre una bona refrescada per recuperar-se ben aviat.




 


Quan pel grup ens passen personatges com l'Esteban tenim la sensació que estem molt de sort de que poder entrenar amb autèntics mites de l'atletisme. Tan a nivell català com per suposat egarenc, l'Esteban és molt conegut per tenir un nivell excepcional a la muntanya, mitjà o sol desenvolupar-se millor, sobretot per què és el lloc que més estima. Quan el vam conèixer, encara se'l veia aprenent i hores d'ara per ell la muntanya ja no te secrets. Per la seva feina de fruiter, ha de compatibilitzar entrenaments duríssims amb una feina cansada. El sentim a dir que matina moltíssim i te costum de pujar al Turó de les Pedritxes, dies seguits. En ple hivern un dia explicava que tenia les mans tan fredes que no encertava de posar les claus al pany de casa.
L'hem pogut veure també rapidíssim i enfilar-se a podis, i al cros també ho dona tot, se li dona molt bé. Col·labora amb la secció de muntanya de la Unió Atlètica Terrassa, i com a veterà i quan cal posa el seu granet de sorra, ajudant a fer l'atletisme de la nostra ciutat portant el nom amb orgull.
Qualsevol dia, si surts a rodar per aquestes carenes que envolten Terrassa es el podeu trobar entrenant i moltes vegades en solitari, encara que te bons amics amb els que sol compartir experiències.
Agraïm que ens hagi vingut a conèixer com a grup d'entrenament obert a tothom i que li hem sentit que ho ha trobat agradable i que el tindrem la sort de tenir-lo qualsevol altre dia.