Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Gent de qualitat: "Mossenaires"

Hem tornat a tenir una temperatura ideal per entrenar pel camp, que s'ha escalfat per la bona companyia que ens fem els uns als altres. Una bona colla de gent que es disposa a entrenar plegats i fent-nos costat.

Com una petita família i que a força de trobar-se cada setmana s'acaba coneixent i que s'amplia mica en mica i es fa notar a l'hora de la fotografia. Fa molts anys només fèiem la fotografia de grup; llavors en fèiem tres o quatre per veure a les persones en acció i endur-nos el record cap a casa i ara a més recordem camins, paisatges, itineraris amb vosaltres inclosos. Si no ens ho passéssim bé, ben cert que el projecte d'entrenaments en grup es fondria, i encara que molts en sou habituals i ens regaleu la vostra companyia. Ens trobem què o bé per lesió, canvis a la vida o de costums, ja no poden venir i als qui des d'aquí desitgem el millor alhora que els saludem. De tots hem après coses i us recordem.

Amb aquesta prèvia, anem a descriure en que ha consistit l'entrenament: amb uns nou i escaig quilòmetres i corriolejant pels camps d'civada, arribem per la banda dreta a la font de l'Argelaguet i molt de passada baixarem fins el encreuament que tots coneixeu i on farem la variant de pujar cap a la dreta i per primera vegada.

Es nota que hi ha ganes de córrer, per què anem força ràpids i ens anem dirigint a la recta de l'hípica on en espera el primer canvi de ritme que alguns esperem. Recordeu que els canvis proporcionen un xic de millora en el nostre córrer, i que és important introduir-los en els vostres entrenaments. L'encapçala l'Adrià i anem fins a les portes del golf del Prat, al costat de l'hípica on avui farem la fotografia de grup de record. Encara que us assemblin totes iguals, no hi ha ni una de les mils que portem que ho sigui i de nou destaquem alguna cara nova, algun mossenaire nou.

Avui i en baixada, farem el segon canvi que enceta l'Adrià de nou i ens portarà aquest interessant ritme. La novetat és que hem fet una fotografia ràpida de les que la gent s'incorporava mica en mica i es veu com de la primera a la darrera i n'hi ha quatre, s'amplia i fa gràcia la cara que hi poseu.

Ara anirem cap l'estació de tren de Torrebonica, que encara que ara no va, havia funcionat i encara resta en peu.

Un nou canvi en pujada, amb el tiet Agustí i el nebot Joan Carles i per finalitzar l'eterna recta fins a Torre Mossèn Homs.


En Manolo, animador compulsiu, d'aquelles persones que sempre tenen alguna cosa divertida per dir i que no pot venir cada setmana. Segueix de ben prop a l'Adrià, que va dir que la setmana passada no va poder venir per què estava de convivències: ho diem per què junt amb el seu pare no falla mai, i ara també el seu germà mitjà en Nil

En Toni i en Fran, vestits de gala per l'ocasió

En Manel, que està molt actiu des de que va començar a córrer i amb el flamant equip Vacarisses Corre i corredors.cat , que compatibilitza

L'Antoni Gallardo i en Manel. També habituals. L'Antoni amb cura per què te el turmell delicat, però que entrena un munt. En Manel, també fidel al projecte d'entrenament en grup

La Irene, de Matadepera, seguida de prop per la nostre flamant Mossenaire de la setmana


Diu la teoria que: "el bon Mossenaire retorna a cercar el que ve més endarrerit", però també és bonic fer una bona xerrada mentre ens reagrupem. Sense aquests moments, el grup es des-membreria

Re-iniciem amb en Casi de blanc i l'Emilio de taronja

I qui ens tanca el grup; la gran Tensi una atleta de campionat

Avui estrenàvem aquesta pujada per primera vegada amb uns bonics raigs de sol


I com no podia ser d'una altre manera: moments per esperar-nos


Alguna pujadeta per enfortir, les cames i el cor



A aquesta recta es proposava un bon canvi, que mès d'un hem seguit.


I ara el moment estelar de tot entrenament "MOSSENAIRE" : la foto característica del moment i ara per obre d'en Carles López que fa fotografies, es veu la preparació.





 




I ara la comprovació i nova posada en marxa




Ara l'engegada i la proposta d'un nou canvi tot baixant, que de nou a començat i molt fort el nostre Adrià




Al fons de co-capital del Vallès Occidental: Sabadell . Tenim molts mossenaires il·lustres a la població veïna


El tiet Agustí Martínez, de groc amb gorra, va tenir un petit ensurt a la cursa de Terrassa, patint una lipotímia i ens ha tranquilitzat quan ens ha dit que les proves mèdiques posteriors va confirmar que va ser un fet puntual, de la qual cosa ens fa feliços.

Avui ens ha regalat la seva presència un gran Mossenaire muntanyenc, en Ferran Sered "EL Kñera"


L'Ignasi, a l'esquerra, avui havia deixat la bicicleta amb la que havia fet vint quilòmetres, per venir a entrenar amb els mossenaires i tot seguit tornar a agafat la bici, i cap a Rellinars. Per la xarxa social estem seguit l'evolució de l'Ignasi, i és d'impresió.

De vert, l'Andreu Aries, que ja és un habitual les darreres setmanes amb l'Albert de corremonts.cat



L'Albert de corremonts.cat , totalment apassionat en tot el que es proposa. La seva pàgina web amb els entrenaments amb gent molt forta i tot tipus d'informació relacionada amb el nostre món esportiu. Us l'acosellem de totes, totes.


La seva muller, la Irene, seguida de prop per una bona colla d'amics, i la sempre present muntanya de Sant Llorenç tant nostre amb La Mola al dalt de tot







I avui "La foto dinàmica" neix avui i es farà on menys us espereu: i veureu com la fent s'hi va afegint.

Sense paraules








I aquí ja s'ha desfet la foto: innovació que comença avui.
Veidm la "frustació" de qui no ha arribat a temps: és que aquest Pep te unes coses !!! sap greu tristot







Aquí un nou canvi



En Pep Salmerón, cada dia millor, des del primer dia que va retornar i li va costar, ara ja se'l veu que va bé



M'he tingut de mirar tres vegades al Manel, i ens està dient que te fred: en ple juliol fa una fresqueta no gens d'aquesta època estival



En Joan Carles ultimant la prepació pels reptes de muntanya de l'agost

La Montse ens ha promès que ens farà ben aviat de "Mossenaire de la setmana", estem ansiosos per llegir el seu currículum atlètic.

L'Ignasi, avui també ha estat una llarga jornada atlètica

En Lluis Garcia; Ara ha deixat de preocupar-se, però tem que el projecte no "progressi adequadament". Tenir-lo és una garantia de que si.


Mossenaire que no li tinc el nom encara, sap greu i espero que repeteixi un munt de vegades.

La Mossenaire de la setmana , que en aquests moments encara no sabíem que ens regalaria poder-la conèixer tots una mica més.


Josep Casasola; concentrat i passant just pel pont de l'estació de tres Torrebonica.



Sempre que ve una persona nova, deu pensar que estem sonats amb tanta fotografia i donar tanta rellevància a aquest entrenament, però el temps demostra que val la pena.



I avui no hem parlat del Nil, però ara si que afirmem que estem molt contents de que una gran persona com ell li agradi venir amb nosaltres i tenim moltes ganes de veure'l créixer feliç i fent esport amb aquesta familia tan impressionant que te.


La Tensi: "no m'esperis, ves, ves"... aquesta frase, us sona ? avui m'ha dit l'edat i diu que està molt orgullosa de dir-la a tothom i que es troba la mar de bé i feliç; no la diem per què una vegada algú em va dir que les dones no els hi agradava: La Tensi us la dirà i és un referent per moltes nòies que es vulguin dedicar a córrer com a hobbie.

Què seria un bon entrenament mossenaire, sense una bona conversa com la que tenen l'Antoni i en Manel





jo, Ferran i Carles, en els darrers metres de l'entrenament. Destacar que en Carles va tota l'estona amunt i avall, fent "d'autèntic Mossenaire"








Les fotografies que tenen un data, son fetes pel nostre Mossenaire Carles López



I els nostres Mossenaires més joves: en Nil i l'Adrià, fent una bona refrescada a la "Font de les Canyes"




Quan se'ns va ocórrer fer el "Mossenaire de la setmana", no vam pensar en que seria un dels apartats que més agraden. Córrer al costat d'una persona, t'apropa una mica a conèixer-la Si vas entrenant-hi sovint, vas coneixent més elements que d'aquella persona i amb el fil conductor que és córrer. Sense aquest fet, molts de nosaltres no sabríem ni que existim.

Quan apareix per primera vegada una persona a entrenar en grup, t'il·lusiona quan veus que repeteix una vega i un altre i en el cas de la Gemma va molt lligat de les seves amigues: Roser, Marta i Marga , que a més quan veus a una la relaciones amb les altres tres i només pel fet d'haver-les conegut, aquest projecte ja val la pena.

Per acabar-ho d'arrodonir; quan llegeixes el que ha fet la Gemma et quedes bocabadat de que existeixin persones com ella i per no influenciar amb la vostra lectura, llegiu i jutgeu amb qui tenim la sort d'entrenar.

Gràcies a tots per fer més gran aquesta trobada i no podeu saber suficient ho contents que estem.






deia la Gemma;


Hola sóc la Gemma Franco, m´han proposat ser la mossenaire de la setmana i em fa molta “ilu”, la veritat. Ja fa un any que vaig amb vosaltres i va sent hora que em presenti, no? Començaré dient que sóc una enamorada de la natura. Des de joveneta que estic fent muntanya. Sóc escaladora, alpinista i amb el tema de córrer, em vaig aficionar després de tenir al Jan, el meu fill de 7 anys, al qui estic introduint des de ben petitó a aquest món muntanyenc.

Us explicaré algunes de les sortides que he fet… he estat pels Alps, fent el Montblanc du Tacul (4.248m), la Dent del Gegant (4013m), Gran Paraiso (4.061m), Mont Rosa (4.638m), La Grívola (4.100m), pel Marroc al Toubkal (4.167m) etc…. també per la Península, Catalunya tots els Pirineus i per l’illa de Còrsega. Algunes clàssiques com el Cavall Bernat de Montserrat, l´Aeri de Montserrat, per Sant Llorenç…i molta esportiva per la Serra de Prades, Sant Llorenç, Camarasa, Montserrat, Alps, Vilanova, etc…..Com podeu veure, no he parat de pujar muntanyes, d´escalar….i d´envoltar-me d´una natura molt salvatge per aquests indrets ¡!!

Vull destacar algunes escalades, sobretot a l´Himalaya, fent el treking del Baltoro, pujant al campament base del K2 i arribant a uns 6.700 mts d´altitud!! amb unes vistes al K2 (8.611m), Gasherbrums (8.068m)…..que t´impactava moltíssim, com si tinguessis una façana pintada de muntanyes tan aclaparadores.
També he estat pel Perú, per la Cordillera Blanca, fent un trekkin i pujant diverses muntanyes, d´altituds de 6.000mts com a altres…..un món fantàstic, on hi han un munt de muntanyes que no te les pots acabar, i que quan les tens aprop els hi has de tenir molt i molt de respecte.

Com veieu, la meva vida esportiva es transforma en muntanyes….a part, he estat fent marxes clàssiques com la Matagalls-Montserrat, Rupit – Taradell , i moltes d´altres. A part de tot això, he fet algun ral.li de muntanya per la vall fosca, en parella amb una bona amiga, i vem poder fer podi de fèmines, quedant les segones!!
Al ser mare, moltes coses et canvien a la vida i sobretot les prioritats, per tant, vaig començar a córrer una mica més en serio, fent curses (sobretot de muntanya), i alguna mitja marató, com la de Terrassa, Granollers, Montornès del Vallès, i una forta de munya de 26 km Alpens, acabant-les totes, que per mi era lo principal.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa, i fa dos anys que porto al secció infantil Coneixermón, on fem excursions familiars pels nens, per introduir-los al món de la muntanya, tot jugant i distraient-los suficient per no cansar-los i que s´ho passin bé.

Gràcies a un bon amic, vaig venir un dia a provar les sortides dels Mossenaires i em va encantar, aquest bon clima que hi ha, aquest acompanyament que feu, que et fa sentir tant a gust que només penses en tornar-hi. Gràcies als mossenaires , he pogut conèixer unes amigues meves les RUNINGS, que fins i tot tenim una samarreta amb aquest nom, tot motivant-nos unes amb les altres per sortir a córrer i poder “estar a l´alçada”.D´aquesta forma estem portant a altres amics a poder compartir una bona estona corrent els dissabtes.

M’ha agradat molt de coneix-us. Moltes gràcies per ser la mossenaire d´aquesta setmana Pep ¡!!!

Que no es perdi aquest bon rotllo de la gent corrent ¡!! Sobretot la filosofia del BON MOSSENAIRE ¡!