Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 31 de maig de 2011

Entrenant en Grup, Mossenairement

Heu intentat entrenar en grup alguna vegada ?

No tothom te el mateix ritme, i l'única manera d'aconseguir-ho és a l'estil mossenaire.

En que consisteix aquest estil ?

Donar més importància en compartir una estona amb gent amb ganes de córrer acompanyada.

Quan concorren en un mateix lloc tanta gent, unificar criteris és complicat i per sort i gràcies a la generositat de tots, una setmana darrera l'altre el nostre projecte comú es perllonga en el temps.

Al començament, fa ja una colla d'anys, fèiem un fotografia al final per endur-nos un record molt concret del dia, per què pensàvem que amb el temps deixaràs de compartir aquests entrenaments que, si us hi fixeu, la gent gaudeix d'una manera que resulta increïble.

Es mira de continuar amb la idea de que qui vingui s'hi trobi bé, pensi com pensi, vingui d'on vingui. A part de que amb tants anys, penso que el grup sempre va molt compacte i neixen i floreixen amistats, que el córrer perllonga en el temps. Sorgeixen nous projectes entre la gent que ens acompanya.

Conegudes son les xerrades que fan molts en acabar a un bar, on davant d'un esmorzar, acaben explicant bons acudits.

No ens allarguem més a la introducció i parlem una mica de l'entrenament d'avui.

Es proposava baixar per un camí molt ample que ens permet poder xerrar, riure i córrer. A l'alçada de l'estació de Torrebonica, havent passat el pont que travessa la via de Rodalies, per tornar anar tots plegats. Sempre dic i segur que em faig pesat, que qui no es vulgui aturar, ajuda molt si va a la cerca del mossenaire que ve més endarrerit. Aquest agraeix d'allò més que algú es preocupi per ell i se'l vingui a buscar. També te l'al·licient de no anar sol. Per això sempre em sentiu: "El bon Mossenaire és aquell que va i ve " Però, com que el que compte és que gaudiu tots, i no hi ha regla que valgui, si ens esperem una mica, és més que un gest que s'agraeix.

Com que avui havíem establert dues distàncies; en arribar al camp d'oliveres, una vegada s'han fet algunes pujades i la fotografia, es fa un segon canvi de ritme, pels que volen enfortir i/o millorar el punt màxim del nostre organisme. Aquest canvis contribueixen a una millora més ràpida de la condició física i els recomanem molt a tothom.

Arribats a la recta impressiona veure tanta gent fent el proposat canvi.

El grup que feia una distància d'uns set quilòmetres, ha tornat des de la bassa del golf pel perímetre d'aquest.

Avui ens sorprenia de nou la quantitat de mossenaries nous que han vingut. Gent animada per altres mossenaires, ja sigui com amics, ja sigui el mateix Manolo que des de el seu lloc de treball, com a professional del transport, animava a gent que no coneixem a venir.















Avui ens ha regalat la seva presència en Víctor, un professional en temes audiovisuals. A un parell de mossenaires ens va fer protagonista del
Corredor Popular
Corredor POPULAR . Primera part . http://youtu.be/ua2c4s5p8xg
.................. Segona part . http://youtu.be/J28C9H3M1wU









Avui dos amics es troben entrenant plegats a Torre Mossèn Homs. Tots dos son persones que valen molt. En Xavi Papell i en Pau Sust






Els mossenaires passen per sota de Torrebonica










Avui en Jaume Aragonés, de groc, ha pujat des de Can Palet amb en Pep




Un nou mossenaire, que ha vingut des de Barcelona acompanyat per en Xavi Papell

L'Enric ara és dels habituals i a més porta amics mossenaires, que s'estrenen, seguit de prop que en Valenzuela, que anava d'estrena d'indumentària.



Lluis Ollé, feia molts anys que no el veia i avui també s'estrenava com a mossenaire



I el grup que tancava el grup, Molts mossenaires nous avui. Esperem anar aprenent els seus noms de ben aviat, donat que ens omple de joia tenir nous amics.


Com podeu veure, ens esperem. En Pep ja diu ja que hem d'anar a buscar el que ve més endarrerit. Deixem-lo cantar, eiii i que duri.


Compartim circuït amb esportistes, que gentilment s'esperaven a que féssim la fotografia i en canvi nosaltres la volíem enriquir amb la seva presència
Moltíssima gent amb ganes de compartir una estona per aquest entorn tan generós. Hem establert a partir d'aquest punt un retorn amb menys distància.























l'Antonio sempre ens destaca ho feliç que es sent entrenant plegats. Ha estat operat recentment i te que anar en compte, i per ell entrenar plegats ho te com un dels bens més preuats i nosaltres som molt feliços de tenir l'Antonio Blanco


[img][/img]








En Manel amb la senyal de la victòria. És també un dels nostres valors més preuats.


































Ja veieu que Sabadell i Terrassa, tenen els seus bons representants.




Núria, s'estrenava avui i ens va descobrir per internet. Sembla que s'ho va passar prou bé i nosaltres també estem contents i esperem veure-la moltes vegades.





I quina bona parella que fan en Xavi Miquel i la Rosa Cos.



I això és tot. Un luxe poder entrenar al vostre costat



I des de Barcelona, avui i després de força mesos, una persona molt estimada en tot l'entorn atlètic del mon popular i per mi mateix: persona que fa anys venia sovint en Xavi Papell.
Ens agrada que tots tinguem idea dels amics del nostre projecte i se que ell és una de les persones que sempre que parla de nostre projecte, ens fa una molt bona propaganda. Veureu quan esteu amb ell, que és una persona que parla directe i sempre amb un to d'amistat per les persones que l'envolten. Tot i problemes físics, que no el deixen practicar de córrer com voldria, el que no deixa és de fer-ho com millor pot i sempre fa amics allà on va.

Estem molt contents de comptar amb ell i ens ha fet feliç l'escrit que ens ha dedicat i li desitgem un munt d'èxit en tot els que es proposi.

Crec que el que m'ha dit prèviament al seu relat no es pot perdre:


" Pep tot el que esta en blau es el que m'agradaria que posessis, si no pot ser perquè es molt llarg m'ho dius que retallem i t'ho reenvio de seguida.
Eiiii !!! de veritat, possiblement no se m'ha notat però quan m'has dit de ser el Mossenaire de la setmana, joderrrr !!!! se m'ha posat la pell de gallina. Moltes gracies. "


També ens presenta l'amic amb qui ha vingut

" En SOM (Corredors.cat) es diu Pedro (Pere) Durante per si ho vols posar , te una molèstia greu que no li marxa des de fa 2 anys, ha quedat meravellat. El problema es que els recorreguts amb desnivell per poc que siguin, el poden deixar tocat per dies o setmanes o no, esperem que no sigui aixi en aquesta ocasió"

Bé, som nosaltres els agraïts i als que se'ns posa la pell de gallina de poder conèixer de prop a persones com en Xavi Papell. Gràcies per tot.





 
Deia en Xavi Papell


Vaig fer la meva primera cursa el primer diumenge de 1988, Farell (1h28') arribant penúltim. A una persona que jugava a futbol i que això de córrer més de 20' seguits opinava que era per gent que no estava be del cap, mira per on que a partir de llavors aquest esport va començar a ser com una droga per mi i milers de quilometres han aguantat les meves cames. Si expliques el que m'ha donat aquest esport possiblement el 90% de la gent del carrer em prendria per boig, però que us tinc que dir a vosaltres ? Sentiments, llàgrimes, orgull, voluntat, fe, satisfacció, plenitud, llibertat i sobre tot ser millor persona. Vaig començar a córrer a MossenHoms a finals d'Octubre del 2003. Avui desprès de casi be dos anys he tornat a córrer amb la colla de Mossenaires, ha sigut un recorregut maco com tots els que hi han per aquella zona, una mica dur per mi però ple de satisfacció al final, trobar-me amb tanta gent coneguda sempre fa molta il.lusió. L'essència del córrer que es viu en aquest grup es inexplicable. En Pep Moliner m'ha dit si volia ser el Mossenaire de la setmana, buffff !! estic escrivint aquestes paraules molt emocionat , un que es un sentimental però es que això del córrer per mi ha sigut de les millor coses que m'han passat a la meva vida i avui ho he tornat a viure i he gaudit com no ho feia des de fa molt de temps.
Possiblement algun dia arribi el moment de que ja no pugui córrer, però mai deixaré de posar-me les sabatilles.
Una abraçada per tothom.
Gracies Pep