Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Correm per Sant Jordi

Com cada setmana i ja em fa moltes, arriben els dissabtes on les amigues i amics d'entrenar plegats, s'arrauleixen entorn la Masia de Torre Mossèn Homs. Ens sorprèn la qualitat humana que al llarg dels anys ens ha obsequiat amb la seva companyia.
Sense mes divagacions, ens preocupava pensar que avui per molts elements en contra no vingués ningú: la setmana Santa i de vacances alguns, dia de Sant Jordi, i sobretot per què al voltant de les set del matí, plovia de forma intensa.



La Carme i en Miquel no tenien massa clar si venir amb nosaltres i de lluny ens valoraven com que no podrien aguantar el ritme, la Carme sobretot. No sabien que la nostra filosofia existencial mossenaire és no deixar a ningú endarerit i esperar-nos als encreuaments. Gràcies per venir al dos.




Doncs bé, la sorpresa que un bon grupet ens hem disposat a transitar per llocs prou coneguts en direcció a Mossos. Em deia en Miquel que entenia el lloc com anar a l'Hospital, i per nosaltres en canvi és anar a Castell Arnau. En Miquel és un nou mossenaire, que ha vingut acompanyat de la Carme que també s'estrenava en aquest tipus d'entrenaments. Un dia ens ensenyarà el pas per un cami proper i nou entorn els nostres entrenaments.
A mitja setmana, ens va escriure en Marcel, preguntant i demanant informació, per què havia sentit parlar de nosaltres, sobretot en A.E. Corre Vacarisses, d'on també tenim grans amics. Doncs bé, nou mossenaire.
Bé, em baixat pel camí del golf amb una companyia que feia temps no teníem: en Vicenç, que fa poc més de quatre mesos que no pot córrer i de fet avui era el primer dia que gosava fer-nos els honors. Em quedat en retratar-nos tota la colla a la bassa del golf, per immortalitzar el moment i deixar constància de la grata notícia. En Vicenç, però, ha fet bé en tornar enrere arribat a aquest punt, per què no se li reproduís el mal que li produeix la lesió.


Ens deia l'amic Rafael Atienza, que avui les fotografies havien sortit borroses i com sabeu de fa molt temps compaginem les dues col·leccions, les d'en Rafa i les d'en Pep, i també tenim l'ajut sempre a punt d'en Carles, l'Oriol, etc.




En Marcel, de vermell i d'esquena, ens mira també preocupat i es veu el tella moll i recent.



S'endevina que avui serem menys que altres setmanes, però ens ho hem passat pipa



quin home més preparat en Valenzuela. Jo crec que l'aigua no te masses llocs per mullar-lo, i al darrera apareixia l'Andreu, un altre nou mossenaire i amic nostre de fa temps.
Vol dir que avui, quatre persones noves a la trobada


Doncs bé, engeguem, tancant el grup l'Emilo Expóstito





el menda lerenda, er Pé, retratat per en Rafa.


diguem que la fotogafia anterior i aquesta es complementen i veieu que sembla que la gent va contenta, no ?
Avui teniem la Mossenaire d'honor l'Esther encapçalant el grup



Travessem el pont sobre el torrent de la Betzuca


Avui a en Rafa si li ha entelat la cosa


mirant el terra, no sigui cas que...


L'Andreu Arias, amb qui vaig finalitzar plegats una marató a Madrid
















en Marcel, al qui li estic fotent un rotlle. Espero no l'hagi avorrit gaire.


En Marcel



Poquest avui, però quatre mossenaires nous. El dia que vingui tothom, haurem d'anar per autopista.





i aquets entorns son egarencs. Què poca gent en gaudeix: nosaltres, si, o hi tant.

riem per què hem tingut de córrer tots dos, en Rafel i jo per situar-nos


aquest es veu la gent situadeta



i aquests entorns son egarencs. Què poca gent en gaudeix: nosaltres, si, o hi tant.






Aquí hi ha l'esquerra hi ha un espantaocells, fa iuiu. Sembla un penjat amb cas.






per dins a Castell Arnau


Raigos de sol, cel impressionant, la mola al capdamunt,





I l'espera Mossenaire: el que ens distingueix al bons mossenaires. De fet no sabien cap on anar, jeje


A l'Andreu li hem ensenyat aquest nou camí. De fet no ho tenia massa clar




Irene i Esther


I pel cami, dues bones amigues: Laura i Eva, alhora també mossenaires que havien arribat un xic tard.







 



Sempre hi ha un dia que persones venen a provar que fem. Nosaltres intentem animar a que repeteixin. De vegades m'adono que hi ha qui ens fan un racó dins del cap, i repeteixen i es fan habituals. El cas del Carlos, és aquest.
No el coneixem gaire, i és per això que volem saber coses i li ho demanem si ens honora donant-se a conèixer i com amb tots tenim agradables sorpreses.
Ara ens explicarà una mica qui és i ens satisfà tenir amics com ell. Per molts anys i moltes gràcies, Carlos.

Teníem un dubte després de llegir-nos el bonic escrit d'en Carlos, per què ens recomanava anar a dinar a la Masia de Mossèn Homs i pensàvem que hi podia estar realacionat, i resulta que a rel de venir a córrer pels voltants, un dia va provar l'excel·lencies dels seu menus.

En realitat és professor de física i química, vol dir que ja ho sabeu. Un bon professor ens fa una bona recomanació.





deia en Carlos;

Hola !
El meu nom és Carlos Díez i aquesta setmana he rebut l’honor de ser mossenaire de la setmana. Sóc nou aquí a Terrassa des de fa un any!Sempre m' ha agradat l'esport, algunes modalitats per veure-les i altres per practicar-les. Els meus orígens esportius sempre han estat lligats al Futbol, tots els dies jugava amb el meu germà i amics, i sortia a còrrer a vegades per desconectar( fent les curses de la Mercè i la del Corte Inglés tots els anys), unes quantes lesions al genoll van fer que a partir dels 20 anys anès canviant el Futbol i provant altres esports(frontó, pàdel, ciclisme, gimnàs, natació,senderisme,tennis…). Ara el que faig és de tot una mica, menys tennis que no encerto ni una, el meu cos em demana practicar esport,a un nivell amateur, per tal de desconectar i canalitzar l´estrès.



Desitjo tenir salut, toco fusta perquè em respectin les lesions i continuar venint per gaudir de la vostra companyia i del plaer de fer esport. Una de les coses que m´agrada de l´atletisme, i que voldria que sobretot la gent jove que puja fos conscient és: que a la vida si vols aconseguir alguna cosa, ha de ser amb molt d’esforç i sacrifici! I crec que l´atletisme ho contempla. M´agradaria fer una Mitja Marató!





He d´aprofitar el moment, per felicitar a Pep Moliner, per fer aquest gran grup on pot venir qualsevol persona que vulgui fer esport indistintament del seu nivell!!! Moltes felicitats Pep i a tota la gent que amb tanta il.lusió t´ajuda. L´ambient de grup que has/heu creat és genial

Personalment crec que el còrrer acompanyat ho fa encara més divertit i motivador, i això és el que es viu tots els dissabtes a les 8 del matí a Mossèn Homs.



Aprofito per dir que el menú del Restaurant Escola “torre Mossèn Homs” és molt bó!. Així que a menjar bé i a gastar energia corrent!!



L´esport aconsegueix que , després de l´esforç físic, el cos i l´ànima quedin en pau!!Així que a fer esport s´ha dit!!

Ens veiem dissabte que ve.

 

dimarts, 19 d’abril de 2011

Gratificant trobada

Gratificant és dir poc. És genial encetar el dissabte envoltat de gent disposada a compartir amb tu una estona i en un marc incomparable, creat expressament per la primavera. Verds, flors, olors i una ruta que molts no saben abans de començar.
Avui es proposava un entrenament en el que sovintejarien canvis oberts a qui li vingués degust, encaminats a fer una mica més variada la trobada i fent que la gent millori la seva fortalesa i de passada es posi a prova. Com sabeu les sèries fan millorar. Son canvis que es poden fer o no, tenint en compte que no deixarem a ningú endarrerit: tant el que faci el canvi com el que no.
Ha vingut de nou en Pasqual, que feia prop d'un any que no el vèiem, que ens ha alegrat.
Tornàvem a tenir una bona representació de Mossenaires femenines, que ens pensàvem havíem espantat i com sempre diem, animeu a qui vulgueu a venir que l'entrenament és del tot vostre.




Doncs bé; qui em podria dir que tindria aquesta agradable sorpresa. En Joan Viñas, un psicòleg mossenarie i que li encanten tots els nostres projectes d'animar a la gent a córrer plegats, tant a nivell Mossenaire com Egarenc, va llegir un llibre i mentre ho feia pensava amb la meva modesta persona i ves per on, va anar a comprar un més per regalar-me'l, i li volia agrair públicament aquest gest i tan de bo aquest invent que portem entre tots pugui perdurar en el temps.
El llibre és "De Que Hablo Cuando Hablo De Correr" De Haruki Murakami, i m'està agradant l'obra d'aquest important novel·lista que quan es lleva es posa a córrer cada dia.







Moments previs


L'Agustin sempre de bon humor, feia dies que no venia per què està d'obres.

I engeguem amb el Pasqual al capdavant que feia molt temps que no venia. A l'esquerra en Manel que arrossega alguna molèstia física que esperem que ben aviat sigui història, i de verd en Josep, que ara ja podrà venir més sovint. El de la gorra vermella no sabem qui pot ser.


amb el mossenaire nou al mig






L'Albert i la Irene, a punt d'obrir un important portal del que aviat tindrem noticia


Carles i Juaquin, vells amics




En Pasqual rialler.

Joan, que a l'endemà s'apuntava a la cursa de La Llagosta amb molt bon temps






Roser i en Pep


En Toni, l'Emili, en Joan i l'Oriol




L'Anna, Jaume i Gemma


En Manel, amb molt de compte


En Valenzuela i en Carles




Travessem el torrent de la Betzuca












En David i en Toni


















En Josep

Toni i David














En Kim ens portava en Jaume Armengol, que vam conèixer a la Mitja de Terrassa i son amics. Avui s'estrenava de Mossenaire






L'Albert amb l'Anna Cos, una atleta de molt nivell i gran Mossenaire. A tothom els hi explica el nostre projecte i fa venir a molts amics.










I l'Adrià: el Mossenaire més jove i que notem que s'està fent gran



[img][/img]






Què maco !!!















Posat seriós i un habitual mossenaire. Li agrada l'esport i prova moltes distàncies. Se'l veu molt metòdic i ens fa molta il·lusió que trobi en les nostres trobades motius suficients per repetir, i la prova ha estat avui que ens ha portat un amic. Entre tots fem gran la trobada. Moltes gràcies Kim. què és com li agrada que el coneguin els amics.





Deia en Kim;

Hola amics, soc en Joaquim, aquest mes d'abril del 2011 faig 50 anys.
Sempre m' ha agradat l'esport, veure'l i practicar-lo. De nen jugava a futbol nit i dia, a partir dels 20 anys vaig decidir canviar al ciclisme, pujar la Mata, Montserrat, Bracons, Caro, Fredes, Coll de Pal, Envalira, Tourmalet, Aubisque, La Croix de Fer, Galibier, Alpe D'huez..... son records inoblidables de la meva vida.
Ara fa 1 any i mig vaig caure, sense saber perquè, a la carretera de Castellar i en veure'm al mig de l'asfalt sol i ferit vaig donar gràcies perquè en aquell moment cap vehicle se m'hages emportat. No va costar gaire trobar unes sabatilles i un munt de bons amics per anar a córrer. Des del desembre del 2009 he participat en 8 curses de 10k.(Bombers 2011 43m.31s.), 9 mitges .(Granollers 2011 1h.42m.10s.), i 1 marató (BCN 2011 4h.05m.05s.), No cal dir que l'experiència de preparar i fer la marató ha sigut inoblidable.
D'ara en endavant, desitjo tenir salut i continuar venin per gaudir de la vostra companyia tot fent l'esport que tan ens agrada.