Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 30 de novembre de 2010

El Mossenaire que torna a la vida

Que podem pensar d'un entrenament amb tants amics que venen de tants i tants llocs diferents; doncs per exemple que hi podem trobar persones excepcionals. Amb ganes de que, de passada que fem allò que tant ens agrada, córrer, veure als amics.

De fet i sou vosaltres que us aneu dient els uns als altres i tot comença quan ve un nou amic i al poc hi porta la seva amistat i aquesta alhora fa el mateix. Així anem creient. Les xarxes socials i les eines que hores d'ara hi han per fer les convocatòries també hi ajuden.

Avui era evident que era un dia especial, que l'Avi Mena, que ha superat una operació seriosa i la seva lluita aferrissada amb la vida i intentaria de nou córrer. i ha estat avui i a més havia triat fer-ho amb la nostra companyia, com així va ésser.


--L'Esteve Mena, tornava a córrer de nou, després de la seva lluita amb la malaltia --

Ja parlant de l'entrenament, es proposava unir tot corrent dues grans capitals, amb clara vocació de ser úniques però amb moltes similituds, àdhuc en població. Com que normalment molts amics mossenaires son d'aquestes dues poblacions, no hi falten les fantàstiques bromes que tenim uns quants i que fan palesa aquesta sana rivalitat.

Com molts sabeu, en Miquel i en Pau, principalment per part de Sabadell, i l'Anna, en David i jo, per part de Terrassa, d'una forma irònica ens anem burxant i avui ha estat divertit, que al intentar entrar, com altres vegades, per un lloc que abans era transitable, estava cercat de tanques metàl·liques que impedien continuar la nostra marxa, donat que s'estan realitzant obres per urbanitzar zones que abans eren agrícoles. Val a dir, que per nosaltres que ens restin llocs ens entristeix, però és la penyora que s'ha de pagar per ser grans i crear comunicacions.
Menys mal, que l'Emilio Expósito ha buscat en una d'aquestes tanques que s'obrís, després d'una bona estona parats intentant decidir quin camí prendre. En el meu cas no parava de continuar burxant a en Pau i en Miquel, que els veia desesperats buscant com entrar a Sabadell.


-- En Manolo i la Joi, son els primers en trobar l'entrada a la ratonera --


-- Moments parats buscant com sortint-se --





Ja a la benzinera, i superada la tanca, re-emprenem la marxa i tot travessant el bosc de Can Deu, fem parada a Sant Julià d'Altura i fer-nos la fotografia de grup, on veiem amb satisfacció que de nou hem superat el nostre rècord en quantitat de mossenaires. Recordeu, que mossenaire és tota aquella persona, que un sol dia i en dissabte a les vuit, ve a entrenar en grup, esperant sobretot als encreuaments i anant a cercar al mossenarie més endarrerit.

A l'hora de la fotografia hem destacat dos temes importants;

• Destacar la superació d'una important operació de l'Esteve Mena, que per qui no conegués que avui tornava a la vida. La vida que és córrer i enganxant-se a la vida, que li volem molt llarga i agradable. Ho feia dient, clar en to de broma "Que l'havien operat del queixal del seny", però segur que ha estat festejant amb la mort, i això no fa gens de gràcia.

• I el segon tema, és que encomanarem de nou samarretes negres, amb la caricatura que portem uns quants d'un Mossèn que vol ser en Homs tot corrent i la comanda es pot fer al fòrum al preu de deu euros. Obrim un fil al fòrum per que feu els vostres encàrrecs, que ja podeu anar demanant i si en voleu més d'una i la talla.

Gràcies per fer una ambient tan impressionant i agradable.



-- Moment de la sortida, als voltants de les 08:00 --



-- En Massaguer, de el Bisbalenc de La Garriga. --



-- Dos magnífics atletes, en Raül i en David



-- Borrosos, però posem per que quedi constància --













-- en primera línia Natatxa, Toni i Alberto; tots tres amb una forma excepcional




-- Natatxa, maratoniana, senderista, corredora: un crack !



-- En Raül seguit de prop per en Miquel, Xavi Miquel, la Rosa --


-- A l'esquerra, el protagonista de la jornada, l'Esteve Mena. El noi del mig no se de moment el seu nom i el de la dreta i de color blau, em sembla que ve de províncies. --



-- En Torres, que també va fer la marató de Nova York. --


-- En Josep Massaguer, mossenaire il·lustre --





-- La típica espera als encreuaments, amb en Xavi Vilanova, la Natatxa, Sant Quirzencs i la Rosa. Quan estigueu en forma no cal que pareu, podeu anar a cercar al mossenaire que va venint --



-- L'Adrià, el mossenaire més jove de i que ve cada setmana a les trobades --









Dins el Bosc de Can Deu, tota la colla: impressionant !!!


I la fotografia de Record per la història i nou record





-- I quan tornava al costa de l'Esteve que preparàvem la fotografia del mossenaire de la setmana, veiem a en Jordi i la Montse que també havien sortit a entrenar per la zona --



Fa pocs dies en Jordi, un dels primers mossenaires i autor del dibuix de la nostra samarreta, com deia fa una setmana havia perdut a la seva mare. El nostre condol de tots nosaltres, Jordi.




I en Jordi, en Ramo i l'Amalia ens esperen pacients al següent encreuament als que veníem per darrera.





I la tornada a la vida de corredor, l'Esteve Mena. Si senyor, victòria !!!!



-- En Josep Casasola, fent els seus estiraments.



I aquí tres grans amics. Un dia va venir en José Manuel un altre dia en Toni i també Alberto



 








Tal com m'has demanat Pep , t'envio el "missal" de la meva llarga vida però curta esportivament parlant !!

Esteve Mena Mena és el meu nom, link, ( L'AVI MENA ) .
Nascut el 29-12-1.949. per tant el mes vinent faré 61 "tacos" !!.

La meva vida esportiva és força curta, de jove no vaig fer mai cap esport, tret d'una època que vaig fer trial amb moto, ( jo era una d'aquelles persones que destorçaven els marges dels camps, ( demano perdó ), això va durar fins als 35 anys , després de vendre la moto em vaig dedicar més a caminar per la muntanya que realment és el que sempre m'ha agradat.

Vaig arribar a un punt una mica delicat , doncs vaig arribar a pesar 87-88 k. i la veritat amb la meva alçada 1'70 m ( estava GORDO ). ...... em vaig posar les piles i vaig perdre 20k. en 8 mesos tot fent natació ( 2.000 m al matí i 2.000 m al migdia, ) .. a la tarda treballava , en agafar el pes ideal vaig anar al gimnàs per fer manteniment i va ser on vaig començar a córrer amb en Massa i d'altres com ( l'abuelo , Antoni de Arriba , el meu mestre de muntanya. )

I va ser aleshores que vaig començar a fer curses curtes com ara "Bombers" i d'altres per l'estil, després vaig anar alternant "asfalt-muntanya" i feia algunes de 21-23-32 kms. com ara El Pic del Vent, Les 3 Comarques, Bastiments, etc. o mitges com ara Vilafranca del Penedès, Granollers, Ripoll, etc.

El meu debut en marató, va ser de muntanya, la Galarleiz de Zalla, (Bilbao ) 5'25 h. i l'he repetit varies vegades.

En asfalt el meu debut va ser a St. Sebastià , 3'45 h. (sota la pluja ) la qual l'he repetit també varies vegades.

En asfalt he fet New York, París, Atenes, fora del país, a casa he fet Barcelona varies vegades, Madrid, St. Sebastià etc.

En muntanya he fet , ..... no recordo bé, .... Berga , Vihella, Bilbao, St. Llorenç Savall , etc.

La meva millor marca en Mitja d'asfalt va ser a Granollers-La Garriga-Granollers amb 1'30'00" h al 2.008 amb 58 anys.

La meva millor marca en marató d'asfalt va ser a Barcelona , 3'27'55" h. al 2.008 , amb 58 anys .
( a París al cap d'un mes , vaig fer 3'31'35 h ) va ser el 2.008 el meu any, ........... també l'any de la meva "operació del queixal del seny " .......

Aquesta ha estat la meva "marató personal" en la que he esta immers durant 2'5 anys ( 30 mesos ) i fins ara que ja torno a córrer.

El dissabte 27 de novembre vaig poder comprovar que l'esperit de M. H. no s'ha perdut, ans al contrari crec que ha guanyat empenta i això ho devem al Pep Moliner (alma-mater) del event que ha tingut una continuïtat digna d'admirar!!

Ja se que tothom és benvingut a M. H. , però de totes maneres, gràcies per acceptar-me entre vosaltres.!!

L'AVI MENA.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Moments Mossenaires - Ànims !

Es bo comprovar que hi hagi el que hi hagi cada cap de setmana, els dissabtes sempre tenim una bona representació de corredors, disposats a fer un entrenament plegats. I clar que si; anem des de l'Adrià, el nostre mossenaire habitual més jove al pare Agustin, que ha vingut com en ell és costum des de casa seva, a des d'uns tres quilòmetres del punt de trobada. Això ho fem uns quants, com el mateix Carles López, que ve del segle XXI, en Agustin fill, del Bon Aire, en Francesc de Can Palet, etc.


Començant a la baixada i primers entrenaments del Miquel després de la lesió








entorns magnífics i veiem com ve en Robert i darrera en Casi

I en Pepe Salmerón seguit d'aprop de l'Adrià, el mossenaire més jove i habitual de tots els temps


En David s'estrenava avui de mossenaire i com veieu travessem el torrent que ha canviat des de les pluges tan fortes del mes passat


tres mossenaires que ens regalen la seva fantàstic companyia


Ernesto, Carles, pare Agustin, Martin i Javi tancaven el grup



i en Miquel ja s'està provant en un canvi



imatge bucòlica !


I en Lluis ens regala un canvi, que fa dies que li buscàvem


 

Aquesta setmana es tractava de canviar una mica el recorregut, respecte les altres setmanes i fer algun canvi divertit. Tot i baixar pel camí que porta a l'estació de Torrebonica, però travessant el torrent de la Betzuca per aquelles esplanades tan boniques. Ja davant la bassa, comencem un canvi que des d'aquí la captació d'aigua del golf fins el camí asfaltat, que encapçala en un primer moment el nostre multi-maratonià Casimir, seguit pel Ramon i més tard en Boada, fins el camí que uneix la mancomunitat fins l'entrada del Golf del Prat, on també realitzem una segona acceleració i des de la hípica serà en José Expósito el que sortirà més fort en Lluis Garcia s'aconsegueix veure'l fent-lo. Ara fem camí fins prop d'una forta pujada, que al finalitzar-la serà el lloc triat per la fotografia,la parada per recompondre el grup.

A l'hora de fotografia donem la mala notícia de la mort de la mare del massatgista, en Jordi Martínez.

Com a novetat i en fase de proves es presenta la possibilitat de saber a primera hora dels dissabtes pel twitter/mossenhoms_be la ruta pensada el mateix dissabte sobre les set del matí.
Es destaca la presència del pare Agustin, i que en Josep Boada a la darrera competició al Clot assoleix una marca en deu quilòmetres en ruta al voltant dels trenta cinc minuts i la primera posició de la categoria. També, la visita destacada d'en Mosqui, entrenador i atleta de la UAT, que a més sol recomanar la trobada a persones que hores d'ara son fixes. També destaquem la fita recent aconseguida del Casi, amb noranta maratons completades.


Un petit canvi

















i els estiraments !!



Be,com sabeu la trobada és un projecte comú que s'enforteix per les vostres aportacions i aquesta setmana l'Antonio Gallardo ens fa un regal que ens sorprèn, ens posa el circuit amb cadascú dels quilòmetres ben detallat i penjat a la xarxa per compartir amb tots nosaltres i que volem agrair per ho detallat de la informació.
Si li voleu donar una ullada aquí el teniu. Realment molt interessant.

http://www.endomondo.com/workouts/kE2EJi3SRMw





Des de fa una bona colla d'anys als matins dels diumenges vaig conèixer a una persona que s'estrenava en el hobbie del córrer i que anava descobrint aquest món i millorant setmana darrera setmana. Inclús recordo haver-li fet de llebre, junt amb en Jaime Aragonés per que millorés la seva marca en mitja marató, com es va produir: més per mèrit d'ell que per res més. Hora d'ara gaudeix dels entrenaments en muntanya alhora que curses del mateix estil. Recordo amb nostàlgia, un diumenge em va convidar anar amb la seva colla i vet aquí que arribat a la plaça de Can Roca es presenta un dels millors fondistes i d'elit en Javier Cortés Huete, i en José Vicente Muñoz, així com un gran amic de l'Ernesto, en Javi. Només nosaltres dos érem la part menys forta del grup i sort en vam tenir, donat que va servir per coneix-se'ns aquell dia, si pot ser una mica més, donat que vam perdre'ls a tots pel ritme.

Javi, anys després, va morir en un accident laboral i ens va commocionar a tots. Li va causar una gran i profunda tristesa perquè eren molt amics i treballaven plegats. Havíem entrenat força vegades al seu costat i inclús un diumenge de maig ens vàrem retratar a una font que anem sovint: la de Can Roure. En Javi és el noi que està dret a la banda dreta, un diumenge qualsevol. Vagi un record per ell i el nostre petit homenatge el dia que l'Ernesto és el mossenaire de la setmana.

Ara tenim la sort que torna a venir sovint l'Ernesto i podem compartir de nou moments de conversa, que de fet no hem perdut mai des de que ens coneixem. l'Ernesto te clara vocació d'ajudar i ho fa sempre que pot ajudant en l'organització de la cursa de Poble Nou i portant un calendari actualitzat que manté al dia de forma totalment altruista.
Gràcies per tot Ernesto.

Li demanàvem el seu currículum i ens el presenta per que el conegeu: val la pena !!








Bon dia Pep,

Vaya lío me has metío!!!

Mossenaire de la semana somos todos los que hemos ido o vamos alguna vez a hacer piña los sábados a Mossen Homs, pero el Mossenaire por excelencia eres tu, que lo sepas!

Pues nada, l@s que ya me conocéis ya sabéis que llevo unos años enganchado en este mundo de correcaminos, en concreto en enero hará 10 años, y espero poder estar dándoos la paliza muchos años más. Mi gran ilusión sería llegar a los 70 ó 80 y seguir corriendo, a veces veo a todo unos verdaderos campeones corriendo con estas edades y me da envidia sana (un saludo a Agustín, todo un campeón para mi).

Pero además de todo lo que me da este deporte, sobre todo agradezco el haber conocido a tanta gente muy sana y el haber hecho verdader@s amig@s, para mi un valor añadido y una de las cosas mejores que te da la vida.

Espero que podamos seguir viéndonos muchos años todos los sábados … y los demás días también, por qué no.

Saludos y fuerza en las piernas y en el corazón.

Ernesto
www.cursesweb.com