El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dilluns, 29 de juny del 2009

El Clàssic

Avui, que la calor es fa més present als entrenaments, era qüestió de fer un entrenament suau, que no ens deixés massa cansats i fem el circuït que solem dir-li el clàssic, que té deu quilòmetres i que té el seu punt més baix a Sant Vicenç de Verders. El grup anava molt compacte i ha anat força bé.
L'excel·lent notícia del retorn d'en Salvador Trujillo.



A Sant Julià d'Altura ens fem la fotografia de grup, donat que en Casi va convèncer a en Joan, que està preparant la marató, de fer tres hores d'entrenament. No tenim notícies de com va acabar. Esperem que estiguin sants i estalvis.



Iniciem l'entrenament vorejant els camps de Mossèn Homs, Josep, Salvador, Casi i Vicenç


l'Agustí tenia algun problema a la cama i va girar cua




A aquesta època és molt interessant hidratar-se, com solem fer els mossenaires i en aquest cas en Javi fa ho propi


A una bona ombre el col·lectiu es re-agrupa, típic dels entrenaments


Primer terme d'en Marc, Rafel, Manolo.



Des de que faig curses per tot el calendari, des dels començament de la dècada dels noranta, que hem compartit molts entrenaments junts, així com a l'època de les grans marques. En Salvador feia 1h19 a les mitges i entrenava moltíssim. Ha estat sempre esportivament actiu i de la primera època el recordo amb el seu gran amic en Cesc Vallès, amb el qual vam fer grans reptes. També compartíem entrenaments amb BTT i d'en Salva sempre recordo que quan arribàvem a la font del Troncó dèia: "Això és mitja vida".
Metòdic, s'apunta tots els entrenaments, durada i detalls molt específics. És un dels primers mossenaries.
En qüestió de marató l'ha festejat i ha arribat a baixar de les tres hores, com la Matagalls-Montserrat que ha fet en multitud d'ocasions en molt bons temps.
Avui era un dia especial, donat que després de patir ara fa un any un accident molt greu, ha pogut tornar a córrer amb els companys de tota la vida: Vicenç, Serna i Pep. Per molts anys Salvador i endavant.

dilluns, 22 de juny del 2009

A la recerca del camí perdut




Si una història és maca; per què no repetir-la ?

Doncs això és el que fem setmana a setmana. Els temps amenaçava pluja, però no ens hem mullat gaire, només una mica.

Es tractava de cercar la ruta que fa uns mesos ens va fer perdre, després d'una important tala d'arbres i de nou hem fet una mica de volta, per que el terreny ha canviat. Ha estat bé per això anar per camins amples. Potser massa amples, que vol dir que queden menys arbres.

El que sap més greu és que d'aquí uns anys per tots els llocs per on hem passat, quedaran influïts pel quart cinturó que tard o d'hora, mes d'hora que tard, ens malmetrà les zones per on aquest dissabte vam tornar a gaudir.

Arribats als encreuaments, ens fèiem un grup ben homogeni i ja arribats a l'aparcament del bosc de Can Deu, fem una aturada per retratar-nos tots plegats.

A San Julià bevem de les fonts d'aigua controlada i retorn al punt d'arribada, on nou quilòmetres i quatre-cents metres després tornàvem a estar, per estirar una estona i acomiadar-nos tothom amb la sensació d'haver fet bona feina.



Marta, Marc i Pili, que feia dies que no venien i que trobàvem a faltar


Passant per unes zones on les tales son evidents i el paisatge ens ha canviat. Ens preparen pel quart cinturó. En Ferran en primer terme i darrera l'Anna i en Jordi


Un grup que fa goig



Després de la baixada i per un corriol més estret apareixen els mossenaries. L'amic de'n Carles i en segon terme en Josep, que avui venia després de moltes setmanes. per què no s'ho pot combinar

En Jordi, que estava apuntat a la Montserrat-Reus per avui i que no ha pogut anar per què tenia d'anar amb el seus fills a unes festes.


el mossenaire nou, en José Carlos i en Maten.





José Carlos i Maten, preparant-se per la marató. Després allargarien l'entrenament per fer més volum.


David fent bons estiraments i enxampat d'improvís


La nostra representació mossenaire femenina d'avui. Tensi, Pili i Marta



José Carlos i l'Anna Cos, grandiosos mossenaires i que animen activament la nostra trobada setmanal.



Matrimoni esportiu, la Tensi i en Ferran


En Miquel, li encanta venir i afirma que venir a entrenar els dissabtes no li fa perdre força per les competicions que a gran nivell sempre prepara i que sol fer en diumenge. Fa tres setmanes va fer la Pujada a Coll de Pal, cursa d'asfalt duríssima, en 1h49, en la posició vint-i-nou. El seus equips son el C.N. Sabadell i corredors.cat


En Paco Barcia, que ve gràcies al contacte amb en Miquel, també a Coll de Pal va fer el tretzè de la categoria amb 2h18. El seu equip és corredors.cat i competeix a un gran nivell







José Expósito ha esdevingut un mossenaire que a tothom els hi explica la nostra condició d'entrenaments plegats i ho fa des de la seva botiga de la Rambleta, California Esports, on se'l pot trobar junt amb el seu germà i que sempre aposta per ajudar en tot allò que envolta el mon del córrer. A banda de estar al capdavant d'una de les millors curses Terrassenques, http://www.cppoblenouzonaesportiva.com col·labora molt directament en tot tipus de curses, com a les festes majors de Sabadell i Terrassa.
Aquest cap de setmana també fa la seva important aportació a la Cursa de Barberà, http://cursadebarbera.blogspot.com.

Tot i que el que destacaria és el seu esperit de sacrifici i que entrena regularment, sortint des la seva botiga i anant fins al camp, on fan sèries i rodatges amplis per poder participar amb bon nivell allà on participen, com a campionats de veterans. També preparen la marató. Porten un equip d'atletisme, amb gent de molt nom i molt coneguda, entre ells egarencs com en Fernando Chamorro i la Carme Ballesteros.

dimarts, 9 de juny del 2009

Després la tempesta: la calma



Es nota l'època estacional que ara estem. Fa els temps típic de l'època i que els darrers anys havíem oblidat. Pluges curtes però intenses, com les que varem haver el dia abans i que va marcar-nos de nou el circuït. Aquest ha estat el que surt per darrera la residència i des de el torrent de la Betzuca ens fa envoltar els camps d'ordi i que ens permet començar amb les converses que predominen en els nostres entrenaments. La primera vegada que va venir en Miquel de Sabadell se li feia curiós el nostre ritme d'entrenament i ara, a més de ser un habitual, fa venir a bons amics seus com son en Barcia i també Maten, i se li nota que gaudeix un munt, com nosaltres de la seves companyies.
Barcia, que era una persona que tenia vista però amb la que no havia parlat mai, vam poder xerrar força estona. Durant un any ens veiem per què treballava prop de casa, i ara la casualitat ens porta a entrenar plegats. Em va explicar detalls del seu tarannà atlètic que em van agradar molt i dignes de gran admiració.
Doncs bé, com deia, baixem pel cicuït que baixa per dins el bosc després de deixar a l'esquerra la font de l'Argelaguet, per llocs que a l'estiu gaudirem, tot i que aquest dissabte estava ple de tolls d'aigua, que ens feien aturar per no acabar ben xops. de turmell cap avall.
Fem el collet amb un petit canvi que encapçala l'Agustí i que seguim força amics, i ara ja estem apropant-nos al contenidor d'aigua de Cassà i aparcament dels boscos de Can Deu. Fem els coneguts re-agrupaments mossenaires, per enfilar la recta amb un bon canvi de ritme ferm, on veig a la gent que es prova.
Tots plegats fem l'aturada per recuperar forces i veure aigua quan dúiem fets 6'200 quilòmetres de fantàstic entrenament. Aquí es dona via lliure per què la gent torni a discreció cap al camp base, on farem uns bons estiraments amb un sol tènue que ens regala la natura i amb rialles i comentaris donem per tancat l'entrenament.



Primer quilòmetre


Javi Colado en primer terme .Ara ja no porta el can mossenaire.


envoltant els camps


Reagrupaments amb en Miquel


Primeres pujades



vigilants de caure


Vicenç, seguit de ben aprop per en Joan


Joan Carles i Maten


Vicenç arribant al collet


Joaquim segut per en Casi, que ha fet els darrers cinc diumenges 5 maratons


Paco Barcia, el nostre nou mossenaire


Sense perdre la rialla


L'Emilio cordant l'espardenya amb un gran estirament


Carles fent de mossenaire


A la recta de Can Deu


Josep Maria, també nou mossenaire. El seu nick és Maten


Manel Priego estava relaxant-se amb una caminada i l'Anna el saluda. També mossenaire



Tothom li deia coses de la samarreta a en Xavi Miquel


Els estiraments de l'Agustí


En Joan va venir un dissabte per primera vegada allà pel 2006. A l'endemà teniem la Mura-Terrassa http://moliner.iespana.es/MURA_TERRASSA/principal_2006.html a la que va venir, sense pensar-s'ho dues vegades i des de llavors, és dels més habituals.

Ens quedarà un gran record d'una caminada, la Matagalls-Granollers http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2008/11/30/matagalls-granollers-amb-amics que vam fer plegats, i on vaig descobrir un Joan amant de la fotografia.
Aquí uns àlbums http://picasaweb.google.com/jrodamilans

I, a banda de tot això, ha fet enguany, la Matagalls-Montserrat i la marató de Barcelona: i quan vas amb ell sempre trobes un tema interessant del que parlar. Un luxe compartir estones amb en Joan i la Gemma.