Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dilluns, 30 de març de 2009

Fem el clàssic - 10 quilòmetres tot xerrant



Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d'anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n'hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d'arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d'aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.




Després d'un any, la Mari Pau s'atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit "clàssic"



Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font


En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l'Emilio



Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel



L'Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se'n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L'Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l'ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.

dilluns, 23 de març de 2009

Récord femení mossenaire



Dir que encetem récord mossenaire, i és un orgull per tots nosaltres. Per primera vegada s'assoleix el compartir plegats amb dotze fèmines un entrenament i això fa que el grup sigui realment el que es vol. Un lloc on compartir una hora d'entrenament amb gent que els agrada el mateix que nosaltres: entrenar gaudint de la natura, d'una bona conversa i envoltat de bons amics. En aquest cas calia destacar-ho. Cadascú busca el seu ritme i tots ens ajudem els uns els altres i no ens descuidem de ningú.

Doncs bé, dit això hem baixat fins a l'estació antiga de trens de Torre Bonica i tot seguit hem seguit baixant fins quedar per sota de l'edifici immens i bonic de la Torre Bonica amb la vista al davant de l'Hospital de Terrassa. Un primer canvi en pujada.
La fotografia l'hem fet en aquest entorn tant pictòric, i tot seguir un canvi llarg. Re-agrupament i tercer canvi fins la torre elèctrica. Aquí per la vorera fins el canvi de rasant on farem el quart canvi fins l'hípica a l'espera de la pujada forteta que ens espera fins el capdamunt de la pujada. Ara aquest circuït esdevé un xic perillós per que hi ha més transit i si no amplien la vorera haurem de fer un pensament i començar a descarta'l, abans no patim algun accident. És trist, per què és molt bonic, però la seguretat és el primer.
Darreres pujades i mica en mica fins a l'arribada, on es nota bon ambient i la sensació de que la gent s'ho ha passat bé. Crec haver recontat tres mossenaires nous, que esperem que repeteixin. Per exemple en Valentí bé de la ma de la Rosa, que ens va fer propaganda, com la majoria de vosaltres que trobeu algú que us diu les excel·lències d'un grup que el que vol és compartir una estoneta sense maldecaps.


Manel Murillo, Carles i Rafa; just al començar a córrer


Lluís júnior trepitjant-me'n els talons


Dues bones amigues, Juani i Montse


Rosa i Valentí seguits de prop pel mossenaire que no recordo el nom, Josep i Antoni


Després de la pujada encara anem contents


No recordo ara els noms, el noi de la barba s'estrenava avui i sembla que se li fa estrany que estigui fent tanta fotografia


Esbufegant després de la pujada



Marta i Pili. Fina i Marta


Gemma, Albert i Vicenç, seguits de prop de Juani i Montse


Marc i Mirabet, a l'entorn de Torrebonica


Valentí ,en la seva estrena mossenaire.


Mari Pau, Marta, Marta, Teresa, Fina, Gemma
Rosa, Dolors, Maribel, Pili, Montse, Juani

Entorn bonic

Un dia de récord de noies mossenaires

Javi imposant un fort ritme, seguit per en Lluís i en Carles: clàssics mossenaires

Juani i Montse, seguide de prop per en José del California Sports


Aquí venia la forta pujada, en entorn bonic però ara amb més trànsit de vehicles




En Martin, ens coneixem des de l'època que fèiem el test de Cooper a les pistes de Can Jofresa ja fa més de tres anys per les pistes, i amb qui hem compartir moltes estones plegats. Ha fet diverses maratons, tan a l'Escala, a la marató d'Empúries com a Barcelona i entrena amb molta regularitat i se'l pot trobar tant en curses curtes de barri, com les que es fan cada any per Terrassa, com en grans distàncies com moltes mitges que fa durant tot l'any. Sempre se'l veu satisfet i corre, juntament amb la seva dona la Mari Carmen, que té un bon nivell i assoleix èxits allà on van.

dimarts, 17 de març de 2009

Perduts al bosc


Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d'un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d'això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l'esquena que fa una bona colla d'anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l'entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d'anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L'Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l'atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l'Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure'ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.



MissatgePublicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte: Respondre citant Editar/Esborrar aquest missatge Esborrar aquest missatge Veure IP de l'autor


La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s'ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d'origen i de família que l'esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l'oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.

dilluns, 9 de març de 2009

Entrenament pel Torrent de Gotelles



Hem tingut un d'aquells dies de pre-primavera que fa que córrer pel camp un plaer il·limitat, veure com va sorgint el sol i va il·luminant allò que ens envolta, que la foscor mantenia a l'ombre i que ara ens dona en tot el seu esplendor.

Avui el grup s'ha desfet força aviat i sap greu si algú no ha gaudit; a la font del Torrent de Gotelles no hi ha hagut rea-agrupament. Quan hem arribat els del darrera una bona part ja havia marxat. Nosaltres hem fet un recorregut d'uns deu quilòmetres.

Parlant una mica del circuit, s'ha fet una barreja d'altres, sortint en direcció a la font d'Argelaguet per llocs molt acollidors de camins amples, pujant cap la olivera bonica, per Sant Julià sense parades i baixant cap el Torrent, darrer re agrupament total, i pujar al costat del rierol. Parada per fer un traguinyol a la font i amunt, aquí s'ha desfet el grup i a diferents rimes. Allà, com que portàvem 6 qm., hem anat cap a l'esquerra i fins la zona nova on hi ha el centre medi Ambiental, com àrea de lleure amb taules i agradable. Pugem pel camí asfaltat, amb l'anècdota de que un conductor d'un cotxe ens ha renyat . Quin dia !, per esborrar.

Després i per completar la durada de l'entrenament, hem donat a conèixer el recorregut fins la font de l'Espardenyera, que a l'estiu ens anirà prou bé.

Bé, un estrany regust i el que he dit, sap greu que de vegades no surt bé l'invent.





Nataxa, Mari Pau, Lluis, Jordi, Javi, Lluis i Xavi


En Murillo, tot un campió d'elit mundial dels 100 quilòmetres amb el seu fantàstic amic


Aquí es pot veure el dia tant bonic i a la gent contenta.


En Joan, nou mossenaire que només fa set mesos que corre.


Els germans Expòsito, de California Sports, que també sovintegen els entrenaments
darrera en Casi i una bona colla


En primer terme en Josep



Avui ens visitava un nou mossenaire, en Ramon Senar, un gran atleta amb unes excel·lents marques, tant en pista com en cros. Ara està tastant les grans distàncies i també li va prou bé. El seu etern amic en Guime, que va de vermell. Ramon tot i ser egarenc, des de que es va casar viu i entrena a Sant Celoni. A la dreta un dels mossenaire més fidels: Carles López, discret i gran atleta. Tinc molts records d'ell,


David Elcacho, Manolo Priego i en Fran Frutos. David i Manolo avui s'estrenaven com a nous mossenaires


Vicenç Sant, maratonià i gran corredor. Gaudeix un munt a les maratons


Situats esperant la Nataxa i en Mirabet que venien corrent


Encara faltava algú. En Lluis junior, que surt a la portada


En Lluis, cada dia més en forma




Quan fa anys que corres vas coneixent a gent que gaudeix del mateix. Entre ells, i és el que m'agrada poder compartir una estona amb amics del Club Natació Terrassa com son en Manolo Priego i en David Elcacho, que tenen un gran nivell maratonià i que aprofiten, com molts de nosaltres, aquest esport que descobrir noves maratons. Si un any van anar a Venècia, enguany s'estan preparant per la marató de París, fent entrenaments llargs i avui era un dia, i van decidir venir a batejar-se com a mossenaires. Els hi desitgem molts èxits i que vinguin sovint.