Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dissabte, 31 de gener de 2009

Entrenament Humitejat


Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L'una de la mà de'n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d'aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar "operatiu". A veure si un dia ens pot fer l'horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d'una bona colla de dies de no veure'l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m'agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d'un arbre per terra, fruit de la ventolera de l'anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l'hípica i després d'anar tots plegats, fins l'ecreuament típic, pugem pel camí de l'esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba'l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.


Quina boira tenia l'objectiu. En primer terme la Clàudia, que s'estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada


Josep Casasola i l'Albert Ureta, amb el mateix ambient d'humitat


Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica





Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica




Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l'Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d'una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l'alta muntanya, que tant li agrada


Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s'ho hagin passat bé



Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l'estona i van fer el "tradicional" que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé





En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d'elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d'èxits esportius.

divendres, 23 de gener de 2009

Un dia de fort vent - Entrenant



Dia ventós i la idea era cercar llocs on el vent no fos molest, complicat quan es va pel camp.

Bona colla, i van anar en direcció al Torrent de Gotelles de baixada, amb parada a la font i nou recorregut de pujada seriosa fins a Sant Julià, amb poques parades pel vent.


La Maribel quan portaven 1qm. i escaig



La colla al darrera amb l'Emilio amb la gorra groga. Destaquem en Jordi Martínez que feia una bona colla de dies que no venia. Portava un gorro de llana que segur que en un dia amb tant de vent no feia gens de nosa


La Rosa Cos empentada pel vent


La Rosa, a punt d'arribar al re-agrupament. Al cap d'uns moments quedaria amb la Teresa a fer un recorregut diferent.


José Antonio veient el naixement del dia, molt bonic


Després de veure a la font, en Lluís a punt de dir-ne alguna.


L'Albert sorprès amb la boca ben plena d'aigua


Un dels re-agrupaments, aprofitant també per fer estiraments, com en Carles


Estrenant nou recorregut i travessant el rierol. En José en ple salt.



Paco acabant a la recta magnífica, després de la forta pujada.


En Juli, al nou recorregut



Maribel, tot i el vent a aquesta zona no en feia tant


Vicenç i en Jordi


Marc i José Antonio


Lluis, pràcticament no toca el terra


En Jaume, ben abrigadet


Juan Carlos seguit de prop de la Dolors.


A la zona de la font de l'Argelaguet, estava ben resguardada del fort vent que va bufar i que no es recordava de feia molts anys. Es recordarà aquest dia per la quantitat de vent de tot arreu i el mal que aquest havia fet. La part més negativa, la mort de quatre nanos a un pavelló de Sant Boi que els va caure al damunt.







En Jordi, pensatiu. No anava fi, després de costipats i no haver pogut entrenar com volia.


Hi han mirades que parlen per si soles


EL nostre mossenaire caní. Algun dia portaré en Nuck


La Tresa; va quedar borrosa la fotografia. Va anar amb la Rosa




En Rafa ja fa temps que sempre que pot ve a entrenar. Durant la setmana si vol córrer te que matinar, i després d'haver estat una temporada sense poder venir per alguna molèstia, ara torna a estar il·lusionat i en bona forma. Avui venia des de Can Palet II corrent, pujant tota la carretera de Castellar i després del recorregut, junt amb en Paco, un bon amic a tornat corrent cap a casa.

dissabte, 17 de gener de 2009

Entrenament relaxant



Teníem incertesa de saber com influiria l'efecte mitja marató de Terrassa i els 5 qm. Memorial Santi Centelles al nostre retrobament habitual. Què dir de tots: sou impressionants. Veniu passi el que passi.

Hem derivat rumb el circuït més factible per deixar-nos energies per l'endemà, que és anar fins a Sant Vicenç de Verders. No s'han fet massa canvis, cosa que es nota i torno a insistir en la filosofia de no parar als encreuaments. Em deia un bon amic, que això de parar cada vegada de vegades no va massa bé i jo insisteixo que es pot portar ritme alt i als punts que tots coneixem anem sobre les nostres passes al final de grup i així fem costat a aquell que porta diferent velocitat.

Un nou mossenaire, l'Agustin, que venia de la ma de'n Juan Carlos. Sentia com li explicava en Juan Carlos, les virtuts dels grup i m'ha emocionat.


Avui hem baixat per on solem pujar. Una alternativa maca


Concentrats amb bones converses engegades


Parella d'amics, fent plans esportius: segur


Un bon grupet. L'Anna aquests dies ho està passant malament amb la fascitis plantar.


On estarien mirant i rient ?


Avui el grup de caminants, els he pogut retratar. Se m'ha escapat la germana de l'Anna i també en Mosqui. Ja ho arreglarem en properes jornades.
La Mari Pau, fidel als retrobaments.



Jordi Viñeta em deia que fa aproximadament un any que ve. De fet va ser l'Albert Ureta que el va informar de la nostra existència i sovinteja les trobades. És una persona que sempre ajuda a tothom i que té la virtut d'encomanar el seu bon humor. Li encanten les curses de muntanya i sobretot la Matagalls la fa cada d'any. Enguany vaig fer força quilòmetres amb ells dos i l'Antoni.
També m'ha dut a fer el meu primer tres mil d'alta muntanya. És un paràs: té família feliçment nombrosa.

dissabte, 10 de gener de 2009

Plovent cap a la Font de la Tartana



Sentia abans de treure el nas pel cancell de casa, com les gotes d'aigua del cel topaven a les persiana de casa i pensava, que n'estem de sonats: però que bé ens quedem després.

Bé 2 a 3, mentre escric el Barça ha marcat a Osasuna, que bo que és en Messi. Ara el de Terrassa, en Xavi, fa poc havia empatat. Deuen ser els aires de la Mola. Perdoneu.

Vaig pujant Carretera de Castellar amunt tot sol, com sempre de fa temps i de lluny vaig veient cotxes prop de la masia de Mossèn Homs. D'un temps ençà, àdhuc plovent bé gent. Son gent amb la mateixa dèria que la meva, però que bé que ens ho passem.

Donat que el fangueig tenia ser d'impressió i el Turó el visitem molt sovint, crec que era adient anar on tant li agrada a en Salvador Trujillo: a la font de la Tartana. Va per tu, que volem recuperat ben aviat. En Vicenç ens ha conduit pels carrers de Matadepera en direcció a la font, i hem fet algun canvi, per farcir una trobada de gent amb ganes de córrer: no s'explicaria, donat que els temps era ben humit.

Corrent ve en Rafa, que torna a estar en forma i després d'una temporada que no podia per una cosa o per un altre, torna a estar força animat. Després baixaríem tots dos fins a casa, amb la parada com la setmana passada a la tenda de fruita de'n David.

Ha hagut el grup de caminadors, Mari Pau, Teresa i Lluis, també, i m'he despistat i no he retratat.

La Natatxa i en Xavi, que des de Sant Quirze sovintegen terres mossenaires, com el mateix Xavi Miquel i Javi Laporta,. Vol dir que un munt de Sant Quirtzencs, en Massaguer de la Garriga: també té mèrit, en Jaume, Josep i el seu amic (que no recordo el nom), i en Pau que avui ha anat sensa la seva mitja taronja. En David, que té un córrer fàcil, Fernando, que fa un munt de canvis, amb els que ens divertim i en Carles Salmerón: amb una forma treballada de molts anys fent senderisme. L'Albert, que surt d'unes molèsties i que de cara a la primavera atacarà la muntanya. En Carles López, que és molt constant a la trobada i jo que m'hi fixo, m'adono que cada cop li costa menys córrer. Sempre recordaré en plena adolescència d'ell l'enorme qualitat i domini dels ritmes a les curses que anava; recordo especialment a Bagà un any, i com es desenvolupava corrent el cros. I la sempre destacada presència de'n Rul, que és l'autèntic dominador de tot tipus de proves, en especial les de muntanya.




Javi Laporta i Pau Sust: felicitat plena


En Carles López: en forma

En primer terme l'amic de'n Josep i en Josep



Bé i parlant del circuït, amb predomini d'asfalt, tot per el poble i urbanització de Matadepera. També vam respirar aires netíssims i oxigenats per la natura del parc de Sant Llorenç. A més, encara que plogués, va ser molt agradable tot plegat.




Natatxa

Anem coneixent l'esperit esportiu de la Natatxa, la muller d'en Xavi Vilanova i sorpren les ganes que s'adivinen i el que està quallant en el món atlètic. Recordo paraules que dèia a Calella dels sentiments envers el "sacrifi" que fem tots els que correm i el que li agrada. Els seus fills, maquíssim i t'adones que quan parles tens els ulls clavats i escolten tot el que diem. Endavant Natatxa, que t'esperen moltes alegries atlètiques.

dilluns, 5 de gener de 2009

El primer de l'Any - Entrenament en grup



Primer dissabte de l'any i primeres alegries. Pensava, com li deia a en Pere, que
avui seriem pocs. De fet d'un temps ençà, som una gran colla. Per mi és enriquidor
poder anar ampliant la quantitat d'amics que gràcies a aquest invent dels dissabtes
anem confluint per aquests indrets. El que vinc a dir moltes vegades, que és més
mèrit vostre que no pas meu. Jo faig les fotografies per encomanar aquest plaer
a gent, com tu que em llegeixes, per què ho visquis des de casa i si pots un dia
ens visitis. Un clar exemple ha estat en Josep, que la setmana passada s'estrenava
i avui ja ha dut a dos bons amics, que alhora que son mossenaires. Per cert que
no en sé els noms. Sembla que tornaran. A la fotografia son els dos amics de més
a la dreta, al costat de'n Josep que va de groc.
Avui també venia des de Viladecavalls en Bernat, que mica en mica va afinant
aquest potencial que porta i que gaudeix d'allò més de tot aquest mon del córrer.
Venia amb la intenció de conèixer com anar al bosc de Can Deu, donat que no
sap encara com arribar-hi. Ah, avui feia de guia en Vicenç: el circuït triat, molt
bonic i variat i permet gaudir de l'entorn i d'algun canvi. També, quan venim per
aquí ens trobem un grupet, que sol venir en Miquel de Sabadell i que alguna
vegada hem retratat i compartir estona. També venia l'amic de patiment del Casi,
en Mariano. És el bon home que riu de vermell i mocador al cap blau.
I, l'altre dia mentre llegia la crònica de la Mari Pau i veia les fotografies de la
Dolors, vaig veure un nou mossenaire que no podia entendre com havia vingut
a parar aquí. De fet, la pròpia Mari Pau el va fer participar a la brillant juguesca
que cada any amb gran estimació per tots nosaltres, prepara: la Sant Silvestre
Underground de Mossèn Homs.

Llegeixo la crònica i no penso que aquest home que descriu pugui ser el meu
admirat conegut de fa molts anys i dels primers que em donaven consells en el
mon de les curses de 100 quilòmetres: en Manel Murillo. De fet havia tornat per
vosaltres, que el vau fer molt feliç i si, té moltes històries per explicar. Avui, creia
important que fos el mossenaire de la setmana, encara que no ho podrà lluir per
que es veu que no fa servir massa internet. L'invent nostre ens proporciona aquest
luxe d'esdeveniments enriquidors. Si no fos per coses com aquestes, no valdria
la pena trobar-se metòdicament tots els dissabtes de la vida a les vuit de mati per
fer un entrenament plegats.
També en José Carlos, que ha passat una temporada una mica malament per
temes de salut, se'l veia bé, i li pregava estigués bé de cara la primavera, quan
canviïn l'hora per tornar als entrenaments d'entre-setmana pels voltants de l'Ègara.
Bé, de tots tinc alguna història i segur que us estic avorrint, per la qual cosa, me
la guardo per la setmana que ve que segur que tornem a tenir molt bones
companyies.
Ah, el circuït: Golf, hípica, torrent de la Betzuca, font Argelaguet. Gairebé no vam
enfangar-nos, excepte al creuar el torrent.




En Pere, que més tard allargaria el seu entrenament fins a 6 h., fins la Mola-Castellsapera i no sé quantes coses més


L'Antonio i en Joan, en un dels reagrupaments


Zarco i Blanco, amb el nou mossenaire


Nou mossenaire, seguit de prop per José Carlos i David


Mariano, una mica abrigadet


Carles, i en Fran


Antoni, Casi i Josep Serna, en el grup del darrera en ple canvi


Una bona colla


el canvi és fins la rotonda, ehhhh !!


En Bernat buscant el lloc adequat per no enfangar-se
Al darrera també amb dubtes


Josep Mª salvant els impediments del terreny


Manel Murillo i en Marià: bones converses


els del darrera també ens esperem. Bon principi


Dubtes d'on seguir: cap a Argelaguet




l'Antonio i en Joan


Un munt de dissabtes que baixo per la carretera, m'aturo a saludar a en
David Guarch a la seva parada de fruita. Intercanviem quatre paraules,
ens preguntem com estem i seguim al tanto de com ens trobem. Per cert,
ell està lesionat després d'anar a competir a l'estranger.





En Manel Murillo, el vaig conèixer per premsa i quan, per diferents motius que he
explicat alguna vegada, decideixo fer curses de 100 quilòmetres. En aquella època
entre els màxims exponents i dels millors del mon hi havia en Manel. Li deia l'altre
dia que al cent de pista donava recomanacions i recordava que a Cantàbria el
vaig anar a saludar, i tal com ell era: t'ajudava en paraules de persona molt entesa.
Doncs bé, aquest dissabte ha descobert aquest raconet de la mà de la Mari Pau,
que avui no ha vingut per estar de vacances fotogràfiques amb el seu marit, en
Paco. Murillo, no ha parat d'explicar anècdotes per fer-se més proper i he pensat
que era una bona oportunitat per fer-lo mossenaire de la setmana, en la segona
ocasió que ens fa companyia: posar algunes fotografies de quan va ser per quatre
vegades campió d'Espanya. A més va representar a la Nació Espanyola als
campionats mundials, amb un paper força destacat.
En definitiva, un plaer haver tingut l'oportunitat de poder entrenar amb ell i sembla
que serà un mossenaire més.

He posat algunes fotografies que he trobat per casa;