Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Entrenament en Grup, 25 Octubre




Aquest mes s'acomiada amb un estiuet d'agradables temperatures i ambient que afavoreix la pràctica esportiva pels nostres entorns. Una gran quantitat d'amics de nou prenen cita puntualment aquest dissabte, amb gent vinguda de tot arreu. No goso de vegades de preguntar noms, per no oblidar-los, però si que me'n adono que tots feu venir amics vostres per compartir una estona plegats. El mateix Yves bé de la ma de l'avi Mena, i la muller de l'orzo i uns amics que, per variar no els hem pogut posar noms, però que esperem que sovintegin els dissabtes i acabem tenint pinzellades de les seves vides esportives.
Fem el circuit del golf, abans però, el bromista de la colla fa un crit "a l'esquerra!!!" i els capdavanters encapçalats per Antoni Blanco es comencen a endisar en un circuit que fem alguna altre setmana, per exemple fa dues per motius per evitar 'empolsinament. No sé, el bromista fa un riure per sota el nas i gaudeix cada setmana i ja és un símbol del grup. Ja sabeu qui és ? Els que van tenir de desfer els passos, també fer gràcia, je ;)
Baixem doncs pel camí del golf, i fem el re agrupament adient els llocs habituals, i en Pau Natatxarecorda la marató que li espera a l'endemà amb les pròpies temences: la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall, així com en Javi, gran mesurador del seu ritme i sempre preocupat per no anar més ràpid de ho precís. Certament l'entrenament es fa més interessant quan has detenir en compte cadascú dels amics; aquí rau la clau de l'èxit.
Fem una acceleració a la recta fins a la torre elèctrica, on els membres més electritzants com l'Isaac, Toti, fàcilment posen un ritme de canvi.
Pugem direcció a l'hípica, on fem a part de grans xerrades, algun canvi fins la rotondeta i ens trobem a en Pau i Javi que havien fet una drecereta per no acumular massa quilòmetres que no els passessin factura. Ara anem direcció a les pujades i baixades, als quatre camins i puja amb canvis fins a l'Argelaguet. Fotos varies i cap al final on ens esperava algun petit refrigeri per celebrar una mica que una setmana abans i després de molts anys vaig poder tornar a fer una cent de pista. Es bonic compartir amb vosaltres un sentiment esportiu tan fort com el que tenim molts de nosaltres i espero poder celebrar-ho moltes més vegades: serà bon senyal.







Yves, amic de l'Avi Mena i nou mossenaire. Gran ultrafondista



En Javi amb els llums llargs encesos i en Pau preocupat per la marató de l'endemà


Nova presa

Re-agrupament




Natatxa, la muller de l'orzo













Pascual Vicente és, pels que el coneixem una mica, un gran atleta. Ha fet competicions a molt gran nivell i ha establert marques per molts de nosaltres inimaginables. Quan venia els nadals des de Crevillente, guanyava curses com la del bolet i continua fent estralls quan s'ho proposa. És un gran mossenaire i ens regala la seva companyia molts dissabtes. En poques paraules: un gran atleta

dissabte, 11 d’octubre de 2008

ENTRENAMENT EN GRUP, Torre Mossèn Homs


Arribats i enllestits i amb toc sempre de'n Vicenç que
ens alerta que hem de marxar, fem el circuït que partim en direcció al camp de
golf, però que giravoltem pel la part lateral de la residencia d'avis de Mossèn
Homs, evitem un núvol de pols i seguim, per baixar fins el torrent de la Betzuca.
Ara si per camins prou amples anem fins la illeta de pins que ens portaran direcció
a la font d'Argelaguet, que sense aturar-nos aprofitem per re-agrupar-nos per
envoltar l'ampli camp de conrreu que anem deixant a la nostra dreta fins a trobar
el sender que ens fa baixar per llocs prou bonics i coneguts. En José ja m'explica
que avui amb ells, l'Emilio, José i ell mateix els toca fer un farlek i quan ja
veuen el moment comencen a anar amunt i avall al vell estil mossenaire. Al camí
encreuat fem agrupació i el primer canvi en pujada, que forces s'atreveixen a
fer: inclús en Lluis que sempre se'l veu cofoi. Fem un descens ràpid i una nova
pujada que ens duu al pàrquing dels boscos de Can Deu on ens retratem de nou i
irrepetible dia per recorda'l. A la Marta se la veu contenta, també. Recordem
que ha vingut de lluny només per estar i entrenar amb nosaltres. Tot un luxe i
de nou l´única representació femenina dels mossenaires. Anem fins la recta bonica
del bosc on es fa un tercer canvi i una bona rehidratació. Anem gaudint dels farleks
dels nostres amics, amunt i avall. Algun dia algú més s'hi apuntarà. Bé, els darrers
tres quilòmetres fins a Torre Mossèn Homs, on ens espera la Mari Pau per veure'ns
i estar amb nosaltres. Això és tot en quan la meva molt modesta visió.

Un dels meus companys d'entrenament. Algun dia explicaré el que s'arriben a apreciar
aquests ésser vius. També vol venir.

Està clar. Cap aquí anem bé.

Eep ! l'Isaac fa dies que no venia i es porta un bon amic seu; l'Albert. Parella
de qualitat !!

que si, que si, Vicenç, ja marxem, jeje ja hi som tots

Qui no coneix en Casi !, amb la Marta que sembla que te una micona de fred



Casi, un símbol per nosaltres !! tots al darrera !!

les bones amistats s'ha de conreuar i res millor que fer-ho tot petant la xerrada
en uns bons marcs

l'admirat Jaume, que encara que ell no és fondista, es defensa. Aiii, s'hi entrenés.


José, que m'explicava "Avui ens toca farlek ". Fantàstic !

En Marià, aviat marxaria, que té compromisos familiars, però ens ha regalat la
seva presència


(ara no recordo el nom...mmmm, ho arreglo quan el sàpiga), bona planta, bon estil.


Jordi Fabra, tota una institució a Terrassa, el segeuix d'aprop per l'Emilio en
ple farlek








El nostre mossenaire caní de raça biguel (falta nom) amb en Javi Colado.



el somriu de la Marta i l'Albert. l'Albert que reposa; un estil curiós de reposar


Engantxats en plena xerrera. Que anaves a dir Albert ?

foto grup

segona foto grup

Aquí i falta en Jaume i en aquest cas: surto jo. Una més a la cole: fantàstic


Que ve en Jordi


Josep Serna, tot vellugat. Clar ets ràpid

En Carles, un estat de forma que impresiona. Prepara properament una marató de
muntanya de Sant Llorenç. Em va acompanyar a l'entrenament a posteriori que estic
fent quan deixo la mossenejada.

Lloc d'esbarjo; Sant Julià d'Altura

Lluis: content


l'Antonio Díaz; l'inseparable amic de'n Zarco

darrers metres abans la re-hidratació

Els Jose's en ple farlek

Ja som de nou aquí, força contents

caram quina samarreta !

és l'hora dels adeus


Vicenç, tot bé ?

La Mari Pau ens bé a veure que hi siguem tots

aiii, us agafo distrets !!

dos belles amigues !

on anem a esmorzar Lluis ? a Can Petit. Aquí anavem abans.

Hola guapo, com ha anat ?

i què guapos !

quina colla més maca

ara estem millor posats

qui diu que això no es entrenar. Un bon estirament si senyor, sobretot el d'en
Carles






L'Antonio Blanco; persona molt agraida a pesar del que ha patit. Té molt present que un accident el va apartar a la seva joventut d'aquest esport i que ara torna a gaudir d'ell i aprofita moltes ocasions per dir-me que s'hi troba tan i tan bé amb nosaltres. El juny del 87 va ser atropellat i va arribar a estar en coma i porta al seu cos patides operacions importants. Era un atleta de nivell i entrenava amb els més grans de l'època i no quedava enrera. Li desitgem el millor i ens honora molt poder entrenar amb ell.