Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Entrenament en GRUP, Torre Mossèn Homs


Setembre del 2008 es va fonent per sempre més, però sempre ens
quedarà el record d'una estoneta amb amics molt agradable. Com
que ja sabeu que els circuïts els anem repetint, si fa o no fa
tothom va sabent els que ens espera i algun canvi sempre va bé
i gràcies a tots per admetre aquest joc i sobretot que els canvis
no son obligats i qui mana és el que ve més endarrere que no ens
l'hem de descuidar, cosa que sempre tenim tots present. Vam baixar
pel camí ample que ens portaria a Torrebonica per què de nou érem
una colla impressionant. Aquesta vegada ens van venir els mossenaires
vingut de lluny com son en Ramon, Marta i Josep, de Sant Fuitós
i Manresa i que ens honoren com sempre. Els amics de madeira,
que tot i "convalescents" posaven a prova tot el ferro i que ens
fa il·lusió. En Massa, que se'ns en va al Nepal a fer cims i li
desitgem el millor. En definitiva tots i cadascú dels mossenaires
amb un currículum d'allò més complet. EL primer re-agrupament
a l'estació de tren i el primer canvi a la pujada que ens duu
fins l'hospital, de nou re-agrupament i a punt pel següent canvi
ara una mica més llarg. Aquí en Josep, el mossenaire municipal
de Berga, ens fa un canvi amb força que només pot seguir el mateix
Ramon. Re-agrupaments com cal, fotografies de record i ara un
canvi en un recta, per fer el proper que va fins la torre elèctrica.
Moments de relax per esperar la tornada cap a l'hípica, alhora
rotonda del golf. Una forta pujada i molt ambient, com caracteritza
les nostres trobades i ara a deixar passar la setmana per retrobar-nos.

Tots mirant el terra no sigui que ens donem una bona clatellada
i veien el perfil de la sortida del sol, l'astre rei.



Ens aproximen al reagrupament i en Carles lluu la semarreta de
la que va ser la Matgalls, tot un repte de fa una setmana



Ei en Pau, que va anar a Madeira i va lluitar amb totes les inclemències
admosfèriques i junt amb la seva muller van creuar meta. La nostra
enhorabona !!




Parell de grans mossenaires. L'Anna i en Jordi. Eiii Jordi, que
a la samarreta posa marató d'Empúries i nosaltres dos vam fer
el terç...





Jaume a punt de d'arribar força relaxat




Rafel que t'agafo distret !! Jordi ? si !


la Marta avançant per la dreta de'n Vicenç (multa) ;)


eii !! que s'escapen


No se't veu gens cansada de Madeira, i en Casasola concentrat

Mossenaire fins la médula en Martin, grans reptes t'esperen



Madeira va ser un repte i una espina que segur et treuràs i a
veure com et va anar la cursa d'orientació que feliççment organitzes

Montse, et fa patir fer-nos esperar i nosaltres volem que vinguis sempre,
no pateiiiiixis que els mossenaires som gent d'una altre pasta

I quin ball més xulo en Jaume i Mirabet i quins grans mossenaires
que ens venen a buscar

Ocupem tot un espai

Estira, estira

...Aquesta fotografia no he vist com la feies Smile




















La Teresa, com a mossenaire de la setmana, després d'haver assolit
un podi a l'Illa de Madeira en una prova apte per ultrafondistes,
amb un fred i pluja i tot el que vulguis. De fa temps que amb
molèsties o sense la veus competint a gran nivell, entrenant i
gaudint de tot aquest món atlètic. Atresora un munt d'experiència
en multitud de proves.

dissabte, 13 de setembre de 2008

13 setembre, Entrenament en GRUP




Força amics fem trobada per entrenar plegats una hora. La idea era anar fins a la benzinera al costat del bosc de Can Deu, que donat el dia tan bonic que teníem, podia sortir una bon perspectiva de la muntanya al fons.
Nous mossenaires, vinguts de la ma dels nostres clàssics. En aquest cas en Carles ens regala amb la presència de l'Ignasi, que aguanta l'entrenament de forma fantàstica, i que es promet a si mateix reposar la propera setmana. Penso que anava prou bé i sense semblar que li costés el rodatge.
No massa canvis i recorregut molt bonic. Fen la clàssica baixada pel camí atapeït d'arbres fins el quatre camins on continuem el descens fins a Sabadell on fem la fotografia de grup.
Pugem per dins el bosc fins a Sant Julià on tornem a fer una reposedeta i ara quatre traguets d'aigua per hidratar-nos. Al poc la nova mossenaire, filla de de'n Lluís. Tots dos fent un entrenament per aquests entorns i segur que omplint, en Lluís, de consells atlètics a la seva filla, (que en aquests moments no recordo si se el nom).






Com a mossenaire de la setmana, l'amic Fran Roura, que portava un mes aturat per una lesió, i que tot sovint fa cap per terres mossenaries Encara recordo l'entrenament que varem fer plegats de cara la marató de Barcelona. He vist que també publica els seus pensaments en un blog per si voleu tenir-ho present:

http://fran1980.blogspot.com


En definitiva, que dir d'una matinal bonica i molta gent en forma, i altre amb clar millora. Per molts anys.


En Joan sota l'atenta mirada de'n Fran



Quina bona colla, amb el Pedro en primer terme, que enguany a començat la temporada en un estat de forma impresionant. Només cal mirar com va córrer a Matadepera



En Jordi, el bon massatgista que fa més temps que mosseneja.



A punt d'enfilar el bosc de Can Deu i el Casi com sempre fantàstic




En Lluis i la seva filla. Una nova mossenaire tot riallera; ja m'explicaràs l'acudit, va...





Contents, contents


Per cert que a l'endema vam fer una entrenament de Monistrol-Montserrat molt aconsellable.

dissabte, 6 de setembre de 2008

6 setembre, Entrenament en GRUP

Mica en mica tornem a tenir la satisfacció de anar-nos retrobant tots. Unes setmanes els uns, altres setmanes els altres.
Com que sembla que tinc l'estrany privilegi de decidir, vam fer el circuït més senzill encara que bonic, que consta en baixar fins a Sant Vicenç de Verders. Calia recordar que a la tarda els uns teníem cursa a Matadepera i els altres a l'endemà a Sabadell. Jo també pensava anar a Sant Llorenç d'Hortons com així va ésser.
Veure com heu vingut força en forma i amb ganes de retornar-hi i gaudir d'un bon entrenament, és el que cerquem, com va ésser. Veure en els Jaume's de nou, tan en Verdaguer com en Sales i els amics Xavi Miquel i Dolors, com enceten la temporada per terres mossenaries i que duri. Bé, doncs encara que hi hauria molta cosa a dir, doncs destacarem alguna cosa ajudat per les fotografies.



Aquesta fotografia hi falto jo, donat que no m'acaba d'anar bé el trípod i feu tots bona cara i riallera.




En Josep Farell és un esportista nat, i atresora tot tipus de reptes esportius i practica aficions molt diverses. Com amant a la natura i amb la seva modèstia, sempre que pot ens regala la seva companyia. Recordo que ha fet enguany un munt de quilòmetres a dalt de la seva moto, que practica l'esquí de fons, que fa cims i en definitiva segur que té un munt d'anècdotes que a tots ens agradaria conèixer i que a pinzellades anirem sabent.




Aquí si que hi soc, amb molt mala pinta i content, això si.



Aquí en Josep que volia deixar el protagonisme als que una setmana abans havien reptat a la muntanya del Montblanc, en Josep Lluís Franco i en Josep Massaguer




Al mig en Josep Lluís, que va finalitzar la prova amb quaranta-dues hores, del tot content i compartint la seva proesa amb nosaltres i en Massaguer, que va fer força més de la meitat, 94,2 km. amb un desnivell postiu de més de 5.100 metres, que té molt mèrit., amb vint-i-tres hores, com explica a la seva fantàstica crònica.



Quina tonteria, s'ha disparat la càmera i una ombre és la meva, sabeu quina ?



I aquest bon home, bé junt en Massa des de La Garriga. Els que l'anem coneixent l'apreciem per la seva fermesa i fortalesa. Sabem que tot el que es proposa ho aconsegueix i ens fa molt feliços poder anar amb ell. És l'Esteve, i amb orgull porta el nom de l'Avi Mena, com li agrada que li diguin. És una galó, ser avi, que ells porta amb orgull.